Gent a una terrassa // Foto. Ajuntament de Barcelona
Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, la ciutat de Barcelona subratlla la importància col·lectiva de cuidar el benestar emocional i posa a disposició de la ciutadania espais i recursos per parlar-ne sense reserves. Fa dos anys que la ciutat va engegar el segon Pla de Salut Mental, una estratègia que ha permès desplegar serveis d’última generació i reforçar tant la prevenció com l’acompanyament a tot el territori.
Entre els recursos municipals que destaquen es troba el Xat de suport emocional per a joves, un servei gratuït i confidencial que proporciona atenció immediata a adolescents i joves que requereixen un espai per expressar el seu malestar psicològic. A més d’aquest xat, la ciutat ofereix el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555) i una xarxa de serveis d’atenció psicològica i programes comunitaris dissenyats per respondre a les necessitats de benestar emocional.
Aquestes iniciatives s’impulsen i es coordinen mitjançant les Taules de Salut Mental, que són espais de treball on col·laboren l’administració, diverses entitats i professionals per avançar cap a una ciutat més saludable i inclusiva.
Alguns districtes, com Nou Barris, han contribuït a la commemoració amb una programació específica que busca trencar tabús i sensibilitzar sobre la importància de la salut mental. En aquest districte s’ofereixen xerrades, tallers, cinefòrums, exposicions i, fins i tot, un cabaret ambulant. També s’hi celebra el concurs de curtmetratges sobre salut mental «Movie 1,2,3 Ment», adreçat especialment a joves. Totes aquestes activitats comparteixen l’objectiu de «fer visible que parlar de salut mental és parlar de drets i de qualitat de vida«.
D’altra banda, al districte de Ciutat Vella, el Convent de Sant Agustí serà l’escenari de la jornada “AlegreMENT” el 10 d’octubre. Aquesta proposta és oberta a tothom i no requereix inscripció prèvia. El programa inclou converses sobre benestar emocional, una xocolatada comunitària i l’activitat “L’art és salut”, que consisteix en l’elaboració d’un mural col·lectiu dinamitzat pel Museu Picasso. Es tracta d’una iniciativa concebuda per compartir, expressar-se i enfortir els llaços comunitaris en un entorn proper i acollidor.
Barcelona es manté ferma en la seva feina per expandir els recursos disponibles i garantir que cap persona se senti sola davant d’un problema de salut mental. Tota la informació sobre els serveis i activitats es pot consultar al web municipal de salut mental.
El benestar emocional i la salut mental són imprescindibles en el dia a dia // Foto: Consorci Sanitari de Terrassa
Avui, 10 d’octubre, se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, una jornada internacional nascuda el 1992 per iniciativa de la Federació Mundial de la Salut Mental amb l’objectiu d’equiparar la salut mental amb la salut física. Els propòsits d’aquesta commemoració se centren a conscienciar la societat sobre els trastorns mentals, combatre l’estigma que pateixen les persones afectades i promoure iniciatives per millorar-ne l’atenció.
El lema escollit per a enguany, «Drets socials per una salut mental digna i accessible», recorda que sense unes condicions de vida dignes no es pot aconseguir una salut mental que garanteixi la plena ciutadania. Per això, el Dia Mundial de la Salut Mental fa una crida per reivindicar que la salut mental és un dret humà fonamental, i que «només serà realment accessible si es garanteixen uns drets socials sòlids com l’habitatge, el treball digne, l’educació, les cures i el suport comunitari«.
El benestar emocional i la salut mental són un concepte ampli que defineix com ens sentim, pensem i actuem en el nostre dia a dia. Es pot entendre com un estat d’equilibri i benestar on la persona és conscient de les seves capacitats, pot desenvolupar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer de manera adequada les demandes quotidianes de la vida. Així, la salut mental és la base per al funcionament efectiu i el benestar de les persones i comunitats, i esdevé un aspecte inherent al concepte de salut: sense una bona salut mental no hi pot haver un bon estat de salut general.
L’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) s’ha sumat a la celebració amb un seguit d’activitats preparades als seus centres d’atenció amb la col·laboració de pacients i familiars.
Una de les propostes destacades és «Camins de vida», un projecte d’inclusió social que organitza el Centre de Salut Mental Ferran Salsas i Roig a les 18.30 h. Aquesta iniciativa consisteix en visites guiades a llocs d’interès cultural, històric i patrimonial a càrrec d’un o una «pacient expert/a». La proposta, que inicialment anava dirigida als usuaris dels serveis de salut mental de Rubí, s’ha estès progressivament a tota la població amb la intenció de compartir diverses realitats socials de la ciutat.
