Quan en els processos d’oposicions de la Generalitat es reserven places per a persones amb discapacitat, hi ha qui encara ho veu com una concessió o un privilegi. Però la realitat és molt diferent. Aquestes places reservades són una eina de justícia, d’equitat i de progrés col·lectiu. No són un regal per a ningú, sinó una manera de garantir que totes les persones puguin competir i desenvolupar el seu projecte vital en unes condicions més igualitàries.
Les persones amb discapacitat hem hagut de superar, al llarg de la nostra vida, obstacles que moltes vegades no tenen res a veure amb les nostres capacitats. Barreres arquitectòniques, prejudicis socials, dificultats d’accés a la formació, manca de referents o processos de selecció que no sempre han tingut en compte la diversitat. Tot això ha provocat que moltes persones amb talent, preparació i ganes de treballar hagin quedat excloses d’oportunitats laborals que mereixien.
Per això és tan important que les administracions públiques liderin el camí de la inclusió. Quan una persona amb discapacitat accedeix a una plaça pública no ocupa cap lloc que no li correspongui. L’ha guanyat amb esforç, dedicació, hores d’estudi i perseverança. La reserva de places simplement ajuda a compensar desigualtats prèvies perquè el punt de partida no és el mateix per a tothom.
A més, la incorporació de persones amb discapacitat a l’administració pública enriqueix les institucions. Aporta experiències diferents, maneres diverses d’entendre la realitat i una sensibilitat especial davant les necessitats de la ciutadania. Una administració que inclou persones amb discapacitat és una administració més propera, més representativa i més preparada per donar resposta als reptes socials del segle XXI.
Quan una persona amb discapacitat accedeix a una plaça pública no ocupa cap lloc que no li correspongui. L’ha guanyat amb esforç, dedicació, hores d’estudi i perseverança
També és una qüestió de referents. Cada vegada que una persona amb discapacitat aconsegueix una plaça a la funció pública, està enviant un missatge molt potent a centenars de nens, nenes i joves que conviuen amb una discapacitat. Els està dient que els seus somnis són possibles, que la discapacitat no defineix els seus límits i que tenen dret a aspirar a qualsevol professió. Els referents transformen mentalitats, trenquen estereotips i obren camins que abans semblaven impossibles.
Però els beneficis van encara més enllà. Quan una persona amb discapacitat accedeix a una feina estable, guanya autonomia, independència econòmica i capacitat de decisió sobre la seva pròpia vida. Això repercuteix positivament en les seves famílies, en el seu entorn i en tota la societat. Una societat que ofereix oportunitats és una societat més cohesionada, més justa i més forta.
Sovint parlem de la inclusió com si fos un favor que es fa a un col·lectiu concret. Jo crec que és exactament al revés. La inclusió és una inversió col·lectiva. Quan s’obren portes a les persones amb discapacitat, no només es beneficia qui les travessa. Es beneficia tota la comunitat. Perdem talent quan excloem persones capaces. Guanyem talent quan els donem l’oportunitat de demostrar tot el que poden aportar.
Una administració que inclou persones amb discapacitat és una administració més propera, més representativa i més preparada per donar resposta als reptes socials del segle XXI
Com a persona amb discapacitat, sé que darrere de cada oportunitat hi ha molt més que una plaça de treball. Hi ha dignitat, reconeixement, autoestima i la possibilitat de ser valorat per allò que pots aportar i no per les limitacions que altres han decidit veure en tu. Per això crec fermament que les reserves de places en les oposicions són una de les eines més transformadores que tenim per construir una societat més inclusiva.
El veritable objectiu és que algun dia aquestes mesures ja no siguin necessàries perquè les barreres hauran desaparegut. Però mentre continuïn existint desigualtats, aquestes polítiques són imprescindibles per avançar cap a una igualtat real d’oportunitats.
Perquè quan una persona amb discapacitat aconsegueix una plaça a l’administració pública, no és només una victòria individual. És la demostració que una societat més justa és possible. És una victòria de la inclusió sobre els prejudicis, del talent sobre les barreres i de l’esperança sobre les limitacions.
I per això, cada plaça reservada no és un cost per al país. És una oportunitat. Una oportunitat de construir una Catalunya més diversa, més humana, més igualitària i més rica en talent. Una Catalunya on ningú quedi enrere i on totes les persones puguin contribuir, amb les seves capacitats i la seva singularitat, al bé comú.
Perquè quan les persones amb discapacitat avancem, no avancem soles. Avança la societat sencera. Avancen les institucions. Avança la democràcia. I, sobretot, avança el país que volem deixar a les generacions futures.
