Inici El blog Pàgina 172

Una família espanyola a Brussel·les impulsa la recerca d’una malaltia ultrarara que pateix la seva filla

0
Una família espanyola a Brussel·les impulsa la recerca d'una malaltia ultrarara de la seva filla
Pablo Garrigós i Almudena Velasco amb la seva filla Laia // Foto: Pablo Garrigós (cedida)

La vida de Pablo Garrigós i Almudena Velasco, una parella espanyola que resideix a Brussel·les, va fer un gir inesperat amb el naixement de la seva filla Laia. Quan es van convertir en pares, somiaven amb les fites habituals de la primera infància: rialles, els primers passos, les primeres paraules. No obstant això, el camí es va desviar ràpidament cap a una realitat mèdica molt més complexa. El primer senyal d’alarma va arribar quan la nena era un nadó. “Nos dijeron que Laia era sorda profunda. Y fue como si todo se congelara, como si la sensación de espacio-tiempo desapareciera”, va recordar Pablo Garrigós en una entrevista concedida a Servimedia. Aquest diagnòstic inicial, malgrat el seu dolor, només era la punta de l’iceberg.

Poc després, els pares van notar que Laia no aconseguia mantenir el cap dret, ni girar-se, i tampoc complia les pautes de desenvolupament dels primers mesos. La pediatra va suggerir sessions de fisioteràpia per tractar una hipotonia, però la manca de resultats va fer créixer la inquietud. Pablo i Almudena van començar a investigar pel seu compte. “Nosotros empezamos a leer artículos, y en uno vimos que un 60% de los niños sordos podían tener otras discapacidades asociadas. Ahí empezó el runrún, la sospecha de que algo más estaba pasando”, va relatar Pablo. La certesa va arribar a Brussel·les: síndrome KARS1, una malaltia genètica ultrarara causada per una mutació en el gen. La reacció de Pablo davant el terme «ultrara» va ser de desànim profund: “Cuando escuché la palabra ‘ultrarrara’ me hundí. Porque no es que sea rara, es que es ultrarrara. Eso significa muy pocos casos, que no habrá investigación, que no habrá cura”, va confessar.

El síndrome KARS1 és una patologia devastadora que afecta el metabolisme energètic cel·lular i pot danyar el sistema nerviós, el cervell, el fetge, la visió i l’oïda. Entre les seves conseqüències es troben la paràlisi cerebral, l’epilèpsia, la pèrdua de la parla, la discapacitat visual i la sordesa profunda. A dia d’avui, hi ha menys de 50 persones diagnosticades a tot el món. El diagnòstic va ser cru: “La doctora nos dijo que no había tratamiento para nuestra hija de apenas diez meses. Fui incapaz de procesar esa información. Almudena preguntó por la esperanza de vida, pero la médica ni siquiera quiso aventurarse a responder”, va recordar Pablo. El cop emocional va ser immens. “Es como si el mundo se te cayera al suelo. Cuando tienes un hijo, piensas en todo lo que vendrá: a dónde lo llevarás, qué le enseñarás, qué sueños compartirá contigo. De repente, todo eso desaparece, y solo queda un dolor que no te cabe en el cuerpo”, va expressar amb cruesa.

La vida de la família s’ha organitzat al voltant de les necessitats de Laia, que té dos anys i mig i requereix atenció permanent, ja que no pot moure’s per si mateixa, menja però vomita amb facilitat. Pablo va reconèixer que és “un triple trabajo”: “Laia necesita atención las 24 horas, nosotros tenemos que seguir trabajando, y además llevamos la fundación que hemos creado. Pero cualquier padre haría lo mismo”. Malgrat la duresa, intenten que la nena tingui moments de felicitat i joc. La música ha esdevingut una via de connexió inesperada. “A Laia le ponemos música y, aunque no la escuche como nosotros, siente las vibraciones, el ritmo, el contacto físico. Se ilumina cuando compartimos esos momentos. Para nosotros, que somos muy musicales, es un regalo inmenso poder conectar así con ella”, va explicar Pablo, que també va afegir: “Aprendes a valorar lo que antes dabas por hecho. Una sonrisa, un movimiento mínimo, un instante de complicidad. Se convierten en victorias gigantes”.

Davant la urgència i la manca d’una entitat específica, Pablo i Almudena van decidir crear la seva pròpia eina: la Cure KARS Laia Foundation. “Nos hubiera gustado sumarnos a una fundación ya existente, como hicimos con la sordera, pero en este caso no había nada. Y cuando el tiempo juega en contra, no puedes esperar a que otros lo hagan”, va explicar Pablo. L’objectiu de la fundació és “financiar proyectos de investigación que puedan abrir una vía terapéutica para Laia y para otros niños”. La meta inicial és recaptar 250.000 euros per cobrir un projecte de quatre anys, del qual ja han aconseguit poc més de 40.000 euros. Pablo es mostra inspirat per altres famílies que han aconseguit obrir camins, dient: “Nos da fuerza leer sobre otras familias que hicieron lo mismo y lograron abrir caminos. Eso nos inspira”.

El projecte científic de la fundació s’està desenvolupant a l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), sota la direcció del doctor Ignacio Pérez de Castro, cap de la Unitat de Teràpia Gènica de l’Institut d’Investigació de Malalties Rares (IIER). El doctor va explicar a Servimedia que malgrat que el síndrome KARS1 és molt poc freqüent, comparteix un mecanisme comú amb altres patologies: “Estamos ante una enfermedad muy poco frecuente, pero que comparte un mecanismo común con muchas otras: la alteración genética de una proteína esencial. En este caso, el gen KARS1. Eso nos permite aplicar estrategias similares a las que se usan para otras patologías genéticas”. El treball científic es divideix en tres fases: la creació de neurones i cèl·lules musculars a partir de mostres de Laia per estudiar la malaltia; la creació de models animals (ratolins amb la mateixa mutació) per analitzar la progressió i provar tractaments; i, finalment, l’ús de la teràpia gènica, ja sigui per introduir una còpia funcional del gen o per corregir directament la mutació defectuosa.