Així mateix, el Servei de Rehabilitació Comunitària de Terrassa (SRCT) ha coorganitzat la tercera edició del Festival Mental Fest, que té lloc avui, de 10 a 23 h, a la Plaça Vella de Terrassa. El SRCT també ha participat en l’organització de l’exposició «Sala d’espera» i ha col·laborat en l’estand informatiu sobre els recursos del Servei amb la venda d’articles fets pels usuaris en el Taller de Creativitat i el Taller de Bricolatge.
En el marc del festival, el programa El Submarí de la Ràdio Municipal de Terrassa emetrà un programa especial en directe des de la Plaça Vella. Per part del Consorci Sanitari de Terrassa, hi participarà Tulio Callorda, psiquiatra i coordinador del CSMA i Hospital de Dia de Salut Mental de Terrassa del CST. A més, la Coral Renaixença del CST oferirà una actuació juntament amb la Coral GospelBo, en una mostra d’inclusió i expressió artística a través de la música.
Coincidint amb la jornada, la Taula de Salut Mental de Terrassa, en la qual participen diversos serveis de l’Àmbit de Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa, ha elaborat un manifest que ha estat llegit durant el Festival Mental Fest.
Acte institucional amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental // Foto: Ajuntament de Reus
La ciutat de Reus s’ha unit a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental amb un acte institucional celebrat aquest divendres, 10 d’octubre, al Centre de Lectura. La jornada ha marcat l’inici de la setena edició del Mes de la Salut Mental, que aquest any es duu a terme sota el lema “Veus que cal escoltar”. La programació està organitzada conjuntament per l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i la Regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus.
L’esdeveniment ha començat amb la lectura del manifest a càrrec d’usuàries de la Fundació Pere Mata. A continuació, s’ha projectat el vídeo titulat «Veus», una creació de l’Associació de Salut Mental Doctor Tosquelles. L’acte s’ha tancat amb la intervenció del doctor Antonio Labad, que ha compartit la seva trajectòria professional amb el doctor Francesc Tosquelles i ha exposat la seva rellevància en el camp de la psiquiatria.
Després de la ponència, el doctor Labad, juntament amb Jordi Garcia, president de l’Associació de Salut Mental Doctor Tosquelles, ha presentat el Nano del Dr. Tosquelles. Aquesta figura, creada per l’escultora Àngels Cantos, és el resultat d’un encàrrec de l’entitat que porta el nom del psiquiatra, amb el suport de la Diputació de Tarragona. Francesc Tosquelles és una figura clau per a Reus que va transformar les teràpies i la institució de la salut mental, impulsant un tracte més humà i proper als pacients i treballant per eliminar l’estigma.
L’objectiu primordial del Mes de la Salut Mental és augmentar la visibilitat de la importància de la salut mental i trencar els prejudicis associats als trastorns. Per això, s’han programat activitats en diversos indrets de la ciutat, com ara biblioteques, instituts, centres cívics i el mateix Centre de Lectura, amb l’esperit de fomentar l’empatia i la consciència cap a les persones que conviuen amb aquests problemes. Tota la programació es pot consultar en aquest enllaç.
La realització d’aquest conjunt d’activitats és possible gràcies a la implicació d’una àmplia xarxa d’entitats que treballen en aquest àmbit i que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat. Aquestes entitats són l’Associació Aspercamp, l’Associació de Salut Mental Dr. Francesc Tosquelles, l’Associació Supera’t, l’Associació de Trastorn Bipolar de les Comarques de Tarragona, la Fundació Pere Mata, la Fundació Villablanca i l’Institut Pere Mata. A més, també hi col·laboren l’Institut Català de la Salut, el Centre d’Atenció Primària Marià Fortuny, la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el Centre de Lectura.
El manifest d’enguany, que porta per títol «Drets socials per una salut mental digna i accessible», recorda que la salut mental «és un dret humà fonamental, i que garantir uns drets socials sòlids és essencial perquè totes les persones puguin gaudir d’una bona salut mental«. El text també aporta dades d’interès, assenyalant que «Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada set persones al món conviu amb un trastorn mental i, a Espanya, l’any 2023 gairebé 4.000 persones van morir per suïcidi«. Aquesta situació es veu empitjorada per la manca de professionals, ja que «actualment, només hi ha 6 psicòlegs i 9 psiquiatres per cada 100.000 habitants, una xifra molt per sota de la mitjana europea«.
