
Miguel Ángel Sampedro, professor de Llengua Castellana i Literatura a Secundària i primer doctor sord en Filologia Hispànica del nostre país, ha denunciat la manca d’adaptació al seu lloc de treball i l’incompliment de la legislació vigent en matèria d’inclusió laboral per part de la Conselleria d’Educació de Canàries.
Sampedro sosté que, des del 2020, l’administració ha incomplert reiteradament la seva obligació de proporcionar-li un intèrpret de llengua de signes des de l’inici del curs, fet que ha tingut repercussions en la seva salut mental, amb episodis d’ansietat i baixes laborals. Tot i que aquest curs lectiu el seu intèrpret es va incorporar poc abans de Nadal, permetent-li, com ell mateix ha indicat, “treballar amb normalitat”, el passat 29 de gener la Conselleria va decidir cessar-lo al·legant “suposada ocultació d’una malaltia preexistent” en referència a l’ansietat, la qual, segons explica el docent, “no la patia i quan disposo d’intèrpret a l’institut, tampoc”.
Un cessament que atenta contra els drets fonamentals
Per a Miguel Ángel Sampedro, aquest cessament vulnera els drets reconeguts en la legislació espanyola i internacional. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, ratificada per Espanya, estableix a l’article 27 l’obligació dels Estats de garantir un entorn laboral accessible per a les persones amb discapacitat, incloent-hi ajustos raonables.
També hi ha la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social, que obliga les administracions a garantir l’accessibilitat i els suports necessaris a l’ocupació pública; l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que estableix mesures d’adaptació per evitar que el treball de les persones amb discapacitat es vegi afectat; i la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, que, a l’article 25, exigeix protegir els treballadors especialment sensibles a determinats riscos, incloent-hi l’obligació de realitzar ajustos en l’entorn de treball per evitar impactes negatius en la seva salut.
D’altra banda, la mateixa Conselleria d’Educació de Canàries promou a nivell autonòmic polítiques d’inclusió de persones amb discapacitat. Tot i això, aquestes iniciatives es queden en paper mullat quan, tal com denuncia Sampedro, “no es garanteixen els mitjans necessaris perquè un docent sord pugui exercir la seva tasca en igualtat de condicions”.
En aquest sentit, l’afectat ha presentat un recurs potestatiu de reposició, exigint que es reverteixi el seu cessament, es respectin els seus drets com a treballador amb discapacitat i es reforcin els mecanismes de supervisió per evitar futures vulneracions. “El meu no és un fet aïllat, sinó un reflex d’una problemàtica estructural que exigeix respostes immediates”, subratlla.
Així mateix, ha fet una crida a les autoritats educatives perquè “actuïn amb responsabilitat i justícia i assegurin que cap docent amb discapacitat torni a ser apartat de la seva tasca per la manca d’accessibilitat al seu entorn de treball”, ja que, com defensa, “la inclusió no és un privilegi, és una obligació”.