La Fundació CERMI Mujeres ha aplaudit la sentència europea // Foto: 123RF/ikiryo
La Fundació Cermi Mujeres va saludar aquest dijous la sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que interpreta la normativa europea en el sentit d’estendre la protecció internacional a les dones víctimes de violència de gènere.
En una decisió del mes de juny passat, i davant el cas d’unes dones extracomunitàries víctimes de violència de gènere a la seva nació d’origen que van sol·licitar protecció internacional a un país de la UE, l’alt Tribunal interpreta la Directiva 2022/95 sobre requisits per a obtenir l’estatut de refugiat de manera que es considera que la violència de gènere ocasiona que les dones que la pateixen pertanyen a un grup determinat, requeriment exigit a la normativa europea per obrir la via a la concessió d’asil o protecció internacional subsidiària.
- PUBLICITAT -
Atès que les dones amb discapacitat en situació o demandants de protecció internacional (refugi, asil o apatrídia) estan més exposades a totes les formes de violència masclista, Cermi Mujeres va destacar que “aquesta decisió judicial europea tindrà un impacte més intens en aquesta part de la població femenina”.
“Evidències de tota mena acrediten que les dones amb discapacitat que demanen protecció internacional són un dels segments més vulnerables en matèria de violència masclista, motiu pel qual l’ampliació dels mecanismes legals d’acollida com l’asil a la UE tindrà un efecte favorable en el seu protecció jurídica”, va assenyalar en un comunicat.
Entre les reformes, destaca l’adequació de les cambres higièniques // Foto: Ajuntament de Lleida
L’Ajuntament de Lleida impulsa un ambiciós projecte per millorar l’accessibilitat física i comunicativa en diversos espais municipals, garantint així que tots els ciutadans puguin accedir als serveis públics de manera equitativa. Les obres, que s’han centrat en centres cívics i altres edificis d’atenció al públic, són un pas endavant per convertir Lleida en una ciutat més inclusiva i adaptada a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda i altres discapacitats.
Aquest dilluns, l’alcalde accidental, Carlos Enjuanes, ha visitat les obres realitzades al Centre Cívic de Cappont, un dels espais on s’ha actuat per millorar l’accessibilitat. Entre les reformes, destaca l’adequació de les cambres higièniques i l’accés general, garantint així la mobilitat reduïda. Aquestes millores també s’han implementat als centres cívics de Democràcia i la Bordeta, assegurant que els serveis estiguin al seu abast per a tota la ciutadania.
Al Centre Cívic de Cappont, s’ha mogut un envà per facilitar el pas a la zona de despatxos, adequant-se a la normativa vigent amb un radi de gir d’1,5 metres. També s’han realitzat treballs a les cambres higièniques de les cinc plantes, enderrocant envans interiors per fer-los accessibles per a tothom.
Pel que fa al Centre Cívic de Democràcia, s’afegirà un tercer lavabo mixt adaptat a la planta baixa, mentre que a les plantes primera i tercera s’han enderrocat parets divisòries per crear espais suficients per a la maniobrabilitat de les cadires de rodes. Al Casal de la Bordeta, s’han reformat les portes d’accés als despatxos d’atenció ciutadana i la d’emergència, ampliant l’amplada de pas a un mínim de 80 centímetres.
- PUBLICITAT -
Encara està pendent d’executar l’actuació al Centre Històric, on s’adequarà un taulell accessible i es baixarà l’alçada del porter automàtic per facilitar-ne l’ús.
Aquestes intervencions han estat gestionades de manera conjunta per les regidories d’Agenda Urbana i Espai Agrari i la d’Acció i Innovació Social. A més de les millores físiques, s’han instal·lat eines per a una millor atenció a les persones amb discapacitat comunicativa. Per exemple, a l’OGAT s’ha implementat un dispositiu que emet senyals visuals, un bucle magnètic per millorar la comunicació auditiva i una tauleta amb un programa de traducció simultània, especialment útil per aquelles persones que no parlen català o castellà.