El doctor Pérez de Castro va detallar la complexitat tècnica, afirmant: “La estrategia depende de si la mutación provoca una pérdida de función o una ganancia patológica. Si es lo primero, se repone el gen. Si es lo segundo, hay que corregirlo. Suena sencillo, pero detrás hay años de pruebas y mucha complejidad técnica”. L’investigador va destacar la importància de la col·laboració amb les famílies: “Sin ellas, muchas enfermedades raras quedarían invisibles. Ellos impulsan, financian, crean comunidad. Son imprescindibles”. Tot i les limitacions de recursos a Espanya, Pérez de Castro va assegurar que: “Lo que nos mueve es la convicción de que cada avance puede transformar vidas”. Pablo, per la seva banda, va reconèixer la força que els dona aquesta aliança: “Ver que hay un equipo investigando la enfermedad de nuestra hija nos da una fuerza inmensa. Aunque no lleguemos a tiempo para Laia, sabemos que estamos abriendo un camino que servirá para otros niños”.

El cas de Laia reflecteix la realitat de milions de persones: s’estima que existeixen més de 7.000 malalties rares descrites, que afecten 300 milions de persones al món (3 milions a Espanya), però només un 5% té tractaments aprovats. Pablo va admetre la duresa de la situació: “Es muy duro saber que el destino de tu hijo depende de si eres capaz de movilizar recursos, de crear una fundación, de llamar a todas las puertas posibles. Pero es lo que toca. No hay otra opción”. El missatge de la família, però, és d’esperança i propòsit. Pablo va concloure: “Queremos que nuestra lucha sirva para mejorar la vida de Laia, pero también para que otros niños tengan un futuro mejor. Si conseguimos eso, habrá merecido la pena todo el esfuerzo”. Finalment, va reflexionar: “Aprendes que la vida no es lo que habías planeado, sino cómo enfrentas lo inesperado. Cada sonrisa de Laia nos recuerda que merece la pena seguir. Y si nuestro camino ayuda a otros, todo habrá tenido sentido”. El doctor Pérez de Castro va resumir la motivació de la ciència: “Cada niño que vive con una enfermedad ultrarrara es una razón para investigar. Su historia nos recuerda por qué la ciencia no puede detenerse”.

Consulta els resultats del Sorteig de l’ONCE del dissabte 11 d’octubre

sorteig juegos-de-la-ONCE

El sorteig en les diferents modalitats de joc responsable de l’ONCE celebrat el dissabte 11 d’octubre de 2025, ha donat els següents resultats:

El resultat del SORTEIG CAP DE SETMANA DE L’ONCE, ha estat el següent:

Número premiat: 69860 sèrie: 034

Combinació premiada números addicionals:
Número premiado: 23948 serie: 047
Número premiado: 30456 serie: 040
Número premiado: 32627 serie: 024
Número premiado: 91851 serie: 032

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 1, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1a categoria: 150 euros:
Combinació guanyadora: 899

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 2, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 831

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 3, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 489

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 4, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 259

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 5, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 437

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 1, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
03-04-07-22-25-26-27-28-30-35-41-42-51-56-71-74-75-77-80-83

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 2, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
04-07-13-14-16-23-25-30-34-41-44-45-50-64-66-70-73-75-78-84

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 3, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
07-13-14-18-22-34-38-47-52-58-61-64-65-67-70-71-72-77-80-82

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 4, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
08-09-10-11-13-16-30-31-35-37-38-44-50-53-56-57-61-73-82-85

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 5, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
07-15-19-20-22-23-30-32-35-49-53-54-55-60-61-62-69-77-83-85

El resultat del SORTEIG EL MEU DIA, ha estat el següent:

Combinació premiada:
Data guanyadora: 03 ABR 2014
Número de la sort: 07

La 2a Nit per la Salut Mental de la Fundació Drissa reivindica la cultura i l’art com a instruments clau per al benestar emocional

0
la 2a nit de la salut mental de drissa reivindica l'art i la cultura benestar emocional
L’Hotel Palau de Bellavista de Girona va acollir aquest divendres la 2a Nit per la Salut Mental // Foto: Fundació Drissa

L’Hotel Palau de Bellavista de Girona va ser l’escenari de la 2a Nit per la Salut Mental el divendres passat, una trobada anual organitzada per la Fundació Drissa amb el propòsit de visibilitzar la cultura i l’art com a instruments clau per al benestar emocional, la inclusió social i el combat contra l’estigma associat a la salut mental. Aquesta edició va servir, a més, per posar el punt final a la commemoració del 25è aniversari de l’entitat i presentar oficialment “Art i Salut”, un projecte dedicat a l’art i els oficis fruit de la recent col·laboració amb Ceràmiques Marcó. L’esdeveniment, conduït amb una barreja de sensibilitat i humor pels creadors Jordi Duran i Marga Socias, va aplegar més de 150 assistents, incloent-hi professionals, entitats, institucions i empreses col·laboradores.

