Més de 7.000 catalans amb mobilitat reduïda no surten mai de casa per manca d’accessibilitat als edificis

A Catalunya més de 350.000 persones tenen problemes de mobilitat

edificis catalans mobiltiat reduïda
Les escales i els portals són els principals punts negres quan a accessiblitat dels edificis // Foto: Wikimèdia Commons

Segons l’estudi ‘Movilidad reducida y accesibilidad en el edificio’ elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris en col·laboració amb la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), un 75% dels catalans amb mobilitat reduïda necessiten ajuda per sortir de casa i més de 7.000 (un 2%) no ho fan mai.

D’acord amb l’informe, que tenia un 39% d’aquest grup social a Catalunya passa molts dies sense sortir de casa, sent un dels principals motius la falta d’accessibilitat de l’immoble en el qual resideixen. De fet, el 30% considera que si el seu edifici estigués més adaptat a les seves necessitats sortiria amb més freqüència de casa, un percentatge que es duplica en el cas el 18% de les persones amb mobilitat reduïda que resideixen a edificis sense ascensor.

BANER_300X250

“De vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda donada la dificultat per poder entrar o sortir, trobant-nos amb persones que es troben presoneres en la seva pròpia casa per la falta d’accessibilitat en el seu propi edifici “, afirma la directora de la Fundació Mútua de Propietaris, Laura López Demarbre.

Per la seva banda, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, fa “resaltar la necessitat de participar en igualtat de condicions i exercir el nostre dret a l’educació, a l’ocupació o a l’oci “.

L’estudi revela que un 61% dels enquestats catalans té problemes de mobilitat sense ser usuaris de cadira de rodes, bé perquè utilitzen algun tipus de sistema de suport (crosses, bastó, caminador …) o simplement perquè tenen una deambulació de forma inestable; i que el 37% utilitza cadira de rodes manual o elèctrica. “La importància d’aquesta dada és que, si la persona propietària és usuària de cadira de rodes, la necessitat es detecta d’una manera més clara. No obstant això, ens trobem amb persones grans o persones amb discapacitat orgànica que no poden baixar les escales, davant la negativa de les comunitats de veïns / es que no detecten la necessitat immediata “, explica Queiruga que “és imprescindible que les persones amb discapacitat siguem autònomes”.

La normativa vigent atribueix a les comunitats de propietaris la responsabilitat de garantir l’accessibilitat a l’edifici. En aquest punt, l’estudi detecta que les comunitats amb major nombre de veïns són els que, en menor mesura, han realitzat accions en favor de l’accessibilitat, “posant de manifest la complexitat que representa sol·licitar ajudes en edificis amb un nombre elevat de veïns, on influeix la negociació i la coresponsabilitat d’un nombre important de persones que no sempre estan sensibilitzades amb els problemes de mobilitat reduïda “, afirma López Demarbre.

Per aquest motiu, la Fundació Mútua de Propietaris i COCEMFE reclamen la creació d’un Fons Estatal per a l’Accessibilitat Universal, posant l’accent en que “és imprescindible que s’estableixin ajudes específiques per a totes les comunitats veïnals que hagin d’afrontar obres d’accessibilitat per garantir el dret a una vida independent “.

I és que, d’acord amb un estudi anterior de la Fundació Mútua de Propietaris, només un 0,6% dels 9,8 milions dels edificis d’habitatges a Espanya compleixen els criteris de accessibilitat universal per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitat, tot i que el 2017 va finalitzar el termini perquè les comunitats de propietaris complissin amb els requisits d’accessibilitat universal inclosos en la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat.

Segons l’informe, les limitacions de mobilitat deriven, principalment, en una dificultat per desplaçar-se dins i fora de casa, i per aquest motiu, les mancances en matèria d’accessibilitat dels immobles han propiciat que un 20% de les persones amb mobilitat reduïda a Catalunya hagi hagut de canviar alguna vegada de domicili per aquest motiu.

Escales i portal són els espais dels edificis que produeixen majors limitacions a les persones amb mobilitat reduïda. En concret, les escales provoquen que el 79% d’aquestes persones no puguin moure de manera lliure, seguides de l’accés al carrer al portal (34%), o el mateix portal (27%), que també representa una barrera dins de l’edifici. A més, les principals millores que es farien a l’edifici són la instal·lació d’un ascensor, entre els que no tenen, i portes automàtiques.

Para tratar de solventar esta situación, los principales recursos utilizados por los catalanes con movilidad reducida son la ayuda de familiares y amigos (73%).

Així mateix, un 26% compta amb personal professional de suport i un 24% rep ajuts econòmics, sent destacable que un 7% assegura que no disposa de suport.

Així mateix, les noves tecnologies també estan jugant un paper positiu en la realització de les tasques habituals: un 48% assegura que les utilitza per les seves gestions i un 21% per realitzar compres per internet. No obstant això, es percep en l’estudi una bretxa digital que afecta els majors de 60 anys i als que viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.

Sentir-se malament amb un mateix

L’estudi estableix una clara relació entre la manca d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, l’estudi afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys que, a més, són les que en major mesura afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.

En termes d’ajuts econòmics a l’accessibilitat, només un 7% dels edificis que compten amb persones amb mobilitat reduïda manifesten haver rebut algun ajut per millorar la seva accessibilitat. No obstant això, un 24% de les consultats assegura haver demanat a la comunitat de propietaris alguna adaptació, de les quals, s’han atès poc més de la meitat.

A més, l’estudi assenyala també que, tot i poder ser les que més ho necessitin, les persones grans són les que en menys grau sol·liciten aquestes adaptacions en els seus edificis.

Fundació Mútua de Propietaris i COCEMFE

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*