El manifest conclou posant l’accent en els factors socials, econòmics i ambientals, i destaca que «la precarietat laboral, la manca d’habitatge, la soledat o la discriminació afecten directament la salut mental«. Per això, «garantir els nostres drets socials és avui imprescindible. Calen noves polítiques estructurals i transversals que abordin aquests factors socials, econòmics i ambientals«.
Presentació de la Xarxa Intermunicipal de Salut Mental // Foto: Diputació de Barcelona
En el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra el 10 d’octubre, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha presentat la nova Xarxa Intermunicipal de Salut Mental. Aquest nou instrument s’incorpora a l’estructura organitzativa que es va començar a desplegar fa un any amb el Pla estratègic de Salut Mental de la corporació. La xarxa, presentada al Paranimf de l’Escola Industrial, es complementarà amb una plataforma de serveis que es posarà en marxa de manera gradual a partir del 2026. La presidenta Moret ha destacat que «amb aquesta iniciativa, reivindiquem el paper dels municipis com a agents clau en el benestar de les persones«. També ha afegit que «ningú no coneix millor que els ajuntaments i els equips municipals els problemes, les necessitats i les reivindicacions legítimes dels seus veïns i veïnes. Per això, són ells qui coneixen més bé les lògiques i les línies per donar resposta als grans reptes que presenta la salut mental«.
El propòsit de la Xarxa Intermunicipal és doble: d’una banda, fomentar la interrelació i l’intercanvi d’informació entre els 311 municipis barcelonins i, de l’altra, coordinar la planificació i l’execució de les actuacions en salut mental. Gemma Tarafa, diputada de Salut Pública, ha manifestat la necessitat d’actuar a tot el territori: «hem de sembrar tots el municipis de la demarcació d’antenes: saber què passar per poder acompanyar a tots els municipis perquè puguin desplegar polítiques efectives per abordar la salut mental«. A més, ha subratllat la importància de la cooperació, afirmant que «estem creant un fil invisible que ens unix i que ens pot ajudar a avançar en l’àmbit de la salut mental«.
El Pla estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona parteix de la premissa que els problemes de salut mental tenen causes complexes i s’han d’abordar des d’una perspectiva àmplia. Per això, el pla s’estructura en 4 línies estratègiques, 13 objectius específics i 61 accions per impactar en tots els factors de la vida quotidiana, essent els ajuntaments, com a administració més propera, un element fonamental. La diputada Tarafa ha fet un balanç molt positiu del primer any del pla, que ha mobilitzat vuit de les 13 àrees de la Diputació de Barcelona, integrades en una Comissió Transversal. La darrera incorporació ha estat l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital, que actualment treballa en un pla intern de salut mental per a la corporació.
La perspectiva del pla és integral i transversal. Tarafa ha assenyalat que «les polítiques d’habitatge o les laborals incideixen també en la salut mental«, i ha posat com a exemple que «una persona aturada durant d’anys té el triple de possibilitats de patir depressió«, remarcant la necessitat d’aquesta transversalitat. Al llarg de l’any 2025, el pla ha implementat el 74% de les 61 accions, un augment del 22% respecte a l’any anterior. Entre les iniciatives dutes a terme, destaquen el Cicle de passejades per fomentar la socialització de la gent gran, amb més de 4.000 participants de 87 municipis, el programa pilot ‘Veus amigues’ de lectura telefònica per voluntaris del Servei de Biblioteques, i la sol·licitud de 44 tallers de primers auxilis en salut mental en 31 municipis. A més, 1.842 persones amb trastorn mental han trobat feina mitjançant els 19 punts de la Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals de la Diputació de Barcelona, amb una taxa d’inserció del 31%.
El disseny de les polítiques futures als 311 municipis de la demarcació es basa en l’experiència de proves pilot en marxa a Igualada, Manresa, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Terrassa, Vilafranca del Penedès i l’agrupació de cinc municipis de la C-17 (l’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, Franqueses del Vallès, La Garriga i Tagamanent). En aquests municipis es treballa en la creació de Xarxes Locals de Salut Mental i Benestar Emocional, concebudes com a espais per a la detecció de necessitats i l’execució de polítiques sota l’empara del pla estratègic.
La comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental, Pilar Solanes, ha facilitat detalls sobre la nova plataforma de serveis que la Diputació començarà a oferir als ajuntaments a partir del primer trimestre de 2026. Solanes ha explicat que «serà una eina cocreada, perquè serà dissenyada amb la participació dels municipis, especialment els pilot que ja estan treballant en el pla, i de diferents especialistes«. A més, serà «una eina experta, perquè els continguts seran treballats per professionals i tindrem la garantia que al darrere hi ha coneixement expert«. Ha subratllat també la seva flexibilitat: «serà una eina personalitzada, perquè oferirà solucions adaptades a cada necessitat i a cada perfil«. Finalment, la seva implementació serà gradual: «serà una eina per fases, perquè anirà desplegant funcionalitats gradualment, seguint prioritats«.
L’impuls d’aquest pla respon a la rellevància global dels problemes de salut mental. Segons l’Organització Mundial de la Salut, es preveu que l’any 2030 siguin la principal causa de discapacitat al món i s’estima que una de cada quatre persones experimentarà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. A la demarcació de Barcelona, l’últim Informe d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona indica que el suïcidi és la principal causa de mort entre les persones de 15 a 44 anys, superant els accidents de trànsit. La població jove es considera particularment vulnerable: s’estima que un de cada set adolescents de 10 a 19 anys (el 14,3%) té algun trastorn mental. Segons l’enquesta Salut Up 😉, realitzada a l’alumnat de 4t d’ESO de la demarcació, el 8,8% de les noies i el 3,8% dels nois manifesten tenir pensaments suïcides amb freqüència o diàriament.
Presentació del programa del Mes de la Salut Mental // Foto: Ajuntament de Tarragona
L’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa la cinquena edició del Mes de la Salut Mental, una àmplia programació que commemora el Dia Mundial de la Salut Mental amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la rellevància d’aquest àmbit i divulgar els recursos existents a la ciutat. Aquest cicle ofereix més d’una cinquantena d’activitats de franc i obertes a tothom, amb propostes diferenciades i adaptades a infants i joves, adults i gent gran.
El programa d’activitats, que s’allargarà fins a mitjans de desembre, està liderat per la Conselleria de Salut Pública i compta amb la implicació de diverses àrees municipals, com ara Joventut i la Xarxa de Centres Cívics, així com nombroses entitats de Tarragona. El ventall d’opcions inclou xerrades, tallers, activitats esportives, projeccions de documentals, representacions teatrals, actuacions musicals i presentacions de llibres, entre d’altres.
La presentació oficial del programa es va fer aquest dijous al matí, a càrrec del conseller de Salut Pública, Mario Soler. Soler va emfatitzar que «aquesta programació és una ocasió per recordar que la salut mental és un dret fonamental, i que només serà realment accessible si es garanteixen uns drets socials sòlids«. A més, el conseller va recalcar que l’abordatge de la salut mental «s’ha de fer des d’una mirada transversal i comunitària, amb el treball en xarxa de tots els agents implicats. Precisament, aquesta és una programació pensada per a tothom, amb propostes pensades per cada etapa de la vida; i ha estat possible gràcies a la col·laboració de nombroses entitats de la ciutat i àrees municipals«.
Un dels esdeveniments centrals serà l’acte institucional amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre i que enguany té com a lema Drets socials una salut mental digna i accessible. L’acte, organitzat per la Conselleria de Salut Pública i l’Associació Ment i Salut La Muralla, inclourà la lectura del manifest i una actuació musical amb coreografia per part d’El Club de les primeres persones de l’Associació Salut i Ment la Muralla. Com a novetat d’aquesta edició, dos membres del Consell Municipal d’Infants i Adolescents de Tarragona (CMIAT), que també formen part del Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya, participaran en la lectura del manifest per fer sentir la veu dels més joves en la conscienciació sobre la salut mental.
Entre les propostes més destacades, hi ha la V Sessió de reflexió del Mes de la Salut Mental, que es materialitzarà amb una conferència magistral de la reconeguda psicòloga Laura Rojas-Marcos el dia 21 d’octubre a les 19 h a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. La ponència, titulada L’adaptació saludable als canvis en l’edat adulta, se centra en l’adultesa intermèdia, una etapa sovint poc visible i caracteritzada per grans responsabilitats personals i familiars.