La benvinguda va anar a càrrec de la presidenta de Drissa, Isabel Bosch, qui va recalcar “la importància d’obrir espais de trobada com aquest, on la cultura es converteix en un llenguatge comú capaç de connectar persones, emocions i històries”. Bosch va diferenciar aquesta segona edició, centrada en “l’art i la cultura”, de la primera celebrada el 2023, que va posar èmfasi en el paper i la responsabilitat social del món empresarial. La presidenta va posar en relleu la funció vital de l’art: “L’art i la cultura no només ens il·lustren i ens entretenen; ens ajuden a expressar-nos, a connectar amb les emocions que sovint no sabem explicar amb paraules i, sobretot, a crear comunitat”. A més, va aprofitar per fer pública l’aliança amb Ceràmiques Marcó i el projecte Art & Salut, un espai on “la creació artística en ceràmica esdevé una oportunitat de formació, expressió i inserció laboral”. Isabel Bosch va manifestar que “és un projecte que ens fa especial il·lusió i que reflecteix molt bé el missatge que volem transmetre aquesta nit: que l’art i la salut mental poden caminar plegats i obrir camins reals d’oportunitat”.

Per la seva banda, Glòria Tràfach Ricard, psicòloga clínica i coordinadora de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), va intervenir en representació dels serveis de salut mental públics per il·lustrar l’art com a eina terapèutica en la recuperació. Tràfach va explicar que les activitats artístiques i creatives formen part dels programes terapèutics de fa anys, ja que “l’art ens permet expressar allò que moltes vegades no podem dir amb paraules”. Basant-se en la seva experiència, va defensar que “el procés de crear actua com un pont entre el món interior i l’exterior de la persona, facilitant l’exploració emocional i l’autoconeixement”. La seva ponència va culminar amb la projecció d’un vídeo que recollia els testimonis de la Sandra i la Júlia, dues joves que narraven com l’artteràpia havia afavorit el seu procés de millora.

La segona part de l’acte va dedicar l’atenció al projecte SuperArt, presentat conjuntament per Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, i Pilar Planas, psicòloga i coordinadora del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) del Gironès i el Pla de l’Estany de l’IAS. Aquesta iniciativa es va originar a partir d’un grup d’usuaris que van començar fent tasques de voluntariat a la jornada anual Art i Acció i que actualment segueix actiu amb el nom de SuperArt, desenvolupant activitats com ara tallers familiars i visites guiades en col·laboració amb el Museu d’Art de Girona. Planas va subratllar que les avaluacions del projecte, tant qualitatives com quantitatives, han demostrat una millora notable en els participants, visible en la recuperació de competències, l’adquisició de noves habilitats i un increment de l’autoestima. Segons va afirmar, “El contacte amb un entorn cultural com el museu i amb els seus professionals els ha ajudat a canviar la mirada sobre si mateixos i a deixar enrere el rol de malalt, guanyant autonomia i empoderament”.

La vessant de l’art com a via formativa i laboral va centrar el tercer eix de la jornada amb la intervenció de Núria Martínez, directora de la Fundació Drissa, que va detallar el projecte Art & Salut, el nou espai d’arts i oficis impulsat per Drissa amb Ceràmiques Marcó. Aquesta iniciativa obre una via de creixement personal i professional per a persones amb problemes de salut mental a través de l’exploració de la ceràmica i les arts aplicades.

Durant la nit, la Fundació Drissa va lliurar els Premis NUS, instaurats a la primera edició de la Nit per la Salut Mental per reconèixer trajectòries i compromisos destacats. Enguany, els guardons van honorar Ceràmiques Marcó, pels seus 500 anys d’ofici i la seva implicació en el projecte Art & Salut, i Max Marcó, expresident de la Fundació Drissa, per la seva dedicació, lideratge i visió al capdavant de l’entitat des del 2007 fins al 2025, any en què va cedir el càrrec a Isabel Bosch. En el seu discurs, Marcó va evocar els inicis de la fundació per remarcar-ne el creixement i la consolidació d’una nova aproximació a la salut mental. La vetllada va concloure amb el sorteig d’un xec viatge de 2.500 euros, donat per l’agència Flyaway, i d’entrades per al concert solidari per la salut mental del 17 d’octubre a La Mirona de Salt.

La Fundació Drissa compleix 25 anys treballant per la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental, focalitzant-se en la inserció laboral i l’habitatge, amb el convenciment que el treball és una eina terapèutica que potencia la rehabilitació psicosocial, l’apoderament i la lluita contra l’estigma. L’entitat forma part de l’ecosistema de salut mental de Girona, juntament amb l’Institut d’Assistència Sanitària, la Fundació Support-Girona i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, un model singular que integra salut, serveis socials, feina i comunitat. Actualment, la fundació dona feina a més de 200 persones, amb més de la meitat amb un problema de salut mental, i ha atès més de 4.000 persones des de la seva fundació.

La dignitat i els drets socials, eixos de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a Tàrrega

La dignitat i els drets socials, eixos de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a Tàrrega
L’acte commemoratiu ha aplegat a més de 600 persones a Tàrrega // Foto: Associació Alba

Més de 600 persones van aplegar-se avui a la capital de l’Urgell, Tàrrega, per a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental. L’acte va ser una iniciativa conjunta de l’Associació Alba, que enguany celebra el seu 50è aniversari, i la Federació Salut Mental Catalunya. Sota el lema “Drets socials per una salut mental digna i accessible”, la jornada va servir com a plataforma de reivindicació per subratllar la necessitat de situar la dignitat, els drets socials i la veu de les persones en el centre de les polítiques per tal d’assegurar que la salut mental sigui reconeguda com un dret humà fonamental. Es va emfatitzar que aquesta accessibilitat només serà efectiva si es garanteixen uns drets socials sòlids, que abasten l’habitatge, el treball digne, l’educació, les cures i el suport comunitari.

