Sóc maco com tu, dement potser més, però jo em desplaço en una cadira de rodes i des que vaig tenir l’accident sembla que vaig viatjar a un món paral·lel perquè bona part de vosaltres, la societat, em veu com si hagués perdut la meva guapura i ignora que el meu cervell segueix sent, no perfecte, perquè penso que la perfecció no existeix, però segueix despert.
És dur trencar-se la medul·la a nivell C3 C4 però més dur és veure o descobrir la ignorància de bona part de la societat, aquesta gent maca o no tant de cara però increïblement ignorant de cervell.
El món paral·lel m’ho confirmeu vosaltres, aquesta part de la societat que no respecta ni entén i ignora que la meva lesió va ser a la medul·la espinal i no al cap, perquè ells, vosaltres, em feu viure en una lluita quotidiana per poder viure sense enfrontar-me quasi cada dia a vosaltres, els guapos de cara però curts de ment. Només vull una societat íntegra i que la cadira de rodes sigui simplement un artefacte més per poder-me moure.
Només vull una societat íntegra i que la cadira de rodes sigui simplement un artefacte més per poder-me moure
Viuré guapo de cara i seré una persona sincera de pensament mentre visqui, em barallaré i no callaré sempre que em senti ofès per bona part d’una societat, nedada i immadura.
I per a qui no ho sàpiga sincera vol dir íntegra, sense esquerda i no dic perfecte encara que davant aquesta societat em sento així.
Us ho explico: quan algú manava fer una escultura de marbre i sortia perfecta, vaja que no havien de tapar les imperfeccions amb cera, això era una escultura “sense cera”.
No vull que se’m vegi com una persona perfecta però tampoc vull que se’m faci viure en un món paral·lel on la meva persona sembla una altra cosa, no una persona. Vull que la societat creixi i quan vegi algú que ha tingut un accident, una malaltia o que ha nascut així, la tracti com qualsevol i no el faci sentir que viu a l’illa dels trastos inservibles.
És difícil però de debò que la meva vida forma part d’una societat que és la mateixa que la teva, no em feu viure en un món paral·lel.