En altres edificis municipals com l’OMAC, el Pal·las, l’Oficina Municipal d’Escolarització, la Guàrdia Urbana, l’Oficina de Turisme, l’Auditori Municipal Enric Granados, el Teatre Municipal de l’Escorxador i Lleida Jove, també s’han fet millores per garantir l’accessibilitat. En total, el projecte inclou 20 actuacions en centres cívics, edificis municipals d’atenció al públic, habitatges socials i llocs web que gestionen tràmits amb la ciutadania.
Aquest projecte compta amb un pressupost de 198.852 euros, dels quals 131.478 euros estan finançats pels fons europeus #NextGenerationEU, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) de l’Estat, a través d’una línia de subvencions del Departament de Drets Socials de la Generalitat.
Captura de la pàgina web especial amb motiu dels Jocs Paralímpics de París // Foto: CPE
El Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) compta amb una web especial sobre els Jocs Paralímpics de París 2024 que recollirà tota la informació i continguts multimèdia sobre la participació espanyola a la gran cita mundial de l’esport de persones amb discapacitat, que es disputarà entre el 28 d’agost i el 8 de setembre.
L’especial ‘París 2024’ oferirà diàriament la informació actualitzada referent als Jocs i a l’equip paralímpic espanyol. “Durant el període de la pròpia competició es convertirà en la principal eina de difusió sobre la cita a Espanya, amb calendaris, resultats actualitzats en temps real, notícies, fotos i podcasts per al públic en general, i també serveis específics per als mitjans de comunicació comunicació”, segons ha informat aquest dimarts el CPE.
Sota la URL ‘paris2024.paralimpicos.es’, l’especial compta amb diferents seccions dedicades als Jocs i la participació en ells de la delegació espanyola, com el calendari de competició, la descripció dels diferents esports i les seves seus, els criteris que han de complir els esportistes per obtenir la classificació, notícies, fotos, vídeos, etc.
A més, es poden trobar les xifres de participants de l’equip paralímpic espanyol i les fitxes de cadascun dels esportistes classificats, amb l’historial i les proves i les dates en què competiran a París.
- PUBLICITAT -
I a partir del 28 d’agost, quan ja comencin els Jocs, la web es convertirà en “el millor lloc” on consultar horaris, resultats, medallers, retransmissions, notícies, fotos, podcasts, etcètera, segons el CPE, tot això interrelacionat amb la cobertura que es farà a través dels perfils del Comitè Paralímpic Espanyol a xarxes socials.
Durant els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, la pàgina ‘www.paralimpicos.es’ va rebre més de 240.000 visites de més de 140.000 usuaris, mentre que els perfils del CPE a Twitter, Facebook i Instagram van aconseguir gairebé 34 milions d’impressions als continguts relacionats amb els Jocs.
L’especial ha estat desenvolupat per Bornan Sports Technology, empresa especialitzada en solucions tecnològiques aplicades a l’esport.
Una cadira de rodes mirant cap a una vall // Foto: Rehatrans
Per promoure un turisme inclusiu i accessible, és imprescindible que les destinacions turístiques compleixin amb una sèrie de requisits fonamentals que assegurin que les persones amb mobilitat reduïda puguin gaudir dels seus viatges de manera còmoda i segura. Rehatrans, la companyia líder a Espanya en adaptació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), ha identificat les principals característiques que una destinació turística ha d’incorporar per ser veritablement accessible.
Infraestructures accessibles
Un dels primers aspectes a considerar són les infraestructures de la destinació, que han de ser completament accessibles. Això implica la instal·lació de rampes i ascensors en lloc d’escales, passadissos amples que permetin el fàcil desplaçament de cadires de rodes, i baranes en àrees on es requereixi suport addicional.
Transport adaptat
Un altre punt clau és el transport. Per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda, el transport públic ha d’estar adaptat, incloent autobusos amb rampes o elevadors, trens amb plataformes a nivell del terra, i taxis adaptats que permetin l’ingrés de cadires de rodes.
