Us volia escriure sobre la meva participació política i, sobretot, sobre el dret de les persones amb discapacitat a participar plenament en la vida pública. Malauradament, encara són pocs els partits polítics que compten amb persones amb discapacitat a les seves llistes electorals o que els donen un paper actiu en la presa de decisions.
Cal que les persones amb discapacitat tinguem veu en les polítiques que ens afecten. Les polítiques de la discapacitat passen per un moment difícil, però disposem d’una eina molt important: la Llei del tercer sector social. Ara el repte és desplegar-la de manera efectiva perquè es tradueixi en drets reals i en millores concretes.
Les institucions i les administracions han de fer la seva feina i treballar al costat del tercer sector social. Només així podrem construir una societat més inclusiva, justa i igualitària.
També faig una crida urgent per garantir el dret a l’habitatge i a una atenció residencial digna. Calen més places públiques i més recursos. És un autèntic SOS. Estem cansats de continuar patint situacions de discriminació i d’haver de lluitar constantment per drets que haurien d’estar garantits.
Les persones amb discapacitat no demanem privilegis. Exigim el compliment dels nostres drets, la igualtat d’oportunitats i una societat que compti amb nosaltres en tots els àmbits
Pel que fa al treball, s’ha de garantir l’ocupació tant als centres especials de treball com al mercat laboral ordinari. Totes les persones han de poder accedir a una feina estable, segura, de qualitat i amb igualtat d’oportunitats.
L’accés a la titulació de l’ESO també ha de ser una realitat per a tothom. Les persones amb discapacitat tenim drets i hem de ser protagonistes de la societat. Volem un món més inclusiu, sense discriminacions, on es valorin les nostres capacitats, les nostres fortaleses i les nostres virtuts.
També hem de continuar col·laborant amb la societat i demostrar tot el que podem aportar. La Llei del tercer sector social ha de convertir-se en una llei pionera a Catalunya i situar el tercer sector com un referent en la defensa dels drets socials i de la inclusió.
Finalment, cal garantir salaris dignes per a totes les persones, d’acord amb la feina que realitzen. La igualtat salarial ha de ser una realitat, sense diferències entre homes i dones, i amb unes condicions laborals justes que permetin viure amb dignitat.
Les persones amb discapacitat no demanem privilegis. Exigim el compliment dels nostres drets, la igualtat d’oportunitats i una societat que compti amb nosaltres en tots els àmbits: la política, el treball, l’educació, l’habitatge i la vida comunitària. Perquè una societat només és realment democràtica quan ningú no queda enrere.