Pel que fa a les activitats destinades específicament a joves i adolescents, en ressalta el documental I tu, com estàs?, organitzat pel Servei Municipal de Joventut. Aquesta obra d’Irene Margalef explora el món emocional de diversos joves de Tarragona i es projectarà a l’Espai Jove Kesse el 10 d’octubre a les 20 h. Altres activitats rellevants dirigides a aquesta franja d’edat (de 14 a 25 anys i de 16 a 24 anys) són les tardes multiesportives al Centre Cívic Bonavista i l’Aula Multiesport Kesse, ambdues del Servei Municipal de Joventut.
Finalment, per a les persones a partir de 65 anys, el programa inclou la Coral de la Gent Gran, que es durà a terme al Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau cada dilluns fins al 15 de desembre, de 16 a 17.30 hores.
Una terrassa d’un establiment de restauració a Barcelona // Foto: FAVB
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que qualsevol nova Ordenança de terrasses ha de fonamentar-se en el respecte als drets humans de proximitat, amb l’objectiu de preservar l’equilibri entre l’activitat econòmica i el dret a viure en una ciutat inclusiva.
Aquesta valoració arriba després d’analitzar les iniciatives ciutadanes impulsades per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i pel Gremi de Restauració, ambdues ja amb les signatures necessàries per a la seva tramitació. La FAVB havia presentat una queixa perquè la Sindicatura examinés la seva proposta i la comparés amb la del gremi, amb la voluntat que «aquesta anàlisi en facilités la tramitació i n’enriquís el debat».
Segons la resolució, les ordenances municipals sobre terrasses tenen un impacte directe en diversos drets humans, de manera que cal adoptar un enfocament que els protegeixi. L’objectiu és garantir un ús equitatiu de l’espai públic i preservar el dret a la ciutat, entès com la capacitat de tota la ciutadania per viure en un entorn urbà inclusiu i participar en la seva configuració.
Igualtat i accessibilitat
La Sindicatura destaca que l’ordenança actual no incorpora plenament les previsions del Reglament d’accessibilitat de Catalunya. Entre les noves obligacions, assenyala la necessitat que les terrasses estiguin delimitades per tancaments que creïn una doble façana i que els establiments amb més de 50 places comptin amb un mínim del 20% de taules accessibles, així com amb lavabos i senyalització adaptats.
El text recomana que la nova ordenança inclogui de manera clara i explícita les disposicions sobre accessibilitat universal i el reglament català corresponent. Això permetria, segons la resolució, facilitar-ne l’aplicació per part dels responsables dels establiments i evitar conflictes, sancions o revocacions de permisos per incompliment. A més, l’Ajuntament reafirmaria el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.
La defensoria adverteix que l’ocupació intensiva de l’espai públic pot augmentar la contaminació acústica i lumínica. Per això, proposa que la nova normativa incorpori criteris de sostenibilitat ambiental i eficiència energètica per equilibrar el dinamisme econòmic amb la salut ambiental i social de la ciutat.
Un dels punts destacats és l’ús de sistemes de calefacció exterior. Segons l’Agència d’Energia de Barcelona, tot i que les estufes elèctriques són més eficients que les de butà o propà, el seu impacte global en emissions pot ser superior. En aquest sentit, l’agència proposa no autoritzar la calefacció a les terrasses com a mesura per reduir l’impacte ambiental. La Sindicatura recorda que ja va emetre una resolució aquest any convidant el consistori a considerar aquesta prohibició.
El soroll persistent és una altra de les preocupacions recollides per la Sindicatura, que assenyala que pot afectar la convivència pacífica i la intimitat de les persones. «Per evitar-ho, l’Ajuntament podria incorporar mecanismes de control: limitació d’horaris, instal·lació de sonòmetres o revisió de llicències en zones molt sensibles», indica la resolució.
Així, la futura ordenança hauria de reconèixer el dret al descans com a principi regulador, per garantir la compatibilitat entre l’activitat de restauració i la qualitat de vida veïnal.
Compliment i sancions
Per assegurar l’efectivitat de la normativa, la Sindicatura considera necessari reforçar l’aplicació de les conseqüències jurídiques previstes, especialment en casos d’incompliments reiterats. «Quan les infraccions no es castiguen, es poden consolidar pràctiques que afectin negativament l’interès general o vulnerin drets individuals», assenyala la resolució.
L’òrgan municipal defensa que l’aplicació coherent de les sancions pot funcionar com a mecanisme preventiu i corrector i que és essencial garantir una execució uniforme de les normes per evitar greuges comparatius entre establiments.
