En l’adolescència se li dóna molta importància a la imatge que cadascú té de si mateix i als que aquesta sigui atractiva per als altres. Aquest fet crea un estat de vulnerabilitat i ansietat per satisfer uns determinats cànons de bellesa que predisposa als adolescents a realitzar dietes que en la majoria de les ocasions no compten amb cap control per part del seu entorn o de professionals. Això, unit al desconeixement davant temes nutricionals i al bombardeig publicitari existent d’aliments rics en calories, però amb escàs valor nutritiu, fa que sigui molt elevat el risc de seguir una alimentació inadequada per part dels adolescents.
Diversos estudis realitzats per conèixer el risc dels Trastorns de Comportament Alimentari (TCA) en adolescents mostren una elevada incidència de conductes preanorexígenas des dels 10 anys, sent major la incidència en el sexe femení.
Els trastorns de conducta alimentària en els adolescents estarien representats per l’anorèxia nerviosa i la bulímia, encara que tots dos poden coexistir.
Com entendre i tractar l’anorèxia nerviosa
L’anorèxia nerviosa és una síndrome psiquiàtric multifactorial que es caracteritza per tres factors:
- – Pèrdua excessiva de pes de forma voluntària.
- – Por a guanyar pes.
- – Alteració de la imatge corporal.
Té gran rellevància a nivell clínic per l’increment de la seva prevalença i pels efectes negatius sobre la salut i el desenvolupament psicològic dels joves.
És important tenir en compte que en l’anorèxia nerviosa es produeix malnutrició enegéticoprotéica, és a dir, no s’assoleixen els requeriments necessaris de calories ni de proteïnes. No obstant, en les analítiques no se sol percebre a causa de la capacitat d’adaptació de l’organisme. És en la valoració nutricional, ja que a l’agafar les dades antropomètriques (pes, massa grassa, massa muscular, índex pes / talla, plec tricipital, perímetres, etc.) s’aprecia una disminució d’aquests. També, l’estat de malnutrició té repercussió sobre òrgans i sistemes provocant alteració en el seu correcte funcionament.
El maneig de l’anorèxia nerviosa s’ha de fer amb l’ajuda d’un equip multidisciplinari format per psicòlegs, pediatres i nutricionistes. El nutricionista té com a objectiu recuperar l’estat nutricional òptim mitjançant pautes alimentàries consensuades amb els adolescents i les famílies, per aconseguir la major adherència possible. Es procedeix en diverses fases perquè sigui gradual. A el mateix temps es realitza una reeducació nutricional per estabilitzar el trastorn.
Alteracions en els adolescents als quals s’ha de prestar atenció:
- – Pèrdua significativa de pes voluntària en poc temps.
- – Fre al creixement.
- – Realització d’exercici físic obsessiu.
- – Vòmit després dels àpats: sol ser provocat pels adolescents.
- – Mostra paüra a engreixar.
- – No es troba satisfet amb la seva imatge corporal tot i estar prim.
- – Retard de la menarquia o presència d’amenorrea en la dona.
- – Pell seca o groguenca.
- – Cabell fi o trencadís.
- – Intolerància al fred.
- – Es poden produir afartaments de menjar seguits de el vòmit.
- – Insomni i irritabilitat.
- Hàbits alimentaris que es desenvolupen durant l’anorèxia nerviosa
- – Interès excessiu per tot el relacionat amb els aliments.
- – Rebuig cap a alguns aliments.
- – Manipulació dels aliments: amagar-los, retirar el greix, esmicolar
- excessivament.
- – Desenvolupament de rituals obsessius respecte al menjar.
- – Aïllament durant els àpats i a nivell social.
- – Menjar de peu o en moviment.
- – Prolongació exagerada del temps de menjar.
- – La persona cuina plats elaborats per als altres, però no menja.
- – Menteix sobre el que ingereix.
- – Saltar-se àpats.
Com entendre i tractar la bulímia nerviosa
La bulímia nerviosa es caracteritza per:
- – Ingesta de gran quantitat de menjar sense control en poc temps.
- – Els afartaments es produeixen almenys dues vegades per setmana.
- – Conductes compensatòries: vòmit o a la presa de laxants i / o diürètics, dejuni i exercici intens.
Al no existir malnutrició i realitzar-se a amagades és molt difícil de detectar. Sol ser la cavitat bucal la més afectada per l’acidesa del vòmit que provoca erosió de l’esmalt dentari, gingivitis i faringitis. També sol aparèixer esofagitis i augment de la capacitat de l’estómac.
El tractament, a l’igual que l’anorèxia nerviosa, també ha de ser multidisciplinar. El nutricionista planificaria una dieta ajustada a les necessitats reals i es realitzaria reeducació nutricional.
Quan hi ha afartaments recurrents, però sense compensació no seria “bulímia nerviosa” es denominaria “menjar en afartaments”. En aquest cas la persona pateix sobrepès o obesitat i no és tan característic de l’adolescència.
Pel que fa a el gènere, es dóna igual en homes i dones.
Pilar Puértolas Barrado – Nutricionista en Centre Mèdic Complutense (Grupo Virtus)