Allotjament inclusiu
L’allotjament també juga un paper crucial. Els hotels i altres tipus d’allotjament han de comptar amb habitacions adaptades, que incloguin banys accessibles amb barres de suport, dutxes arran de terra i portes àmplies. A més, les àrees comunes, com ara piscines i restaurants, també han de ser accessibles per a tothom.
Senyalització i comunicació
Una senyalització correcta és essencial per a l’orientació i la seguretat de les persones amb mobilitat reduïda. Els rètols han de ser clars, de mida adequada i ubicats a una alçada accessible. A més, la disponibilitat d’informació en formats accessibles, com a braille o audioguies, és igualment important per garantir una experiència completa.
- PUBLICITAT -
Espais públics i àrees de lleure
Els espais públics, com ara places, parcs i platges, han d’estar equipats amb camins accessibles i àrees reservades per a persones amb mobilitat reduïda. En el cas de les platges, és fonamental comptar amb cadires amfíbies i passarel·les que facilitin l’accés a l’aigua.
Formació del personal
El personal de les destinacions turístiques ha d’estar format en atenció a persones amb discapacitat, assegurant un tracte respectuós i eficient. Aquesta formació ha d’incloure coneixements sobre com operar equips d’accessibilitat i oferir assistència quan sigui necessari.
Activitats adaptades
És essencial que les activitats turístiques, com ara visites guiades, museus i esdeveniments culturals, siguin accessibles per a tothom. Això pot incloure recorreguts adaptats, intèrprets de llengua de signes i la disponibilitat d’ajuts tècnics.
Accessibilitat digital
L’accessibilitat no es limita només a l’entorn físic. Les pàgines web de les destinacions turístiques també han de ser accessibles per a persones amb discapacitats, amb funcions que permetin la navegació mitjançant teclat, lectors de pantalla i altres tecnologies d’assistència.
Miguel Martin, director de Comunicació i Màrqueting de Rehatrans, subratlla que “la implementació d’aquests requisits no només garanteix el dret de gaudir del turisme per part de les persones amb mobilitat reduïda, sinó que també posiciona la destinació com un lloc inclusiu i conscient de la diversitat dels visitants. A mesura que més destinacions adoptin aquestes pràctiques, el turisme es convertirà en una experiència més equitativa i accessible per a tothom”.
El projecte adapta les obres teatrals amb mesures d’accessibilitat // Foto: Teatro Accesible
Teatro Accesible, una iniciativa social liderada per l’empresa de tecnologia i accessibilitat Aptent, ha conclòs amb èxit la seva 13a temporada, destacant per l’adaptació de més de 120 obres teatrals amb subtitulat i audiodescripció. Entre l’1 de setembre del 2023 i el 31 d’agost del 2024, es van dur a terme més de 250 activitats accessibles, incloent-hi 28 funcions amb elencs inclusius, beneficiant directament més de 1.000 persones amb discapacitat.
Amb una trajectòria consolidada, el projecte Teatro Accesible ha nomenat Lucía Mendoza Leiva com a nova Directora. Gestora Cultural i fins ara Distribuïdora del Projecte a Catalunya durant més de cinc anys, Mendoza liderarà el projecte amb un nou enfocament. La seva estratègia es centrarà en la diversificació de l’accessibilitat a nous espais i territoris. “Estem molt satisfetes amb els resultats d’aquest any. Hem aconseguit que més teatres s’acostin a l’accessibilitat i que les companyies coneguin les possibilitats creatives que ofereixen aquestes mesures”, ha explicat Mendoza, destacant també la col·laboració amb entitats que representen persones amb discapacitat i l’elaboració de nous projectes centrats en la diversitat i l’accessibilitat. La nova temporada 2024-2025 posarà un èmfasi especial en el treball amb companyies i teatres de petit format, amb l’objectiu d’oferir una cultura accessible més rica i diversa.