Finalment, la Sindicatura recomana que l’Ajuntament de Barcelonano esperi a aprovar una nova ordenança per reforçar-ne l’eficàcia. Considera que el consistori hauria de valorar la revisió de la redacció actual o incrementar els recursos disponibles per assegurar que els procediments s’executin dins dels terminis establerts.
Philippe Mortier, Ana Portillo Van-Diest i Jordi Alonso, autors de l’article // Foto: UPF
El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys a Espanya i la tercera a escala mundial, tractant-se d’un fenomen clínic de gran complexitat que encara es desconeix amb detall, dificultant-ne la predicció i la prevenció. Malgrat que des del 2017 s’especula que l’estrès modula la variabilitat i la persistència dels pensaments suïcides, fins ara no s’havia pogut definir aquesta relació. Un estudi publicat a la revista Journal of Affective Disorders, fruit de la coordinació entre l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha determinat que la sensibilitat a l’estrès —la condició per la qual les persones experimenten més malestar, por, ansietat, culpa o hostilitat davant d’una situació estressant— fa que els pensaments suïcides siguin més freqüents, intensos i persistents en els estudiants universitaris.
Per dur a terme l’estudi, es van analitzar les dades recollides de més de 700 estudiants universitaris, mitjançant enquestes fetes cada vespre durant 14 dies consecutius per avaluar el seu grau d’ideació suïcida passiva (desitjos de morir sense un pla concret) i l’afecte negatiu diari. Els participants van formar part del projecte PROMES-U, que busca millorar la salut mental d’aquesta població, i van realitzar una sessió de seguiment al cap de 12 mesos.
Per primera vegada, l’estudi defineix tres graus d’ideació suïcida en funció de la seva freqüència, intensitat i variabilitat creixent. Els estudiants amb un grau d’ideació suïcida passiva major (grups 2 i 3) tenen pensaments o desitjos de morir almenys un de cada dos dies. La sensibilitat a l’estrès és un factor creixent entre els grups, i és més alta en aquells amb major ideació suïcida. Ana Portillo-Van Diest, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris i primera autora de l’article, va comentar que «veiem que les persones amb més sensibilitat a l’estrès tenen una ideació més constant en dies consecutius» en els casos més acusats. Jordi Alonso, coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, va explicar que «Fins ara, totes les persones amb ideació suïcida les posàvem dins un mateix calaix, de manera que costava trobar relacions de causalitat amb altres factors que alteren la nostra salut».Ana Portillo-Van Diest va afegir que «Poder distingir els estudiants que tenen una ideació suïcida esporàdica i poc intensa, d’aquelles que hi pensen almenys un de cada dos dies de manera més intensa ens ha permès veure que la sensibilitat a l’estrès intensifica la freqüència i variabilitat dels pensaments suïcides». Philippe Mortier, investigador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris, va reblar que, en tractar-se d’un estudi amb població no clínica, «no hem arribat a distingir com a un grup independent el perfil de persones que presenten molta intensitat i poca variabilitat d’ideació suïcida, en dies consecutius», un perfil particularment perillós segons altres estudis.
Gràcies a les visites de seguiment, l’estudi determina que la gravetat de la ideació suïcida en el dia a dia prediu aquesta conducta –així com els intents de suïcidi– en el futur. En els estudiants amb un patró d’ideació suïcida passiva més intens i freqüent, els pensaments i conductes suïcides persisteixen més en el temps, almenys durant un any, elevant el risc d’intent de suïcidi. El Dr. Mortier va comentar que «Les nostres dades trenquen la visió tradicional que la ideació passiva és menys greu que la ideació activa». L’estudi evidencia que un patró d’ideació més intens, freqüent i persistent prediu la ideació activa (amb planificació i intent) fins a un any després. En persones que tenen una ideació intensa, freqüent i persistent, la sensibilitat a l’estrès fa que els pensaments suïcides siguin més extrems i sostinguts. Per això, els autors suggereixen que tenir en compte la sensibilitat a l’estrès, aplicant mesures com la pràctica del mindfulness, podria ser una mesura eficaç per prevenir els suïcidis entre la comunitat universitària.
