Un equip de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid lidera, juntament amb la Universitat del Punjab (Índia) i la Universitat Autònoma de Madrid, un estudi en què es demostra el potencial de la nanotecnologia i les dues dimensions dels seus materials per diagnosticar i tractar malalties neurodegeneratives.
Algunes de les malalties neurodegeneratives més conegudes són l’alzheimer, el párkinson, l’esclerosi múltiple o l’esclerosi lateral amiotròfica. Aquestes es caracteritzen pel deteriorament progressiu de les capacitats motores i/o cognitives de les persones que els pateixen.
Ara mateix, els únics tractaments disponibles “són simptomàtics, només calmen”, però els nanomaterials “són candidats molt prometedors per al diagnòstic primerenc i el tractament d’aquestes malalties”, ha explicat la investigadora de l’ICMM-CSIC i una de les autores de la revisió , Irene Palacio.
L’equip de l’ICMM-CSIC, liderat per l’investigador José Ángel Martín Gago, va explicar que són molts els reptes que es presenten a l’hora d’aproximar-se a les malalties neurodegeneratives, però defensa el rol important que els nanomaterials de dues dimensions poden exercir. “S’està estudiant el seu ús en biomedicina, especialment per a la dosificació de fàrmacs, perquè entre els seus avantatges destaca una major capacitat de càrrega de medicaments, la possibilitat d’alliberar-los de forma controlada, així com una vida mitjana més gran i estabilitat. A més, són materials biocompatibles, biodegradables i, en general, amb poca toxicitat”, va aprofundir Palacio.
La investigadora va treballar l’any passat en un biosensor basat en grafè per a la detecció ultrasensible del virus de l’hepatitis C. Això també es pot aplicar a malalties neurodegeneratives. “Els biosensors normalment consten de tres parts: un component de detecció biològica, un detector fisicoquímic o transductor i un sistema electrònic de processament de senyals”, va descriure l’experta. “Els nanomaterials els fem servir a la part del detector fisicoquímic, on s’uneixen a les biomolècules”.
Com que aquests materials condueixen molt bé l’electricitat, tenen capacitat per ampliar senyals millorant el rendiment del biosensor: “augmenten la sensibilitat i en redueixen les limitacions”, ha confirmat la científica. Els equips reconeixen els reptes per endavant, com els relacionats amb el comportament, l’estabilitat, la producció i el cost d’aquests nanomaterials. Tot i així, es mostren ferms en la seva aposta pel desenvolupament d’aquestes noves tècniques.
“Encara que els estudis actuals de teràpia i diagnòstic dels nanomaterials 2D per a malalties neurodegeneratives encara estan a punt, els experiments que vindran demostraran encara més el seu potencial en aquest camp”, ha conclòs la investigadora.