Durant aquesta última temporada, Teatro Accesible ha reafirmat el seu compromís amb l’accessibilitat cultural, aconseguint que 20 nous espais escènics realitzin representacions accessibles per primera vegada. Aquesta expansió ha arribat a noves ciutats com Màlaga, Almeria, Sant Narcís de Girona, Avilés, Vitòria i l’Escorial, garantint l’accés a la cultura en llocs on habitualment no es mostrava.
Els espais escènics amb més representació de funcions accessibles inclouen el Centre Dramàtic Nacional, que va realitzar 20 funcions adaptades; el Teatre Espanyol, amb 18 representacions accessibles; el Teatre Nacional de Catalunya, amb 11 funcions, i el Teatre Jovellanos de Gijón, amb 8 funcions adaptades amb subtitulat, audiodescripció i sistemes d’ajuda auditiva.
- PUBLICITAT -
Un altre aspecte destacat de la temporada va ser l’accessibilitat musical. Stage Entertainment, la productora dels musicals “Aladdin” i “El Rey León”, va adquirir sistemes d’ajuda auditiva i va realitzar funcions accessibles amb audiodescripció per primera vegada. Festivals com “Fortaleza Sound” a Andalusia i “Alma Festival” a Madrid i Barcelona també van incorporar mesures d’accessibilitat com motxilles vibratòries i sistemes FM gràcies a la col·laboració amb Teatre Accessible.
A més, es van realitzar prop de 50 formacions en accessibilitat, tant en línia com presencials, dirigides a diferents entitats. Destaca la Xarxa d’Escoles d’Estiu de RedEscena i Capaz Perú, una associació que vetlla pels drets de les persones amb discapacitat a Lima, demostrant l’abast internacional del projecte.
Teatre Accessible ha enfortit la seva col·laboració amb 10 entitats dedicades a l’accessibilitat en diverses comunitats, incloent-hi Madrid, Andalusia, Catalunya, Illes Balears, la Comunitat Foral de Navarra i la Comunitat Valenciana. Entre aquestes entitats, s’inclouen l’Associació ASPAS, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i la Fundació Music for All, un referent en l’accessibilitat musical a Espanya.
El projecte Teatro Accesible, amb la seva nova direcció i enfocament, continua sent un pilar fonamental en la promoció de l’accessibilitat cultural a Espanya, contribuint a una societat més inclusiva i diversa.
Una parella de persones grans amb una tablet // Foto: Adobe
Les noves tecnologies han transformat profundament la manera com vivim, afectant tots els aspectes de la nostra vida diària. Les utilitzem per treballar, comunicar-nos, estudiar, gaudir del nostre temps lliure i mantenir-nos informats. Tot i això, moltes d’aquestes tecnologies no estan dissenyades per a persones amb dificultats, ja siguin persones amb diversitat funcional o gent gran, a qui sovint els costa més adaptar-se als dispositius digitals. Aquesta situació genera una exclusió tecnològica d’aquests col·lectius, anomenada bretxa digital, especialment preocupant en algunes regions de l’hemisferi sud.
En aquest context, el colombià Gustavo Alberto Hincapié, titulat del màster de Tecnologies Accessibles de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha creat Inclutic, un laboratori dedicat a desenvolupar tecnologies per a la inclusió de persones amb discapacitats o gent gran. El projecte ha estat seleccionat com un dels vuit finalistes de l’SpinUOC, el programa d’impuls a iniciatives emprenedores de la UOC, que enguany celebrava la seva dotzena edició.
Inclutic ofereix un servei integral de solucions tecnològiques personalitzades. Tal com explica Hincapié, “és un centre integral de recursos on es dissenya i implementa una estratègia adaptada a les necessitats físiques, sensorials o cognitives de cada usuari, oferint solucions tant en maquinari, programari com en mobiliari.” L’objectiu és facilitar la inclusió social, educativa i laboral d’aquestes persones, a més de donar suport a entitats públiques i privades en la millora de l’accessibilitat dels seus productes i serveis.
