Hi ha persones que, més enllà del seu càrrec o trajectòria professional, deixen una empremta profunda per la manera com miren el món i com entenen les persones. Víctor Vera és una d’aquestes veus que recorden que la tecnologia només té sentit quan serveix per connectar, per transformar i, sobretot, per incloure. En un moment en què la innovació marca el ritme del nostre dia a dia, ell posa el focus en allò essencial: que ningú quedi enrere.
Amb una carrera consolidada com a Director Territorial de MasOrange i un ampli bagatge en el món econòmic i tecnològic, Víctor combina aquesta responsabilitat amb un cor immens: el voluntariat, la docència i l’amor per la música. Aquests espais són els que li permeten mantenir els peus a terra i entendre, de primera mà, les realitats diverses que conviuen en la nostra societat.
La seva manera de parlar de la discapacitat —allunyada dels estigmes, centrada en les capacitats i en la dignitat— és un regal. Una mirada que neix de l’experiència, de la proximitat i d’una convicció profunda: que les persones que conviuen amb limitacions sovint brillen amb una força extraordinària. I que, si la tecnologia i les empreses hi posen el cor, poden obrir camins que abans semblaven impossibles.
Des de Plantant Cara, només podem donar-li les gràcies. Per la seva humanitat, pel seu compromís i per creure que la inclusió no és una opció, sinó un deure compartit. Aquesta entrevista és una invitació a escoltar-lo amb calma, a deixar-nos tocar per les seves paraules i a continuar construint, plegats, una societat més justa, més valenta i més humana.
Qui és Víctor Vera?
Economista, auditor, financer de carrera y des de fa 9 anys Director territorial de MasOrange pel negoci empreses a Catalunya. Ajudo als clients en la transformació digital i tecnològica de les seves empreses. M’encanta la música, la meva activitat de voluntariat setmanal i també de professor a la Universitat. Tinc 53 anys i molt familiar. Convençut que tots units fem força.
Què és per tu una discapacitat?
No m’agrada l’adjectiu discapacitat referit a les persones, En tot cas, entenc una discapacitat com a una limitació física o mental del nostre cos per a fer quelcom en les mateixes i millors condicions que ho fa la majoria. Considero que les persones que tenen aquestes limitacions, son sovint supercapacitades en altres habilitats, i que els fan brillar fora del normal.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Sí, tant en l’entorn familiar com a laboral. I en el món del voluntariat he convingut molt sovint amb companys que tenen o han tingut limitacions en l’exercici de la seva vida diària, mobilitat, emocional, etc…
Quina importància creus que té la tecnologia en la vida d’una persona amb discapacitat?
Clarament pot ser un element corrector o mitigant de la limitació. I en la mesura que la innovació i el finançament avancin, podem ajudar a resoldre determinats casos i que les solucions arribin a més i més gent. Tenim exemples molt nombrosos cada dia.
Què creus que pot aportar el món de les telecomunicacions i de les empreses en la construcció d’una societat inclusiva?
Avui en dia tot està hiperconnectat per xarxes físiques e inhalàmbriques a major velocitat i latència, amb solucions tecnològiques i digitals més innovadores: la internet de les coses – IoT, xarxes 5G, híbrides,… Conseqüentment, les telecomunicacions habiliten una societat que pot comunicar-se millor i amb major impacte. De forma més inclusiva i diferenciada, atenent reptes segons limitacions auditives, motrius, visuals; i també abordant problemàtiques com ara trastorns mentals o quelcom tan present avui en dia com són les situacions de solitud no desitjada, vellesa, pobresa… Cal saber identificar els casos d’ús més necessaris, habilitar mecanismes d’autofinançament i patrocini, i fer-los escalables per a que arribin a molta més gent millor. En definitiva, hem de ser capaços, de forma decidida i compromesa, de posar a les persones en el centre de la equació, amb la tecnologia com a un mitjà més al servei nostre. Crec també que l’accés a la tecnologia ha de poder ser més democràtica i universal. Amb tot plegat, segur podem reduir encara més la bretxa digital, i assolir una societat democràticament més digital.
