El grup de treball de Psicologia i discapacitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha organitzat la trobada «Necessitats de les famílies cuidadores de nens i nenes amb discapacitat amb problemes de comportament associats». Aquesta iniciativa vol fer visible l’impacte que té la combinació de la discapacitat i les alteracions de conducta sobre els entorns familiars. La jornada se celebrarà el pròxim 2 de desembre, de 17.30 h a 20.00 h, en format híbrid i amb inscripcions gratuïtes, adreçada a psicòlegs, professionals dels àmbits social, educatiu i sanitari, així com a les mateixes famílies.
L’activitat pretén abordar un dels reptes psicosocials més complexos de l’actualitat: la convergència de la dependència física, sensorial o intel·lectual amb conductes disruptives, agressives o de desregulació profunda. Aquesta situació d’hipervigilància constant fragmenta la vida emocional, social i laboral dels progenitors o tutors. A més, la impredictibilitat del comportament i l’estigma social associat generen un aïllament sever i alts nivells d’ansietat, estrès crònic i sentiments de culpa que agreugen la síndrome de la persona cuidadora.
Reivindicació d’un nou model d’atenció i acompanyament
Durant la trobada es duran a terme ponències, testimonis i espais de debat per denunciar la manca de serveis adaptats, ja que els recursos de suport convencionals resulten actualment rígids i insuficients per gestionar les crisis conductuals a la llar. Les entitats recorden que la salut mental de la família és el pilar essencial que sosté la vida de la persona amb discapacitat, per la qual cosa resulta imprescindible flexibilitzar les polítiques públiques i prioritzar la dignitat de la vida familiar davant aquestes situacions de vulnerabilitat extrema.
Finalment, la jornada farà una crida a la comunitat professional per anar més enllà de la intervenció clínica sobre l’infant o adolescent i avançar cap a un acompanyament sistèmic de l’entorn. Mitjançant l’intercanvi d’experiències entre professionals i representants institucionals, es busca impulsar la creació d’eines pràctiques i xarxes de suport que permetin passar d’un model de cura basat en el sacrifici personal a una atenció compartida i sostinguda de manera professional.