Una de les taules rodones celebrades durant la jornada // Foto: Parc Sanitari SJD
La medicina personalitzada està transformant la salut mental amb respostes més precises, eficaces i humanes. Quatre projectes pioners —FarmaPRED, PERMEPSY, PERMANENS i l’estimulació cerebral profunda (DBS)— presentats el 9 d’octubre de 2025 a la jornada Recerca en salut mental: medicina personalitzada per al futur del Parc Sanitari Sant Joan de Déu demostren que la medicina a mida ja és una realitat que salva vides a Sant Boi de Llobregat. Des d’algoritmes que prediuen la resposta als antipsicòtics fins a sistemes que anticipen el risc d’autolesió, la integració de tecnologia avançada amb models clínics i la participació activa dels usuaris marca un canvi de paradigma en la salut mental. Aquest va ser el punt central de la quarta jornada de la Setmana de la Salut Mental 2025, que se celebra del 6 al 10 d’octubre al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Col·laboració de dades i un enfocament humà
Tres dels projectes es fonamenten en una plataforma col·laborativa de bases de dades amb l’objectiu de crear coneixement conjunt mitjançant l’agregació d’informació a gran escala, per tal de millorar tractaments i oferir atenció a mida. Els experts insisteixen que en la recol·lecció de dades no només es tinguin en compte els biomarcadors, sinó «tot l’espectre humà» —com el gènere, l’entorn o les experiències viscudes— i que aquesta informació s’inclogui a les eines d’intel·ligència artificial (IA). És fonamental assegurar la participació activa de les persones ateses i els professionals. Els participants de la taula de debat van consensuar que la tecnologia aplicada a la salut mental s’ha de dissenyar i implementar de forma ètica i equitativa, al servei de la recuperació de les persones; Ángel Urbina, enginyer industrial, científic de dades i activista en salut mental a la Federació Salut Mental Catalunya, va reclamar seguir «el model de salut mental comunitària i posant la persona al centre en tot moment». Per facilitar la implementació d’aquestes innovacions en entorns reals, els experts van coincidir que calen formació, recursos i equitat, garantint-ne l’accessibilitat.
Pprojectes que transformen l’abordatge clínic
Els projectes presentats mostren la convergència de la tecnologia, la ciència clínica i la veu dels pacients. Un cas destacat és FarmaPRED, que utilitza algoritmes d’aprenentatge automàtic per combinar dades genètiques, clíniques i ambientals amb l’objectiu de predir la resposta als antipsicòtics en persones amb un primer episodi psicòtic. Aquesta eina permet anticipar efectes secundaris, optimitzar la prescripció i abordar la variabilitat en la resposta als tractaments, que afecta fins a un 30% dels pacients, evitant exposicions innecessàries a fàrmacs ineficaços i millorant la confiança. El Dr. Sergi Mas, investigador de l’Hospital Clínic Barcelona, va explicar que es tracta de «crear una eina predictiva de l’evolució clínica, capaç de preveure si un tractament específic serà efectiu o provocarà efectes secundaris».
El projecte europeu PERMEPSY, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, desenvolupa una plataforma digital per personalitzar el tractament psicològic mitjançant el Metacognitive Training (MCT), adaptant-se a les característiques cognitives i emocionals de cada pacient. Aquesta eina es basa en dades de múltiples assajos clínics i tècniques de machine learning per predir la resposta terapèutica. La Dra. Susana Ochoa, coordinadora de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari SJD, va assenyalar que el projecte «utilitza tècniques d’intel·ligència artificial per identificar els perfils que més es beneficien d’aquest enfocament i desenvolupa una plataforma digital per adaptar el tractament a cada persona». Aquesta intervenció, validada amb efectes positius en deliris, autoestima i insight cognitiu, ja es duu a terme al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i ha beneficiat més de 300 persones. El Parc Sanitari SJD és líder d’aquest projecte, a més de ser centre col·laborador en FarmaPRED i PERMENS.
En l’àmbit de la prevenció, PERMANENS aplica models predictius per identificar el risc d’autolesió i suïcidi en serveis d’urgències, integrant-se amb les històries clíniques per oferir alertes, plans de seguretat i suport psicoeducatiu. El seu disseny col·laboratiu, que inclou pacients, familiars i professionals, millora la presa de decisions en contextos d’urgència, redueix la subjectivitat i augmenta la seguretat assistencial. El Dr. Philippe Mortier, de l’Hospital del Mar Research Institute, va explicar que «L’ambició del projecte és que aquesta tecnologia contribueixi a reduir la incertesa clínica, reforçar l’empatia i prevenir vides perdudes per suïcidi». Les proves d’usabilitat començaran al novembre amb 10 professionals de salut mental i una vintena de pacients.