Una festa que combina esbarjo i reivindicació

L’esdeveniment va arrencar amb una dimensió festiva i de lleure. Els participants van poder gaudir d’un taller de ioga inclusiu a càrrec de Studyoga i, posteriorment, d’una mostra de cultura popular organitzada per l’Associació Cultural Guixanet. L’animació de tot el matí va anar a càrrec del comunicador targarí Marc Andreu Rosich, qui va dinamitzar la trobada per als assistents vinguts d’arreu del territori.

L’apartat institucional es va iniciar amb una actuació de dansa contemporània. Els ballarins professionals Nàdia Pesarrodona Rovira i Oriol Roca Farga van interpretar una peça inèdita, titulada “Entre línies invisibles”, la qual explora el món interior de les persones que conviuen amb un trastorn de salut mental. Aquesta actuació va ser, alhora, “una denúncia i una reivindicació: parla dels drets socials vulnerats, de la falta de recursos, de l’exclusió, però també de la resiliència, del suport comunitari i del dret a ser, sentir i viure amb dignitat”.

L’activista Postureig Lleida, una figura coneguda al territori de ponent, va ser l’encarregat de conduir l’acte institucional. Un dels moments centrals va ser la lectura del manifest a càrrec d’en Miquel Àngel i en Noel, activistes de l’Associació Alba. Ambdós van posar l’accent en com la precarietat laboral, la manca d’habitatge, la soledat o la discriminació impacten directament en la salut mental. Per això, van fer “una crida clara a noves polítiques estructurals i transversals que treballin aquests aspectes socials, econòmics i ambientals”.

Compromís institucional i demandes d’inversió

Tot seguit, van tenir lloc els parlaments institucionals. José Luís Marin, 1er tinent d’alcaldia i president del Consell Comarcal de l’Urgell, va expressar la seva satisfacció pel fet que Tàrrega hagués acollit l’acte del Dia Mundial de la Salut Mental, coincidint amb el 50è aniversari de l’Associació Alba.

Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya, va subratllar en el seu discurs inaugural que “La salut mental és un dret humà universal, i per garantir-lo cal situar al centre la dignitat, els drets socials i la veu de les persones”, i va afegir que “falta més inversió, més recursos i més equitat territorial”. Per la seva banda, Maite Trepat, directora de l’Associació Alba, va destacar la tasca de la Taula de Salut Mental Urgell-Segarra com un model de col·laboració. Segons Trepat, aquesta taula és “un model de treball en xarxa, amb la implicació d’entitats, serveis i administracions que comparteixen un mateix objectiu, millorar el benestar emocional i social de les persones amb problemes de salut mental”.

També van intervenir representants de la Generalitat de Catalunya: Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials i Inclusió del Departament de Drets Socials i Inclusió; Gina Pol, secretaria d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminisme; i Aina Plaza, directora general de Planificació en salut del Departament de Salut. Tots ells van coincidir a reivindicar la salut mental com a prioritat del Govern i a posar en relleu el paper del teixit associatiu. En aquest sentit, Raúl Moreno va afirmar que “estem en un moment en què cal fer una revolució social entre tots i totes.”. Els discursos van reconèixer la tasca tant de l’Associació Alba al territori com de Salut Mental Catalunya al llarg de la seva trajectòria, així com l’abordatge de la salut mental per part de les diferents administracions.

L’acte institucional va concloure amb una coreografia col·lectiva, de caire festiu i reivindicatiu, que va mobilitzar tots els assistents amb la cançó “Tots volem salut mental”, una peça composta per persones usuàries del Serveis Prelaboral de l’Associació Alba.

La salut mental sota l’amenaça de la precaritat

La informació presentada il·lustra la gravetat de la situació global: gairebé mil milions de persones al món pateixen algun tipus de problema de salut mental, segons l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya, les dades de 2023 mostren que gairebé 4.000 persones van morir per suïcidi, i una tercera part de la població declara tenir malestar emocional. A més, el país lidera el consum de medicaments per aquesta causa a nivell mundial.

La precarietat laboral, la manca d’habitatge, la soledat o la discriminació són assenyalats com a factors que impacten directament la salut mental. La conclusió és ferma: no pot existir una salut mental que garanteixi la plena ciutadania si no hi ha unes condicions de vida dignes. Per tant, garantir els drets socials esdevé una estratègia essencial per a la promoció i protecció de la salut mental.

Des de les 92 entitats que componen el teixit associatiu de Salut Mental Catalunya es fa una crida a l’Administració per promoure polítiques estructurals, valentes i transversals que actuïn sobre els determinants socials, econòmics i ambientals del benestar psicosocial. Les peticions principals per fer realitat una salut mental digna i accessible, que reconegui que aquesta no depèn només del sistema sanitari, són:

  • Garantir un habitatge digne a tothom, atès que sense llar no hi ha estabilitat.
  • Fomentar polítiques d’ocupació que promoguin una feina estable i amb condicions justes.
  • Promoure una educació inclusiva amb suport emocional i inversió en figures de suport.
  • Assegurar uns serveis públics, socials i sanitaris que garanteixin una atenció integral, de qualitat i sense mesures coercitives.
  • Garantir una atenció específica i sostinguda en situacions d’alta complexitat, amb equips multidisciplinaris i comunitaris.
  • Invertir en promoció, prevenció i cures, per generar entorns saludables, empoderadors i lliures d’estigma.
  • Implementar la Renda Bàsica Universal, clau per a la seguretat vital i emocional.
  • Donar veu a les persones amb experiència pròpia en el disseny i el seguiment de polítiques.
  • Impulsar polítiques transversals que incorporin la perspectiva de gènere i interseccional.
  • Acompanyar i oferir suports a les famílies i entorn proper.
  • Reconèixer i impulsar les iniciatives d’acció comunitària i del teixit associatiu, com a elements clau per generar xarxes de suport, promoure la participació activa i construir entorns de vida saludables.

