Plena inclusión España ha presentat els resultats d’un estudi de gran abast que ha examinat el grau de sostenibilitat de 181 de les seves entitats federades. Totes aquestes organitzacions es dediquen a la prestació de serveis i suports a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, i a les seves famílies. Es tracta d’una recerca pionera dins del Tercer Sector de l’Acció Social, duta a terme per un equip de les universitats d’A Coruña i Oviedo, sota la direcció dels catedràtics Marta Rey i Luis Ignacio Álvarez.
L’‘Estudio de caracterización de las organizaciones de Plena inclusión dirigido a la sostenibilidad’ proporciona una radiografia exhaustiva del funcionament de les organitzacions, centrant-se en quatre dimensions clau per a la sostenibilitat: la governança, les capacitats organitzatives, la sostenibilitat financera i la sostenibilitat social.
Carmen Laucirica, presidenta de Plena inclusión España, va subratllar la utilitat de l’informe per a la millora interna: ”Aquest informe ens permet conèixer millor les nostres fortaleses i els nostres marges de millora, i ens orienta en el camí cap a una major resiliència organitzativa i sostenibilitat a llarg termini”.
Diagnòstic general i reptes identificats
A partir de les dades recollides entre els anys 2022 i 2023, l’informe conclou que, en les seves autoavaluacions, les entitats avaluades obtenen qualificacions que generalment se situen entre l’aprovat alt i el notable baix. Entre els punts forts detectats s’inclouen el compliment de la missió, la qualitat dels serveis oferts i la comunicació fluida amb els grups d’interès. Tanmateix, l’anàlisi també ha revelat reptes compartits, com la baixa participació en els òrgans de govern, la manca d’avaluació interna sistemàtica o la diversificació limitada de les fonts de finançament.
L’estudi, que va néixer com a resposta a una petició de les pròpies entitats canalitzada per l’Equip de Sostenibilitat de Plena inclusión, segmenta les organitzacions segons el seu nivell de sostenibilitat. S’observa que aquelles entitats amb els millors resultats comparteixen certes característiques: una mida més gran, un equilibri de gènere més elevat en els seus òrgans de govern i una major inclusió de persones amb discapacitat dins dels seus equips. Tot i això, també s’han documentat bones pràctiques en organitzacions de menor dimensió.
Una de les contribucions principals de l’informe és la formulació de 18 recomanacions pràctiques aplicables a nivell territorial. Entre les més destacades hi ha:
- Reforçar la formació i el relleu generacional en els òrgans de govern.
- Impulsar una cultura d’avaluació interna per millorar la presa de decisions.
- Fomentar la innovació col·laborativa entre les entitats del moviment associatiu.
- Diversificar els ingressos, reduint la dependència del finançament públic.
- Millorar la coordinació territorial i adaptar l’oferta a les necessitats locals.
- Introduir criteris de sostenibilitat social i ambiental en la contractació de proveïdors.