Crec també que l’accés a la tecnologia ha de poder ser més democràtica i universal. Amb tot plegat, segur podem reduir encara més la bretxa digital, i assolir una societat democràticament més digital
Quins projectes teniu a “Más Orange” a Catalunya?
A Mas Orange, i mitjançant la nostre Fundació, hi posem l’esforç en la capacitació digital, especialment en col·lectius vulnerables en l’àmbit dels joves, dones, gent gran i autisme. Hi ha molts projectes, especialment en el mon de l’autisme, arribem a 1,5M de beneficiaris a tota Espanya gràcies a aplicacions que arriben cada cop a més gent. Addicional, els empleats tenim la oportunitat de participar de projectes de voluntariat corporativa en moltes iniciatives d’impacte social, i crec que ens ajuda força a entendre totes les realitats diferents que existeixen.
Quins creus que són els reptes a nivell social, cultural, lingüístic o d’altres àmbits de la discapacitat a casa nostra?
El repte principal rau en el compromís de les empreses i llurs directius a integrar la discapacitat com a un element de normalitat del nostre dia a dia a la feina. I en el cas no fora possible de forma òptima, requerir a l’Administració de regular aquesta activitat per a assolir objectius ambiciosos i en línia amb els millors països del nostre entorn. Estem avançant molt en matèria d’igualtat de gènere, sostenibilitat, (encara no prou, és clar), però no tant decididament per a fer que les empreses contractin recursos humans en la mateixa proporció quan aquests són discapacitats. Estic convençut aconseguiríem empreses molt més humanes i a llarg termini, més sostenibles.
Què els hi diries a aquells joves amb discapacitat que volen ser emprenedors i muntar una empresa?
El procés de muntar una empresa és complexa i molt esforçat, amb riscos de tot tipus. Però també és molt bonic. El meu primer consell es trobar la millor i màxima motivació personal, que faci avançar malgrat passi el que passi, sense dubtes i amb decisió i coratge. El segon és estar molt ben format en allò que volem fer, perquè els mercats són molt competitius i tothom vol guanyar. I el tercer consell, és anar sempre acompanyat d’uns excel·lents companys de viatge (socis, coachs, experts,…) que caminin al nostre costat durant la travessa.
Com veieu la inclusió actual de les persones amb diversitat funcional a les empreses i quines mancances detectades trobes?
La societat, administració, empreses, clients, i els seus directius i empleats per extensió,… som tots responsables i tenim un deure de respondre al 100% de les necessitats de les persones, molt especialment els més desvalguts. Les organitzacions no són prou valentes ni decidides sobre aquest tema. Sempre tenen una prioritat o un projecte més important que abordar. Crec que ha d’estar a l’agenda dels accionistes i directius de les empreses, i recollida dins dels principis i objectius de la seva memòria integrada. I també cal empoderar els equips de treball i de recursos de les organitzacions per a que incorporin perfils super-capacitats amb tot tipus de feina del seu dia a dia, i amb una visió a llarg termini. Estic convençut que el retorn a la societat, en termes d’utilitat econòmica, va molt més enllà del cost financer del canvi que suposaria per a molts.
Què opines de les entitats del tercer sector?
Un 10 a tots els professionals i voluntaris que hi dediquen el seu temps i esforços. Imprescindibles per a defensar i visibilitzar el que hauria de ser una responsabilitat de tots. El seu dia a dia està ple d’exemples que empoderen una realitat diversa e integrada, amb equips multi capacitats que col·laboren amb objectius comuns i sovint d’impacte comunitari.
Quin són els teus referents?
Tots els desconeguts que s’esforcen dia a dia per a superar les dificultats que no han triat, i que ho viuen com formiguetes, de forma anònima i allunyada dels mitjans. Per a mi són autèntic testimoni del camí per a molts. Tinc especial admiració per a tots els supercapacitats que s’esforcen en el món de la música.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Una excel·lent iniciativa per a visibilitzar on estem i tot el que falta fins a tenir una situació perfectament integradora. També ha de ser una eina que permeti ajuntar esforços i puguem treballar plegats en un present millor. Molta força en endavant i compteu amb mi pel que calgui !!.