Un dels aspectes més innovadors d’Inclutic és el seu enfocament proactiu. En lloc de simplement adaptar tecnologies existents per a persones amb dificultats, el projecte treballa perquè la societat, en general, implementi els canvis necessaris per incloure tothom. Els serveis s’adrecen a escoles, biblioteques, centres comunitaris i hospitals, assegurant que aquests espais puguin atendre adequadament els col·lectius amb necessitats especials.
Actualment, Inclutic ja col·labora amb administracions locals per oferir solucions adaptades als seus centres segons les seves necessitats específiques. Fins i tot, han implementat solucions per a persones que no poden sortir de casa i han de cursar estudis de manera virtual. “Si una persona només pot moure un ull, adaptem tot perquè pugui seguir els seus estudis. Hem treballat en zones molt deprimides, fins i tot arreglant goteres perquè l’aigua no caigui sobre els dispositius tecnològics”, comenta Hincapié.
- PUBLICITAT -
El projecte Inclutic és una evolució natural de l’experiència acumulada per Hincapié al llarg de més de 25 anys de trajectòria en el sector. L’any 2003, va fundar un dels primers webs colombians sobre diversitat funcional i més tard va crear l’ONG Corporación Discapacidad Colombia. Des de llavors, ha treballat perquè la tecnologia sigui una eina d’inclusió per a col·lectius tradicionalment exclosos.
A finals dels anys noranta, quan el desenvolupament tecnològic era explosiu, Hincapié es va començar a preguntar com podrien accedir a la tecnologia persones amb discapacitats, com els invidents o aquelles sense mans, que històricament havien estat excloses. La seva inquietud el va portar a col·laborar amb la Fundació Bill i Melinda Gates i la Fundació de l’artista Juanes en un projecte tecnològic destinat a víctimes del conflicte armat a Colòmbia i altres persones amb discapacitats.
Després d’anys d’experiència, Hincapié va decidir cursar el màster de la UOC, aplicant els coneixements adquirits per afrontar el repte de connectar col·lectius vulnerables i oferir-los les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona. “SpinUOC ens va ajudar a materialitzar la idea de crear una oferta integral i automatitzada que ara podem escalar per oferir servei a fins a 500 centres simultàniament”, destaca.
Amb la seva dedicació i visió, Gustavo Alberto Hincapié ha demostrat que l’accessibilitat tecnològica no només és possible, sinó necessària per garantir la inclusió plena de tots els membres de la societat.
Christian Sisques és un dels dos pacients amb tetraplègia intervinguts // Foto: cedida pel pacient
Un equip de professionals de l’Institut Guttmann de Barcelona i de l’Hospital Germans Trias de Badalona ha fet una operació, pionera a Europa, i un somni. El dels pacients tetraplègics amb lesió cervical alta que podrien dir adéu al seu respirador gràcies a una nova cirugia que els permet respirar sense assistència.
Dos joves amb lesions a l’alçada de les vèrtebres C1 i C2 es van sotmetre a aquesta cirurgia a finals del mes passat. Un és Christian Siques. Té 37 anys i assegura que aquesta operació “brinda l’oportunitat en el futur de retirar parcialment o totalment el respirador i suposa una qualitat de vida molt millor”.
“Les persones amb lesió medul·lar alta normalment hem d’utilitzar respirador perquè presentem el nervi frènic malmès i no ens funciona el diafragma”, explica aquest jove en una entrevista a Servimedia.
El cas de Christian “és menys sever”, detalla el responsable de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l’Institut Guttman de Barcelona, el doctor Joan Vidal, perquè “només té afectat una zona del diafragma”.
Això no obstant, perquè aquest procediment tingui èxit és imprescindible la reconstrucció integral dels nervis frènics, que són els transmissors de l’impuls nerviós al diafragma.
