Vull començar expressant el meu sincer agraïment a l’honorable consellera Silvia Paneque per haver-nos obert les portes i oferir-nos l’oportunitat de compartir aquest espai d’entrevista dins de Plantant Cara. Poder conversar sobre temes que afecten directament la vida de tantes persones és un privilegi que valorem profundament.També voldria agrair la disponibilitat i el tracte de tot l’equip que ha fet possible aquesta entrevista.
La conselleria que gestiona el territori, l’habitatge i la transició ecològica té un paper fonamental per avançar cap a una societat més inclusiva. Des del transport públic fins a la planificació urbana, les seves decisions influeixen directament en l’accessibilitat i en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
En mobilitat, la conselleria treballa per adaptar infraestructures, millorar estacions i garantir que els serveis siguin utilitzables per tothom amb autonomia i seguretat. Pel que fa a l’habitatge, impulsa programes per fomentar edificis accessibles, rehabilitacions adaptades i ajuts que facilitin una vida digna en entorns adequats. Finalment, en el marc de la transició ecològica, el departament incorpora criteris socials perquè els efectes del canvi climàtic no accentuïn vulnerabilitats. L’objectiu és que el futur sostenible del país sigui també un futur inclusiu.
Espero i desitjo que la conselleria estigui a l’alçada dels reptes que la societat catalana ha d’afrontar i sobretot que posi la dignitat de les persones per damunt de tot.
Qui és Sílvia Paneque?
Mare de tres fills, en Raül (25 anys), la Carme (23 anys) i en Tino (15 anys), a qui he intentat transmetre el valor de treballar i de defensar allò en què creuen. Estic al capdavant de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. He assumit el repte de cercar i implementar totes aquelles mesures que contribueixin a millorar l’accés a l’habitatge i d’impulsar polítiques públiques que encaminin el futur del país.
Què és per a tu la discapacitat?
La discapacitat és una motivació especial per encarar a Catalunya el repte col·lectiu d’esdevenir una societat més inclusiva i equitativa. La condició individual no és l’única raó de la discapacitat: també hi influeixen la manca d’accessibilitat i les dificultats d’adaptació a l’entorn. Cal mantenir el somni d’una societat on tothom hi tingui la capacitat de viure-hi amb dignitat. Crec que això serà possible un dia en un futur.
Tens alguna persona propera diagnosticada de diversitat funcional?
Tinc molts amics i persones importants per a mi, que han estat al meu costat, que hem treballant juntes i que són grans amics. No només una persona, en conec de diferents. Totes tenen grans capacitats, tant intel·lectuals com emocionals. He après d’estar al seu costat.
Com a consellera encarregada de territori, quin creus que és l’estat actual pel que fa a l’accessibilitat per les persones amb discapacitat, del transport públic a casa nostre?
Catalunya té molt bons nivells d’accessibilitat, sobretot si ens comparem amb altres zones d’Europa. El Departament és especialment sensible amb l’existència d’aquest problema i amb les mesures que cal aplicar per corregir-lo. A tall d’exemple: els serveis de bus interurbà, els que depenen del Departament, són accessibles en un 97% de mitjana. Ara bé sempre cal actualitzar-nos, millorar i anar més enllà.
Com a consellera encarregada de territori, quins són els reptes pel que fa a l’accessibilitat per les persones amb discapacitat, del transport públic a casa nostre?
És evident que sempre hi ha marge de millora i que el Departament treballa per arribar al 100% en tots els àmbits del transport. És un compromís que el Govern de Catalunya ha encarat amb la màxima responsabilitat. A la xarxa de metro, per posar un cas, actualment hi ha 156 estacions de la xarxa adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Aquestes 156 són el 96% del total i continuem treballant per arribar al 100%. De la mateixa manera, tenim en execució obres d’adaptació a l’estació de l’L1 del Clot; les de Ciutadella/Vila Olímpica, de l’L4, i a la de Verdaguer, s’està executant la primera fase de l’intercanviador d’aquesta mateixa línia L4 i s’hi està treballant per adaptar l’estació de la intersecció amb l’L5. També tenim en la fase de licitació les obres de l’adaptació de l’estació de l’L5 de l’intercanviador de plaça de Sants. I voldria recordar que també es treballa en els projectes per adaptar les estacions que resten: plaça de Sants L1 i Urquinaona, en què hi conflueixen les línies L1 i L4.
Com a consellera encarregada de la transició ecològica, quina relació creus que pot existir entre la transició ecològica i la discapacitat?
La transició ecològica és una oportunitat d’iniciar un gran canvi, i aquest gran canvi ha d’incloure totes les persones, perquè visquin bé i es redueixin totes les discapacitats. La transició ecològica ha de ser una transició inclusiva. Les persones amb discapacitat han de poder participar activament en el canvi cap a un món més sostenible; i les polítiques públiques han de tenir en compte les seves necessitats a les planificacions sectorials. Aquí se’ns presenten nombroses oportunitats per adaptar la transició a diferents realitats. Sabem, per exemple, que les persones amb discapacitat poden ser més vulnerables als efectes derivats del canvi climàtic, com ara l’augment de les onades de calor o el risc d’inundacions. Totes les mesures i accions que emprenem com a Govern han de tenir presents aquests factors. Un altre exemple de com podem impulsar una transició inclusiva és el canvi cap a models de transport més sostenibles, que siguin d’accés universal, amb infraestructures sense barreres, i amb sistemes d’informació accessibles. En el cas dels habitatges, la transició inclou la promoció d’edificis amb eficiència energètica, que garanteixin la màxima autonomia i que siguin accessibles amb elements com ascensors amplis o sistemes d’il·luminació i ventilació adequats per a persones amb discapacitat sensorial.
