El sector de l’atenció a la discapacitat ha expressat la seva “preocupació” davant el “fort impacte” que podria derivar-se de l’aplicació del Reial decret de transposició de la Directiva (UE) 2022/2041. Segons les estimacions de les principals organitzacions empresarials, els canvis previstos en el règim de compensació i absorció de complements del Salari Mínim Interprofessional (SMI) comportarien un augment mitjà del 17% en els costos salarials, una xifra que qualifiquen d’“impossible d’assumir” amb l’actual model de finançament públic.
Aquesta veu d’alarma ha estat subscrita de forma conjunta per l’Associació Empresarial per a la Discapacitat (Aedis), la Federació Empresarial Espanyola de Centres Especials de Treball (Feacem), l’Associació Nacional de Centres d’Educació Especial (Ancee), Educació i Gestió (EYG) i la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE). Les entitats recorden que l’educació especial, l’ocupació protegida i l’atenció al col·lectiu depenen d’estructures laborals molt especialitzades i intensives en personal.
Risc per a l’ocupació inclusiva i els serveis essencials
Les patronals denuncien que els seus ingressos provenen majoritàriament de concerts, contractes i subvencions públiques que no s’actualitzen al mateix ritme que les obligacions salarials. Aquesta desconnexió financera podria generar tensions que comprometin la continuïtat de serveis essencials i l’estabilitat dels professionals. En el cas dels centres especials de treball d’iniciativa social, l’impacte seria directe: “Increments de costos d’aquesta magnitud, sense mesures d’acompanyament, reduirien la capacitat de les entitats per mantenir i de generar llocs de treball inclusius”.
El sector afronta aquesta reforma en un context ja complicat per la dificultat de cobrir vacants i retenir talent. Segons el comunicat, la falta d’una finançament públic actualitzat posa en risc la supervivència d’un model que garanteix els suports vitals per a les persones amb discapacitat.
Reivindicació de la negociació col·lectiva
Tot i compartir l’objectiu de millorar les condicions laborals, les organitzacions consideren “imprescindible” que la normativa europea s’apliqui de manera “compatible” amb la sostenibilitat del sector. Per aquest motiu, reclamen mecanismes d’adaptació que respectin la negociació col·lectiva i una dotació econòmica coherent amb l’impacte real de la reforma. En cas contrari, adverteixen que les mesures podrien provocar un efecte bumerang: “Efectes contraris als objectius d’inclusió, provocant el deteriorament dels suports, la reducció de serveis i la pèrdua d’ocupació protegida”.
