
L’impacte de l’augment de les temperatures, derivat del canvi climàtic, té conseqüències greus i desiguals en la salut mental. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi de la metgessa i investigadora ICREA a ISGlobal i CIBERESP, Mònica Guxens. Aquesta recerca, presentada durant la jornada titulada ‘Salut mental i incertesa: com preparar-nos’, que va tancar la I Setmana de la Salut Mental al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, subratlla que els col·lectius amb problemes de salut mental pateixen més mortalitat, registren més visites a urgències i presenten més ideacions suïcides a causa de la calor.
Vulnerabilitat social i resposta col·laborativa davant l’emergència
Els experts alerten que les mesures d’adaptació urgents i efectives són crucials per afrontar l’actual realitat climàtica. L’efecte de l’increment de temperatures es fa especialment palpable i preocupant en poblacions vulnerables com infants, adolescents i famílies que resideixen en barris amb un nivell socioeconòmic més baix, els quals tenen una major exposició als impactes del clima. Hicham Achebak, investigador d’ISGlobal i Inserm, va corroborar aquesta realitat en la seva ponència inaugural, mostrant, entre altres dades, la despesa energètica en els dos barris amb major i menor poder adquisitiu de Madrid.
Aquest nou escenari climàtic obliga els professionals de la salut a evolucionar cap a un model d’emergències amb més col·laboració interinstitucional per poder satisfer les noves demandes assistencials. La sotsinspectora del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de Catalunya, Étel Arilla, va assenyalar que “El canvi climàtic ha transformat la naturalesa dels incendis”. A més, va afegir que el nou caràcter d’aquestes emergències, que “ja són civils”, genera una incertesa que s’ha de gestionar de forma prèvia i col·lectiva. Sobre aquesta gestió, la sotsinspectora va ser taxativa: “La gestió de la incertesa requereix estratègia, planificació i col·laboració ciutadana”.
El repte de la coordinació i la preparació dels més joves
Un dels perills clars que comporta la manca de coordinació en els sistemes d’emergència, tal com van assenyalar els participants de la taula, és el risc de «col·lapse». Arilla va fer èmfasi en la simultaneïtat d’incendis forestals, una casuística que també es pot traslladar a les emergències mèdiques, segons va apuntar Catalina Serra, cap d’àrea del SEM, o a les zones de conflicte, tal com va exposar Cristina Carreño, referent de salut mental a Metges Sense Fronteres. Les tres expertes van coincidir en la necessitat d’oferir eines als més joves, preparant-los des de diversos àmbits per afrontar les noves crisis, especialment en un moment on la societat es mostra cada cop més complexa i vulnerable. Per fer front a reptes futurs, com les catàstrofes, les migracions forçades o les crisis humanitàries, les expertes van destacar la importància de la planificació local i la prevenció educativa.
En resum, la jornada va posar de manifest que, davant del nou escenari climàtic, la resiliència col·lectiva i la preparació comunitària són indispensables. Això requerirà repensar els sistemes d’emergències per assegurar una resposta més ètica i sostenible, creant solucions compartides i actuacions coordinades davant dels nous escenaris d’incertesa.
Balanç de la I Setmana de la Salut Mental
La I Setmana de la Salut Mental 2025 s’ha celebrat del 6 al 10 d’octubre i ha acollit cinc jornades al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. El programa ha abordat cinc eixos principals: els joves, les famílies, l’esport, la recerca i la preparació per a la gestió de la incertesa, amb conferències, tallers vivencials i activitats obertes. Durant aquesta setmana, les instal·lacions han rebut al voltant d’un miler d’assistents i un centenar de ponents que han compartit les últimes investigacions i reflexions amb professionals, familiars i testimonis. El Dr. Antoni Serrano, director de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari SJD, es va mostrar satisfet amb la contribució de les activitats al debat: “hem entès que la sensibilitat està a flor de pell, la societat està en aquesta línia i cal establir una estratègia conjunta per abordar aquest problema”.