La novetat d’aquesta operació consisteix que, un cop reconstruït el nervi danyat, es recupera l’activitat al diafragma i es pot implantar un marcapassos diafragmàtic. El pas següent és la retirada de la ventilació mecànica.
Millorar l’esperança i la qualitat de vida
La teràpia estàndard per a pacients amb tetraplegia és la ventilació mecànica a través d’una traqueotomia. El seu ús crònic s’associa amb la dificultat de la parla, l’ansòmia (pèrdua d’olfacte) o l’augment de secrecions.
Per a Christian aquesta intervenció suposa un abans i un després perquè, tot i que durant el dia no fa servir respirador, insisteix que “no es descansa bé de nit i en parlar es carrega molt la zona cervical”.
És més, “la vida mitjana d’una persona que fa servir ventilació mecànica se situa en cinc o sis anys a causa en part de les complicacions i infeccions que comporta”, apunta el doctor Vidal, però amb aquesta cirurgia “és possible allargar-la i el pacient té més ganes de tirar endavant”.
Aquestes dues intervencions, úniques a Europa, han estat possibles gràcies a l’assessorament del doctor Matthew R. Kaufman, de l’Institute for Advanced Reconstruction de Nova Jersey i l’UCLA Medical Center de Los Angeles, que ja ha fet més de 150 intervencions d’aquest tipus a els Estats Units.
- PUBLICITAT -
Curar a partir d’un mateix
Fins a un 71% de les persones amb lesió medul·lar cervical alta depenen de la ventilació mecànica i d’aquestes entre un 20% i un 30% no són candidates a la implantació del marcapassos diafragmàtic a causa de la lesió del nervi frènic.
Quan el marcapassos diafragmàtic no és una opció, aleshores l’única porta que queda per tocar és la de la reparació. L’opció de la transferència o reconstrucció nerviosa consisteix a connectar un nervi sa o inervat del pacient al nervi frènic lesionat. Això és el que s?ha fet en el cas de Christian i del seu company de quiròfan.
Ara els queda esperar entre nou mesos i un any que el nervi es repari completament i s’assoleixin els objectius marcats. “Seria tornar a tenir el control de la teva vida i no al revés. Ens aportaria tranquil·litat perquè ja no depens d’una màquina per respirar i viure. I això ja és guanyar un 80% de qualitat de vida”.
Una altra de les millores, que de moment no és a l’abast d’aquests lesionats medul·lars, seria guanyar mobilitat. Però com assegura el jove de Mataró, “el més important és poder respirar de manera autònoma”.
Per a Christian i la seva dona Sonia anar de vacances o quedar amb amics de vegades es converteix en una experiència “no gaire agradable”. “Pensa que has d’estar endollat a una màquina”, explica.
Tot i els inconvenients, aquest jove, a qui un accident de moto li va provocar una tetraplegia fa quatre anys, no perd el somriure ni l’esperit de superació.
No en va, abans del sinistre, treballava com a entrenador personal en un centre esportiu on actualment col·labora. “Acudeixo sovint per planificar programes d’entrenament amb els meus amics que treballen en aquest sector. Em sento actiu i genial”.
Just un any després de l’accident va voler canviar el record trist d’aquella data per un alegre i bonic i va triar aquell dia tan assenyalat com data del seu enllaç. “Cada dia celebro coses. Així que quan això realment funcioni ho celebraré amb la meva dona, la família i els amics; i sortiré, sense respirador, a menjar un bon tros de carn”.
Al llarg dels propers mesos, el nervi anirà creixent, a raó d’un mil·límetre per dia, aproximadament. A més, aquests dos joves hauran de fer rehabilitació de manera intensa. Després serà el moment d’implantar un marcapassos diafragmàtic amb què podran acomiadar definitivament la ventilació mecànica i tornar a parlar, menjar i respirar amb naturalitat.
Com assevera el responsable de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l’Institut Guttmann, el doctor Vidal: “Es tracta de desconnectar-los del respirador i donar-los una bufada d’aire, una glopada de vida”.