L’emergència climàtica agreuja la crisi de salut mental provocant més suïcidis i visites a urgències en col·lectius vulnerables

0
L'emergència climàtica agreuja la crisi de salut mental provocant més suïcidis i visites a urgències en col·lectius vulnerables
Jornada titulada ‘Salut mental i incertesa: com preparar-nos’ // Foto: Parc Sanitari SJD

L’impacte de l’augment de les temperatures, derivat del canvi climàtic, té conseqüències greus i desiguals en la salut mental. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi de la metgessa i investigadora ICREA a ISGlobal i CIBERESP, Mònica Guxens. Aquesta recerca, presentada durant la jornada titulada ‘Salut mental i incertesa: com preparar-nos’, que va tancar la I Setmana de la Salut Mental al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, subratlla que els col·lectius amb problemes de salut mental pateixen més mortalitat, registren més visites a urgències i presenten més ideacions suïcides a causa de la calor.

Vulnerabilitat social i resposta col·laborativa davant l’emergència

Els experts alerten que les mesures d’adaptació urgents i efectives són crucials per afrontar l’actual realitat climàtica. L’efecte de l’increment de temperatures es fa especialment palpable i preocupant en poblacions vulnerables com infants, adolescents i famílies que resideixen en barris amb un nivell socioeconòmic més baix, els quals tenen una major exposició als impactes del clima. Hicham Achebak, investigador d’ISGlobal i Inserm, va corroborar aquesta realitat en la seva ponència inaugural, mostrant, entre altres dades, la despesa energètica en els dos barris amb major i menor poder adquisitiu de Madrid.

Aquest nou escenari climàtic obliga els professionals de la salut a evolucionar cap a un model d’emergències amb més col·laboració interinstitucional per poder satisfer les noves demandes assistencials. La sotsinspectora del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de Catalunya, Étel Arilla, va assenyalar que “El canvi climàtic ha transformat la naturalesa dels incendis”. A més, va afegir que el nou caràcter d’aquestes emergències, que “ja són civils”, genera una incertesa que s’ha de gestionar de forma prèvia i col·lectiva. Sobre aquesta gestió, la sotsinspectora va ser taxativa: “La gestió de la incertesa requereix estratègia, planificació i col·laboració ciutadana”.

El repte de la coordinació i la preparació dels més joves

Un dels perills clars que comporta la manca de coordinació en els sistemes d’emergència, tal com van assenyalar els participants de la taula, és el risc de «col·lapse». Arilla va fer èmfasi en la simultaneïtat d’incendis forestals, una casuística que també es pot traslladar a les emergències mèdiques, segons va apuntar Catalina Serra, cap d’àrea del SEM, o a les zones de conflicte, tal com va exposar Cristina Carreño, referent de salut mental a Metges Sense Fronteres. Les tres expertes van coincidir en la necessitat d’oferir eines als més joves, preparant-los des de diversos àmbits per afrontar les noves crisis, especialment en un moment on la societat es mostra cada cop més complexa i vulnerable. Per fer front a reptes futurs, com les catàstrofes, les migracions forçades o les crisis humanitàries, les expertes van destacar la importància de la planificació local i la prevenció educativa.

En resum, la jornada va posar de manifest que, davant del nou escenari climàtic, la resiliència col·lectiva i la preparació comunitària són indispensables. Això requerirà repensar els sistemes d’emergències per assegurar una resposta més ètica i sostenible, creant solucions compartides i actuacions coordinades davant dels nous escenaris d’incertesa.

Balanç de la I Setmana de la Salut Mental

La I Setmana de la Salut Mental 2025 s’ha celebrat del 6 al 10 d’octubre i ha acollit cinc jornades al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. El programa ha abordat cinc eixos principals: els joves, les famílies, l’esport, la recerca i la preparació per a la gestió de la incertesa, amb conferències, tallers vivencials i activitats obertes. Durant aquesta setmana, les instal·lacions han rebut al voltant d’un miler d’assistents i un centenar de ponents que han compartit les últimes investigacions i reflexions amb professionals, familiars i testimonis. El Dr. Antoni Serrano, director de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari SJD, es va mostrar satisfet amb la contribució de les activitats al debat: “hem entès que la sensibilitat està a flor de pell, la societat està en aquesta línia i cal establir una estratègia conjunta per abordar aquest problema”.

Experts internacionals destaquen que el 45% del risc de demència depèn de factors modificables

0
Experts internacionals destaquen que el 45% del risc de demència depèn de factors modificables
L’Auditori del Palau Firal i de Congressos de Tarragona es va omplir // Foto: Fundació Rosa Maria Vivar

L’Auditori August del Palau Firal i de Congressos de Tarragona es va omplir completament el passat dijous 9 d’octubre per acollir la jornada divulgativa titulada ‘El teu cervell, el teu futur. El factor clau del son‘. Aquesta iniciativa, impulsada per la Fundació Rosa Maria Vivar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, va congregar un públic nombrós i divers, amb un interès comú en aprendre mètodes per a la prevenció i el possible retard de l’aparició de l’Alzheimer, gràcies a la participació d’especialistes de reconegut prestigi a nivell internacional.

