Segurament una de les qualitats humanes que més admiro en algú es trobi o no diagnosticada d’una diversitat funcional, rau en la tenacitat continuada en el temps per superar els seus límits. Per sort, a la nostra societat hi ha persones que disposen d’aquesta virtut però també, cal dir-ho. no tants com ens agradaria. Una d’aquestes és l’Àlex Roca i la seva inseparable companya de vida, la Mari Carme. M’emociona com aquest tàndem tant autèntic i tant insobornable, no deixen de picar pedra per aconseguir millorar la vida de totes aquelles persones que convivim amb una discapacitat i sempre amb un somriure posant-hi molt d’amor, compromís i disponibilitat.
En aquest sentit, vull agrair-lis a tots dos el regal que suposa per la meva persona que hagin acceptat participar amb una entrevista publicada en aquest mitjà el mateix dia d’aquest article deixant palès la categoria humana que tenen i la seva voluntat inspiradora, inclusiva i infranquejable de canviar mentalitats. Quan els hi vaig proposar, em va sorprendre la rapidesa en la resposta i de fet, no dubtava que em dirien que sí perquè són dues persones a les quals la vida els hi ha donat el privilegi d’ajuntar-se i que, de veritat, la societat catalana s’hauria de sentir honorada de tenir-los al país.
Parlar amb la Mari Carme i amb L’Àlex, és indiferent, en el sentit que parles amb dues persones que parlen el mateix idioma del compromís social i que no necessiten intèrprets. Són dues persones admirables malgrat les dificultats i als quals els hi desitjo una llarga vida perquè estic segur que junts ens fan millors com a societat. La cultura catalana però també la integració de persones amb discapacitat ens haurien de diferenciar d’altres societats egoístes i en aquest procés permanent, vital i bàsic podem comptar amb persones com ells dos. Parlar amb la Mari Carme i amb L’Àlex, és indiferent, en el sentit que parles amb dues persones que parlen el mateix idioma del compromís social i que no necessiten intèrprets
Els qui sabem que la vida d’una persona diagnosticada d’una diversitat funcional i del seu entorn té moments complexos, ens volem emmirallar en ells dos perquè ens contagien la seva alegria desbordant, la seva vitalitat positivista, el seu caràcter guanyador i el seu amor d’un a l’altre. Què la nostra vida que és com una marató de reptes i oportunitats, ens sigui útil per aconseguir que tothom pugui viure millor cada dia tot seguint sempre la petjada competent, generosa i talentosa de persones admirables com les que dedico aquest nou escrit.
No puc deixar de manifestar el grau de satisfacció que sento al tenir contacte amb aquests dos superherois, sempre valents i capaços de tot pel bé del món. Àlex i Mari Carme gràcies, mil gràcies, per aquesta lliçó de vida i per aquest amor un cap a l’altre i tots dos cap a la societat. Compteu amb el meu suport, admiració i respecte sempre. Us estimem!