Finalment, l’estimulació cerebral profunda (DBS) és una opció terapèutica per a pacients amb Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) greu i resistent al tractament. Aquesta tècnica incorpora neuroimatge avançada per individualitzar els paràmetres d’estimulació i, amb una taxa de resposta del 60-70%, és efectiva a curt i llarg termini. La Dra. Pino Alonso, cap de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va destacar que «Per garantir els millors resultats, és clau la intervenció d’equips multidisciplinaris en centres de referència». Per als pacients, representa una esperança real amb un suport emocional continuat. La Setmana de la Salut Mental 2025 inclou cinc jornades centrades en cinc eixos fonamentals: els joves, les famílies, l’esport, la recerca i la gestió de la incertesa, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental.
La consellera Martínez Bravo durant la seva visita a Montornès del Vallès // Foto: Generalitat de Catalunya
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha visitat avui Montornès del Vallès per conèixer els detalls del projecte del nou centre d’atenció integral per a la gent gran, que és impulsat pel consistori local. La consellera es va reunir amb l’alcalde del municipi, José A. Montero, en un gest que referma el suport del Departament a aquesta iniciativa. L’actuació va ser seleccionada i finançada en el marc d’una convocatòria de subvencions resolta recentment i destinada a la millora d’equipaments socials municipals.
Montornès del Vallès és un dels nou municipis catalans que s’han beneficiat d’aquesta línia de subvencions, dotada amb un total de 10 milions d’euros. En el cas concret d’aquest municipi, el Departament hi destinarà exactament 1.035.689,24 euros per impulsar la construcció del nou centre de dia.
El projecte s’alinea amb el compromís del Govern d’enfortir l’estat del benestar i promoure una atenció social més accessible, personalitzada i equitativa. La consellera Mònica Martínez Bravo va lloar la iniciativa, afirmant: «És un exemple fantàstic de com s’està innovant per atendre la gent gran amb una atenció centrada en la persona”. La consellera també va defensar que «aquesta innovació que ha de passar per allargar la fase de l’autonomia”.
El futur centre de dia de Montornès del Vallès preveu una capacitat de 40 places i ocuparà un dels tres edificis que conformaran el futur complex d’atenció a la gent gran. L’espai tindrà una superfície construïda de 940 m² i estarà equipat amb una àmplia gamma d’instal·lacions, que inclouen menjador, cuina, perruqueria, sala d’estar, sala de motricitat, sala polivalent per a tallers, infermeria, magatzem i espais de gestió administrativa.
Aquest centre de dia es configurarà com un referent en l’atenció social integrada, amb programes enfocats a promoure una vida autònoma i respectar la singularitat i identitat de cada usuari. A més, serà un lloc obert a la comunitat, fomentant la participació activa tant de les persones grans com de les seves famílies. Cal destacar que, a banda del centre de dia, el projecte de l’Ajuntament preveu la construcció futura de dos edificis addicionals que es destinaran a residència i a habitatges dotacionals.
Finançament per crear o rehabilitar 689 places socials
Amb aquesta inversió, el Departament referma el seu compromís amb l’impuls d’equipaments socials municipals per donar resposta a les necessitats actuals de la ciutadania. La línia de finançament de 10 milions d’euros farà possible la construcció de 5 equipaments nous, l’ampliació de 2 i la reforma de 2 més. En total, aquestes accions resultaran en la creació de 471 noves places d’atenció diürna i residencials, a més de la millora de 218 places ja existents, sumant un total de 689 places creades o millorades.
A banda de Montornès del Vallès, els altres ajuntaments beneficiaris d’aquesta línia de subvencions i els seus respectius projectes són els següents, amb la quantitat assignada i el projecte concret:
Ripollet – 2.921.651,73 euros – Construcció de la Plataforma de Serveis per a la Gent Gran a Ripollet (residència i centre de dia).
Molins de Rei – 2.002.998,23 euros – Construcció d’un nou centre residencial i centre de dia.
Sallent – 1.643.347,47 euros – Residència i Centre de dia.
Sant Julià de Vilatorta – 754.902,02 euros – Construcció residència per a la gent gran.
Calaf – 724.884,10 euros – Residència per la gent gran de Calaf, plataforma de serveis integrals.
Navàs – 395.045,62 euros – Reforma i ampliació de la Residència Geriàtrica.
Ribes de Freser – 309.984,59 euros – Reforma i adequació de la residencia per a la gent gran Vall de Ribes.
Centelles – 211.497 euros – Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum, aïllament i millora de la climatització a la residència.