La sessió va començar amb la intervenció de Margarita Oliva, presidenta de la Fundació, qui va compartir la motivació profunda de l’entitat, arrelada en la vivència personal de la seva mare, Rosa Maria Vivar, afectada per la malaltia: “un relat que va emocionar els assistents i va posar en relleu la motivació íntima de l’entitat per impulsar projectes de recerca i conscienciació”. A continuació, Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, va posar èmfasi en el suport institucional, indicant “el compromís del consistori en col·laborar amb iniciatives científiques i socials com aquesta”.

Les exposicions dels ponents van oferir diverses perspectives científiques sobre la salut cerebral. Des de la Universitat de Yale, i mitjançant una connexió virtual, el Dr. Jorge Sepulcre va abordar les últimes novetats en l’àmbit de la connectòmica cerebral. Seguidament, la Dra. Raquel Sánchez-Valle, que lidera el projecte polAris i el grup de recerca de l’IDIBAPS, va fer un repàs als factors determinants en la salut del cervell i va destacar una dada significativa: “el 45 % del risc de demència depèn de factors modificables al llarg de la vida”. Finalment, el neurofisiòleg Dr. Eduard Estivill va explicar de forma planera la funció del son, posant en relleu que és precisament durant aquest període que «el cervell activa un “sistema de neteja” que pot reduir la acumulació de proteïnes vinculades a l’Alzheimer».

L’esdeveniment també va servir per destacar la important feina de recerca que està duent a terme l’entitat. La Fundació Rosa Maria Vivar és la promotora del projecte POLARIS, una col·laboració amb l’IDIBAPS que té per objectiu analitzar en profunditat les diferències existents entre homes i dones en l’evolució de l’Alzheimer, emprant noves tècniques de proteòmica. A més a més, es va fer públic que la Fundació ha destinat recentment una quantitat de 120.000 € per finançar línies de recerca que exploren diversos aspectes neurobiològics d’aquesta malaltia.

En acabar la jornada, el balanç entre els assistents va ser molt positiu, subratllant “la importància d’un missatge optimista i científic: prevenir no és trivial, però és possible si es reforcen hàbits de vida saludables”.

Consulta els resultats del Sorteig de l’ONCE del divendres 10 d’octubre

sorteig juegos-de-la-ONCE

El sorteig en les diferents modalitats de joc responsable de l’ONCE celebrat el divendres 10 d’octubre de 2025, ha donat els següents resultats:

El resultat del SORTEIG CUPONAZO, ha estat el següent:

Número premiat: 50512 sèrie: 025

El resultat del SORTEIG EUROJACKPOT DE L’ONCE ha estat el següent:

Combinació guanyadora: 04-05-24-31-41
Sols: 03-12

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 1, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1a categoria: 150 euros:
Combinació guanyadora: 830

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 2, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 339

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 3, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 061

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 4, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 461

El resultat del SORTEIG TRIPLEX DE L’ONCE, sorteig 5, ha estat el següent:

Combinació premiada amb la 1ª categoría: 150 euros:
Combinació guanyadora: 243

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 1, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
01-05-06-07-13-14-18-21-30-40-41-43-44-48-57-63-68-69-70-74

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 2, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
02-11-16-18-22-24-41-44-48-50-51-54-59-65-73-75-76-77-81-83

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 3, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
09-11-14-16-17-23-26-31-32-33-37-40-46-56-57-65-71-72-74-85

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 4, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
06-07-09-12-15-18-22-24-33-37-40-41-47-56-58-69-76-77-78-83

El resultat del SORTEIG SUPER 11, sorteig 5, ha estat el següent:

Combinació guanyadora:
03-04-08-09-10-13-16-21-24-26-29-34-44-48-49-57-60-68-70-72

El resultat del SORTEIG EL MEU DIA, ha estat el següent:

Combinació premiada:
Data guanyadora: 29 AGO 1966
Número de la sort: 11

Torna la fira “Sí i millor” amb la participació de 23 empreses per impulsar l’ocupació de les persones amb discapacitat

0
Més empreses i més espai per a la fira “Sí i millor”, la trobada de referència per a l’ocupació de persones amb discapacitat
La fira ‘Sí i millor» reuneix empreses i persones amb discapacitat que busquen feina // Foto: Fundació CIES

La fira “Sí i millor”, dedicada a promoure l’ocupació per a persones amb discapacitat, celebrarà la seva novena edició els dies 15 i 16 d’octubre al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, en el marc del Saló de l’Ocupació (pavelló 8). Un total de 23 empreses participaran en aquesta trobada, la xifra més alta fins ara, per entrevistar candidats i recollir currículums. La finalitat és identificar les preferències, habilitats i coneixements dels aspirants per tal d’oferir-los la vacant que millor s’ajusti al seu perfil, la qual cosa busca garantir oportunitats laborals inclusives. A causa de l’augment d’organitzacions participants respecte a l’any 2024, l’espai de la fira s’ha ampliat de 200 metres quadrats a 266 en aquesta nova edició.

Aquest esdeveniment s’ha consolidat com el punt de referència a Catalunya per connectar persones amb discapacitat que busquen feina amb empreses que ofereixen llocs de treball. També serveix com a porta d’entrada al món laboral per a estudiants de secundària i cicles formatius, així com per a usuaris de centres i entitats especialitzades, molts dels quals hi realitzen les seves primeres entrevistes.

