Salut Mental Catalunya (SMC) i el Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona, vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), han fet públic avui l’estudi Voluntariat i activisme en salut mental: impactes en el benestar i la ciutadania. Aquesta investigació té com a objectiu central respondre a com les persones voluntàries i activistes experimenten la relació entre la seva participació i el seu benestar emocional, determinant quins factors concrets de la seva activitat diària la promouen o la dificulten.
El projecte s’ha desenvolupat al llarg de l’any 2025 mitjançant un disseny metodològic mixt que ha combinat tècniques qualitatives i quantitatives. Per a la seva elaboració es van dur a terme tres grups focals amb la participació de 50 persones i es va llançar un qüestionari digital que va rebre més de 250 respostes, de les quals 136 han integrat la mostra final analitzada. A més, el procés ha estat supervisat per un Comitè Assessor compost per professionals, familiars i persones amb experiència pròpia en salut mental, garantint que la recerca ofereixi una visió situada i estretament lligada a les realitats del moviment associatiu.
El valor de l’acció col·lectiva i els perfils de la mostra
La principal conclusió de l’informe determina que la participació en espais d’activisme i voluntariat s’associa majoritàriament a experiències positives de benestar. Els enquestats defineixen aquests entorns com a generadors d’apoderament, sentit de pertinença, vincle comunitari, desestigmatització i cures recíproques. L’estudi constata que moltes trajectòries individuals comencen a partir de situacions de malestar o vulneració de drets, les quals es transformen posteriorment en acció col·lectiva. Els resultats apunten que els beneficis percebuts no depenen de característiques individuals, sinó de la qualitat dels vincles i de les dinàmiques comunitàries que es generen.
La mostra de 136 participants reflecteix una realitat diversa sota una mirada interseccional, amb una presència majoritària de dones, que representen el 66,4%, i una edat mitjana de 54 anys. Entre els perfils analitzats, un 39% correspon a persones amb experiència pròpia en salut mental, un 32,4% són familiars i un 28,7% responen a un doble perfil. La recerca ha ponderat factors socials com la discapacitat, present en el 39% dels casos, el gènere en un 23,5%, el nivell socioeconòmic en un 19,9%, l’edat en un 16,9% i l’origen en un 8,1%. Les motivacions principals per implicar-se són la promoció de la inclusió i els drets amb un 74,3%, la lluita contra l’estigma amb un 69,1% i el suport mutu amb un 65,4%.
Compromís sostingut i reptes en la gestió de les cures
Les dades recollides posen de manifest una implicació notable i de llarg recorregut dins del sector, amb una trajectòria mitjana de participació que supera els 8 anys i una regularitat setmanal en el 37,5% dels casos. En total, el 72,8% dels enquestats col·labora com a voluntari i el 57,4% ho fa com a activista. No obstant això, l’informe també identifica tensions significatives com ara la sobrecàrrega emocional, el desgast personal, l’aparició de conflictes i la percepció de manca de cures en determinats entorns.
Davant d’aquests riscos, la recerca conclou que és imprescindible promocionar estructures que fomentin el suport emocional i espais de cures sostenibles, dotats dels recursos necessaris per protegir la salut de les persones participants. Des de Salut Mental Catalunya han manifestat el seu agraïment a tots els voluntaris i activistes que han compartit les seves vivències per fer possible aquest estudi, el qual demostra que el benestar és un procés col·lectiu i una eina clau per reforçar la ciutadania.