Les persones amb discapacitat han de poder participar activament en el canvi cap a un món més sostenible; i les polítiques públiques han de tenir en compte les seves necessitats a les planificacions sectorials
Al departament que encapçaleu teniu cap projecte que pugui millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitat? Ens ho pot explicar de manera resumida si s’escau?
És un objectiu i un repte transversal. Millorar les condicions de vida de les persones amb mobilitat reduïda forma part dels principis primers del Govern de Catalunya i d’aquest Departament. I precisament per això, el Govern va aprovar el mes d’abril passat el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat. És un pacte que és la conseqüència d’un consens i del treball conjunt entre les administracions públiques, les entitats del sector, les veus expertes, els grups parlamentaris, els sindicats i les patronals. És un full de ruta a partir del qual el Govern formula un compromís amb 262 mesures sobre accessibilitat a l’espai públic i al transport; formació i inserció laboral, assistència personal i a l’habitatge; de més acompanyament a les famílies o sobre el desplegament d’un protocol per combatre les discriminacions.
Què els diries a aquelles persones que tenint un diagnòstic d’una discapacitat i s’han de moure per treballar, encara avui, veuen que no ho poden fer a causa de la manca d’accessibilitat?
Que hi treballem, que ho tenim present i que el nostre objectiu és millorar i facilitar la vida de totes les persones. El Pacte nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat està concebut per actuar en tots els àmbits que intervenen per oferir una vida plena en l’àmbit econòmic, l’àmbit laboral, l’àmbit polític i l’àmbit cultural. Estem avançant a gran velocitat per arribar al més aviat possible a millorar totes les condicions d’accessibilitat.
Què els hi diries a les persones joves amb capacitats diverses que creuen que el canvi climàtic és un invent per saciar l’avorriment i amagar la negligència dels polítics?
Que el canvi climàtic és una realitat i que ens interpel·la a tots i a totes. No ho dic jo com a consellera. Ho diu la comunitat científica i ho certifiquen les evidències. Per la meva responsabilitat com a membre del Govern tinc l’obligació d’actuar per afavorir la reducció dels efectes del canvi climàtic i per assegurar l’adaptació del país a la nova realitat. No fer-ho seria una negligència. A més, és un impuls per al canvi, per tenir una manera de viure, moure’ns i produir més neta, eficient i competitiva.
De quina manera creus que es podria adaptar les rodes de premsa del govern a la realitat quotidiana i diversa de les persones que viuen al nostre país?
Tenim una sala de premsa accessible i adaptada a les persones amb mobilitat reduïda i amb un servei de traducció a la llengua de signes per a persones amb dificultats auditives. Procurem que sigui un espai totalment inclusiu i estem oberts a propostes de millora, en el cas que se sol·liciti algun tipus d’adaptació. Les rodes de premsa tracten temes que tenen incidència en la vida de milions de persones, des dels avenços a favor del transport públic, als nous ajuts per finançar l’habitatge als joves.
Quina aportació creus tu que les institucions han de fer per a transformar la societat i fer-la més inclusiva?
Les diferents institucions haurien de garantir una transformació social basada en la inclusió i l’accessibilitat universal. La Generalitat hi treballa, aplicant polítiques per eliminar barreres físiques, de comunicació i també socials. Això porta incorporat el desenvolupament d’infraestructures i la posada en servei de transports adaptats; fomentar un sistema educatiu i laboral que asseguri igualtat d’oportunitats; i concebre espais, productes, serveis i entorns perquè puguin ser utilitzats per totes les persones, sense necessitat d’adaptacions posteriors. Com a Govern impulsem normatives per fomentar la participació activa de les persones amb discapacitat en la presa de decisions i garantir el seu accés a la tecnologia i els serveis públics. També fomentem la sensibilització i l’educació de la societat per erradicar prejudicis i avançar cap a una comunitat més justa i equitativa.
Quins són els teus referents?
Els centenars o milers o milions de persones que han viscut una vida digna en defensa de la democràcia, la llibertat de les persones i d’una vida digna per a tothom i sense excepcions, i que en moltes ocasions ho varen passar malament, però que mai no van deixar de creure en aquests nobles ideals, fet que va fer que a mi o qualsevol altra persona ens hagi tocat una vida millor que la que hauríem pogut tenir. Fa temps que hi penso com a herois anònims. La lluita humana ha de ser per a totes les llibertats.
Què et sembla l’existència d’un mitjà de comunicació anomenat Diari de la DisCapacitat?
Celebro sincerament aquesta iniciativa com a acció perquè les discapacitats es redueixin i l’espai públic estigui ben adaptat a totes les capacitats. Representa una oportunitat per encarar qüestions importants. També permet exposar i compartir experiències i informacions de rellevància en aquest àmbit que potser d’una altra manera no tindríem a l’abast. Afavoriu la sensibilització i educació de tota la població i feu una contribució decisiva per trencar estereotips i promoure una societat més equitativa. Us encoratjo que continueu treballant en aquesta línia, com una plataforma per connectar persones, organitzacions i institucions i que faciliti el debat i la creació de xarxes de suport i col·laboració.
