L’informe sobre l’Estat de la Digitalització al Tercer Sector que acaba de presentar m4social, deixa clar que pràcticament la meitat de les entitats socials tenen avui dia dificultats per digitalitzar-se degut a la bretxa digital que afecta a les persones a les quals atenen i ofereixen suports.
Això sumat a que el 38% dels professionals que hi treballen en les entitats socials no tenen prou habilitats digitals i què el 62% d’aquestes organitzacions tenen problemes per transformar-se digitalment per la manca de recursos econòmics per desenvolupar eines digitals, són les principals causes de l’alentiment en la transformació digital del sector.
Tot i això, l’informe revela que el 62% de les entitats socials tenen un grau de maduresa digital intermedi, és a dir, que són organitzacions que comencen a tenir plans digitals en alguna àrea concreta, que accepten la transformació digital lentament i que han modernitzat alguns aspectes del seu model.
El document també apunta que aquelles organitzacions amb més pressupost i amb més persones professionals contractades tenen una cultura organitzativa que integra la transformació digital i, per tant, un grau de maduresa digital superior.
L’estudi recull altres dades rellevants, avançades en la darrera edició del MWC, com que el 76% de les entitats admeten que han accelerat la seva digitalització a causa de la Covid-19.
Sobre els recursos econòmics que destinen a tecnologia o digitalització, el 39% de les organitzacions del tercer sector hi dediquen un 2% o més del seu pressupost i, un 11% d’aquestes hi destinen més d’un 4%, una inversió força important si es té en compte que un 10% de les despeses de les entitats socials són per finançar la seva estructura (prop del 90% de les despeses es destinen a l’atenció a les persones, segons el Baròmetre del Tercer Sector). Pel que fa a la seguretat informàtica, el 65% responen que no han tingut cap incidència en aquest àmbit, malgrat que el 39% encara no tenen cap protocol de seguretat.
L’estudi conclou que els principals reptes per avançar en la digitalització del tercer sector són: millorar les competències digitals tant dels professionals de les entitats socials com de les persones que atenen; millorar la gestió de les dades de les quals disposen les organitzacions per a una atenció de més qualitat i ajustada a les necessitats de les persones; avançar en la interoperabilitat de les dades entre les administracions les entitats socials (compartir i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement); abordar les TIC des d’una perspectiva estratègica; dissenyar plans de transformació digital perquè el tercer sector s’adapti amb més facilitat a un context canviant i millorar les metodologies internes amb l’objectiu de crear una cultura organitzativa més innovadora que posi la persona al centre.