El president de la Fundació CIES i expresident de la Federació de CET, Josep Roset, subratlla la importància d’aquesta iniciativa amb unes declaracions contundents. Segons Roset: “trobar feina no és només una qüestió econòmica. Per una persona amb discapacitat, aconseguir una ocupació significa recuperar l’autoestima, sentir-se útil, tenir un propòsit i, sobretot, millorar el seu benestar emocional i la seva salut mental. Una feina és la porta oberta a la independència, a la dignitat i a la plena inclusió dins de la societat”. Així mateix, afegeix que: “La nostra responsabilitat és clara: continuar treballant per un mercat laboral més just i inclusiu on cadascú tingui l’oportunitat de demostrar el que val. I és amb aquest esperit que seguim remant en aquesta nova edició de la fira “Sí, i Millor””.

L’organització de la fira recau en la Fundació CIES i la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa. A més, hi col·laboren la Cambra de Comerç de Sabadell, Dara Pharma, Fundació Sesé, Kao, La Tavella i NTT Data. L’èxit de l’última edició queda demostrat amb les dades: van participar 16 empreses, es van registrar més de 2.200 interaccions amb candidats, es van recollir 740 currículums i es van formalitzar 43 contractacions immediates, a banda de les que es van concretar setmanes més tard.

Les organitzacions que participen en aquesta edició són: Agunsa Europa, Ametller Origen, Amphora Logistics, Anthesis Group, AstraZeneca, Can Cet, Diswork, Dow Jones, Eulen Group, Eurofirms Foundation, Fundació Adecco, Fundació Randstad, Fundació Tallers, Grífols, Grupo Cant, Integra, Lunet Facility Services, Mapfre, Miton, Optima Facility Tallers, Samsic Social, Seur i Triangle Solutions.

Com a acte inaugural de la fira, Foment del Treball acollirà una jornada el dilluns 13 d’octubre, anomenada Empresa i Diversitat. El talent inclusiu millora les empreses, on es reflexionarà sobre el valor de la diversitat en el teixit empresarial.

Més del 70% de les persones amb discapacitat van patir violència física o psicològica durant la infància i l’adolescència

0
Més del 70% de les persones amb discapacitat van patir violència física o psicològica durant la infància i l'adolescència
Una nena amb el capcot jugant a un parc // Foto: 123rf/mrsveronik

Un nou informe sobre la ‘Prevalencia de la violencia contra la infancia y la adolescencia’, presentat aquest dijous pel Ministerio de Juventud e Infancia, posa de manifest l’elevada taxa de violència patida per la població infantil i adolescent a Espanya, especialment la que afecta les persones amb discapacitat. L’estudi, elaborat per Sigma Dos a partir d’una macroenquesta amb més de 9.000 respostes d’adults d’entre 18 i 30 anys, revela que les persones amb discapacitat van ser el col·lectiu que més va patir violència durant la seva infància.

L’informe recull sis tipologies de violència (psicològica i/o emocional, física, sexual, per la parella, per negligència i digital), i en cinc d’aquests segments, les persones amb algun grau de discapacitat van reportar la prevalença més alta. En concret, gairebé tres de cada quatre persones amb discapacitat van patir violència psicològica (71,9%) i violència física (71,1%). A més, una de cada dues va manifestar haver estat víctima de violència sexual (58,8%), violència per negligència (49,9%) i violència digital (50,2%). La ministra de Juventud e Infancia, Sira Rego, va atribuir aquestes dades a un «sistema que segueix jerarquizant la vida de les persones» i va assegurar que no són «fruto del azar«.

En termes generals, la violència psicològica és la que registra una prevalença més alta, afectant el 48,1% de les persones enquestades, amb els progenitors com a principals perpetradors. El 22,5% de les víctimes d’aquest tipus de violència va continuar patint-la en l’edat adulta. La violència física és la segona manifestació amb una prevalença del 40,5%, essent els progenitors els principals agressors, seguits pels companys/es i l’entorn familiar i escolar.

Respecte a la violència sexual, el 28,9% de les persones enquestades va patir-la, i un de cada 10 va continuar patint-la en l’edat adulta. En aquest cas, els principals perpetradors van ser les parelles (32,3%), adults desconeguts (25,6%) i amics/gues (21%). Gairebé una quarta part dels enquestats (25%) va ser objecte de violència digital en la infància, i una de cada deu persones va continuar patint-la en l’etapa adulta, amb les parelles (27,9%), adults desconeguts (26,3%) i menors d’edat (23,9%) com a principals perpetradors.

Miguel de la Fuente, director de Sigma Dos, va explicar que «la tasa de respuesta ha sido mejor en chicas que en chicos pero en ambos casos son estrictamente aleatorias«. També va admetre que el principal repte era «de dónde sacábamos la muestra«, ja que l’objectiu era aconseguir una mostra «aleatoria y no dirigida por los sesgos que pueda acarrear«.

La ministra Sira Rego va ser contundent en la seva anàlisi de les dades: «Cada dato es un grito, cada porcentaje una historia que pide reparación«, i va remarcar que aquestes xifres són «la evidencia de un sistema que reproduce desigualdad desde el inicio de la vida. Las niñas, adolescentes, personas Lgtbiq+, personas con discapacidad o de nacionalidad extranjera aparecen con las cifras más altas«. Davant d’aquesta situació, va subratllar que l’estudi «permite arrojar luz para conocer la situación y plantear medidas por parte de las diferentes administraciones públicas«.

