La transformació de l’entorn urbà no pot esperar més davant el canvi demogràfic actual. Durant la Jornada de Mobilitat Accessible celebrada aquesta setmana a Barcelona, organitzada per la companyia TK Elevator, diversos representants públics i especialistes han coincidit que l’accessibilitat ha de deixar de ser un complement tècnic per esdevenir el motor del disseny de ciutats i immobles. La directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Susi López, ha revelat que a finals de 2025 el percentatge de ciutadans amb un grau de discapacitat del 33% o superior va arribar al 9% a Catalunya, una realitat que, segons ha explicat, “ens obliga a accelerar la transformació de les ciutats”.
L’enfocament institucional defensa que el dret a la mobilitat s’ha de planificar des de la mateixa base dels projectes. En aquest sentit, Susi López ha reiterat que l’accessibilitat “no és una capa que s’afegeix al final, que també, sinó que és un criteri de disseny des de l’origen”. Aquesta visió és compartida per la directora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lidia Torres, qui ha posat èmfasi en el fet que el disseny inicial ha d’anar acompanyat d’un manteniment eficaç, ja que una infraestructura deficient “pot convertir un trajecte possible en un trajecte verdaderament impossible”. Per pal·liar-ho, el consistori treballa en la pacificació de carrers i en la millora de la connexió entre barris, com s’està fent amb la reforma de l’avinguda Meridiana.
El valor econòmic i social de l’accessibilitat
El sector privat també identifica l’accessibilitat com un factor clau de mercat. Ignasi del Hoyo, director de Promocions de Voracys, ha assenyalat que aquest element s’ha convertit en un producte bàsic o ‘commodity’, afirmant rotundament que “no podem vendre un actiu immobiliari que no sigui accessible per a tothom”. Tot i que Catalunya es considera pionera en la normativa, veus com la d’Isabel Pagonabarraga Mora, directora general del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), han advertit que la falta d’ajuts econòmics frena la garantia d’aquesta accessibilitat, la qual incrementa directament el valor dels actius. D’altra banda, la directora de la Fundació Mútua de Propietaris, Cristina Pallàs, ha recordat que actualment 1,8 milions de persones a Espanya depenen d’ajuda externa per sortir del seu domicili.
L’ascensor com a garant de drets fonamentals
Des de la perspectiva dels operadors de transport i serveis, l’accessibilitat és vista com una eina per garantir la igualtat. Ana Vieitez, responsable d’Accessibilitat Universal de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha definit el transport públic accessible com un “dret habilitant”. Per la seva part, Carmen Ginard, directora territorial de TK Elevator, ha descrit l’ascensor com el fil invisible de la ciutat, mentre que José Manuel Barrero, de Grup AcBar i representant del clúster CSIM, ha reclamat un finançament més assequible i un marc normatiu unificat per a la instal·lació d’elevadors en edificis antics.
Finalment, l’informe presentat per Jennifer López, directora de Comunicació i Màrqueting de TK Elevator, ha posat xifres a l’impacte social d’aquestes barreres: més de la meitat de la població catalana ha hagut de canviar els seus hàbits o rutes per falta d’accessibilitat. El document conclou que l’envelliment i un parc de vivendes amb milers d’edificis sense ascensor fan que aquest sigui un problema estructural per a la supervivència de les ciutats. Rubén Domínguez Santana, de l’entitat Ecom, ha tancat el debat recordant que només la coneixença directa de les necessitats de les persones amb discapacitat permetrà trobar solucions efectives.
