
L’Associació Tramuntana Després del Suïcidi (TDS) va celebrar a Figueres la segona edició de la jornada “Parlem del Suïcidi”, amb ponències, taules rodones i debat sobre prevenció, postvenció i el paper de la comunitat i el moviment associatiu, comptant amb el suport de l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Generalitat de Catalunya i altres entitats.
La jornada “Parlem del Suïcidi”, organitzada per l’Associació Tramuntana Després del Suïcidi (TDS) a Figueres, va esdevenir un espai essencial per a la trobada i la reflexió entorn a la prevenció, l’acompanyament i la postvenció del suïcidi. Durant l’esdeveniment, es van compartir diverses experiències i coneixements a través de ponències, taules rodones i espais de debat que van aprofundir en la complexitat d’aquesta problemàtica. Un dels eixos centrals de la jornada va ser la necessitat de construir comunitats més acollidores i activament implicades en la prevenció del suïcidi, posant èmfasi en l’enfortiment dels factors protectors i en la continuació de la lluita contra l’estigma que encara envolta aquesta realitat.
Així mateix, es va dedicar una atenció especial a la postvenció, subratllant la importància crucial d’oferir un suport adequat a les persones supervivents i a les famílies que han patit la pèrdua d’un ser estimat. En aquest context, Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya, va destacar “el paper fonamental del moviment associatiu en el desplegament de polítiques públiques, accions de sensibilització i mesures de suport emocional i comunitari”.
Un dels reptes significatius que es van posar sobre la taula va ser la dificultat d’arribar a aquelles persones que, tot i estar en risc de suïcidi, no estan connectades amb el sistema sanitari ni amb els circuits d’atenció habituals. Diego Palao Vidal, director de Salut Mental de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, va exposar que “una part molt significativa de la població que fa temptatives de suïcidi o mort per suïcidi eren persones no vinculades al sistema sanitari i als circuits d’atenció”. Aquesta realitat evidencia el gran repte que tenen les institucions per identificar i oferir suport efectiu a aquestes persones, així com la necessitat que la ciutadania sàpiga on adreçar-se en situacions de risc.
Finalment, Francisco Villar Cabeza, psicòleg clínic i coordinador del programa d’atenció a la conducta suïcida al menor de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va centrar la seva intervenció en la necessitat de reforçar el treball preventiu amb adolescents i joves, argumentant que aquesta és una etapa vital on poden sorgir dificultats emocionals i conductes de risc que requereixen una atenció especialitzada i precoç.