Rego també va destacar que aquest informe, fruit de dos anys de treball, ha permès al Ministerio tipificar els diferents tipus de violència i establir mesures, com la recent proposta de modificació de la Ley Orgánica de Protección Integral a la infancia y la Adolescencia frente a la Violencia (Lopivi). Aquesta reforma busca garantir el dret dels nens i nenes a ser escoltats en processos administratius i judicials sense límit d’edat, eliminant el límit actual de 12 anys a partir del qual la Justícia ha de tenir en compte l’opinió dels menors. La ministra va reiterar: «Ponemos sobre la mesa la necesidad de una ampliación de la ley de protección de la infancia y la adolescencia que fue pionera en su momento, pero que va a requerir de esa ampliación para dar respuesta a este estudio que presentamos hoy«. L’objectiu de la reforma és «poner en el centro el derecho de la infancia a ser escuchada, el derecho de la infancia a recibir asistencia jurídica, defensa letrada; el derecho de la infancia a que la justicia en nuestro país tenga una perspectiva, que hable del interés superior de los menores y, en definitiva, que haya todo un panel de profesionales que están trabajando con el ámbito de la infancia que tengan formación suficiente para prevenir para de alguna manera adelantarse a cualquier conato, a cualquier expresión de violencia que puedan sufrir«.

CIPO genera 14 milions d’euros de Valor Social Integrat (VSI), multiplicant per més de dos cada euro rebut

0
CIPO genera 14 milions d’euros de Valor Social Integrat (VSI), multiplicant per més de dos cada euro rebut
Joan Madaula, president de l’entitat, durant el seu discurs // Foto: CIPO

L’entitat CIPO ha presentat el primer informe sobre el seu Valor Social Integrat (VSI), una metodologia que quantifica l’impacte econòmic i social que l’organització aporta a les persones i a la societat. Les dades, presentades al Sopar d’Empreses de CIPO celebrat ahir, 9 d’octubre, a l’Auditori de la Fundació 1859 Caixa Sabadell amb l’assistència d’unes dues-centes persones (entre elles representants d’institucions, administracions i empreses col·laboradores), revelen que CIPO ha generat un VSI de 14 milions d’euros durant el 2024.

Aquest VSI mesura el valor que l’organització genera més enllà del resultat econòmic, incloent-hi benestar, oportunitats, estalvi de prestacions públiques i millora de la qualitat de vida de les persones. Les dades globals mostren un retorn clar: per cada euro que clients, socis, patrocinadors o donants aporten a l’entitat, CIPO genera 2,2 euros en valor social. Pel que fa al finançament públic, cada euro rebut es converteix en 4,5 euros de valor social, amb un retorn del 80% a les administracions públiques mitjançant impostos o l’estalvi de prestacions socials.

El VSI es desglossa en valor social de mercat i de no mercat. El valor de mercat, que recull l’activitat econòmica directa (sous, impostos, serveis i productes generats), arriba als 9 milions d’euros. El valor de no mercat, que inclou beneficis socials que no passen pel mercat però amb impacte mesurable, suma 5 milions d’euros. D’aquests, el 70% beneficia directament les famílies, permetent-los estalviar en serveis privats de suport (psicològic o legal, ja que CIPO ofereix un equip psicosocial) o facilitant-los l’accés a la feina. El 20% d’aquest valor repercuteix en els treballadors amb oportunitats laborals per a persones amb discapacitat d’especials dificultats, formació i suport professional i personal. A més, l’activitat de CIPO genera més d’1,1 milions d’euros de valor al seu entorn proper a través d’acollida d’estudiants en pràctiques i voluntaris, col·laboració amb altres entitats, tallers, treball amb proveïdors locals i accions de sensibilització.

Jordi Garcia, gerent de CIPO, ha subratllat la importància de mesurar el VSI: “CIPO no només genera ocupació i serveis, sinó també benestar, cohesió social i retorn econòmic per a tota la comunitat. Aquest valor compartit dona sentit a la nostra feina de cada dia”.

La sisena edició del Sopar d’Empreses, conduïda per la comunicadora Elisabet Carnicé, s’ha consolidat com un espai de networking i ha volgut destacar especialment el paper de la dona en el món empresarial i econòmic, a més de presentar el VSI i l’impacte de CIPO en les carreres professionals de mares d’usuaris/es del Centre Ocupacional.

Joan Madaula, president de CIPO, va aprofitar la seva intervenció per qüestionar la feminització del tercer sector i de les cures, preguntant-se: “Per què massa sovint, aquestes tasques professionals en el Tercer Sector i el de cures, assumides majoritàriament per dones, tenen una manca de valor i reconeixement, tant social com econòmic, i són regulades per convenis col·lectius amb salaris substancialment inferiors a altres sectors tot i tenir una alta responsabilitat?”. També va denunciar la doble discriminació que pateix la dona amb discapacitat intel·lectual en el mercat laboral i va defensar “l’economia social com un eix transformador de la societat a on treballar per la justícia social i plenament compatible amb la prosperitat, l’eficiència i la sostenibilitat econòmica del país”.

L’acte va comptar amb la ponència de Clara Campàs, sòcia, gerent i cofundadora d’Asabys Partners i membre de la Junta del Cercle d’Economia. En la seva xerrada, titulada Oportunitats i reptes en un context macroeconòmic complex, Campàs va denunciar les desigualtats i la infrarepresentació de les dones en àmbits com el tecnològic, assegurant que les empreses amb més diversitat són més resilients, innovadores i competitives, millorant la cohesió i la producció. “No hi ha competitivitat sense diversitat”, va afirmar.

Entre els assistents institucionals es trobaven Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, i Pol Gibert, Secretari d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Tots dos van coincidir en la seva visió de CIPO com una entitat amb valors, destacant el seu compromís, innovació, reconeixement i lideratge en el tercer sector de la ciutat. La vetllada va finalitzar amb un sopar pica-pica de networking servit per L’Amanidor, el Servei de Restauració i Càtering de CIPO. El sopar va ser patrocinat per TUS, Etalentum, Cambra de Comerç, Jaf, Vinalium, Fundació 1859 Caixa Sabadell i SJ Consultors.