El Decret d’Educació Inclusiva encara no està del tot implementat // Foto aFFaC
Quatre anys després d’haver finalitzat el termini màxim per a la seva aplicació, el Departament d’Educació manté l’incompliment dels compromisos adquirits amb l’aprovació del Decret d’Educació Inclusiva (20 d’octubre de 2017). Aquesta ineficàcia afecta directament a més de 325.000 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), que no disposen dels recursos essencials per aprendre i participar en les escoles ordinàries en condicions d’igualtat. Aquesta xifra és creixent: dades del Departament d’Educació i Formació Professional revelen que l’alumnat amb NESE ha passat del 6% al 26% en deu anys, i l’actual curs escolar ha començat amb 9.000 alumnes més identificats que l’anterior.
Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), va reconèixer que l’augment en la detecció de l’alumnat amb NESE és un primer pas fonamental per comprendre la complexitat de les aules, argumentant que «només allò que es coneix es pot atendre». Tanmateix, va alertar que la detecció és insuficient i que és «cal actuar». Per això, l’entitat exigeix la implementació urgent del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) a tots els centres i la incorporació del personal especialitzat necessari per garantir que l’alumnat amb NESE“no només estigui a l’aula, sinó que hi aprengui i es desenvolupi plenament”. A més, va afegir que “Per atendre aquesta diversitat i garantir una escola plenament inclusiva, cal treballar de manera immediata per desplegar el decret i reforçar els perfils professionals especialitzats necessaris per donar-hi cobertura”.
L’aFFaC posa l’accent en la necessitat d’anar més enllà del suport del personal vetllador, malgrat la percepció general de la seva manca. L’entitat assenyala que, per avançar cap a una educació genuïnament inclusiva, el focus ha d’estar en la manca estructural d’altres perfils professionals clau. Es refereix a mestres d’educació especial, especialistes en lectoescriptura, logopedes, educadors socials, fisioterapeutes, entre d’altres, que són imprescindibles per a una inclusió efectiva.
Aquesta manca estructural de personal especialitzat, vital per a la inclusió, s’està agreujant amb la supressió de places per part del Departament d’Educació. L’aFFaC denuncia la pèrdua de 103 places d’integradors socials i 25 d’educadors socials a Catalunya durant aquest curs. La tendència d’escolarització en centres d’educació especial, que continua creixent, demostra que el sistema segueix derivant alumnat fora dels centres ordinaris. Aquesta situació provoca que moltes famílies desconfiïn del sistema, atès que les escoles no tenen els recursos per donar una resposta adequada a la diversitat.
Per l’aFFaC, fer efectiu el Decret d’Educació Inclusiva és una prioritat urgent que no es pot demorar més. L’entitat subratlla que això implica una reorganització i optimització immediata dels recursos humans, materials, formatius i de suport extern. L’objectiu és clar: garantir que tots els centres públics disposin dels mitjans per oferir una educació plenament equitativa. L’aFFaC, que des de fa anys impulsa la campanya #JoTambéHiVullAnar al costat de les famílies, exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional que assumeixi la seva responsabilitat de manera immediata i implementi les mesures necessàries per fer de la inclusió una realitat més enllà del marc teòric, advertint que la comunitat educativa i les famílies «no toleraran més inacció».
Cartell del Dia Mundial de les Persones de Talla Baixa // Foto: AFAPAC
L’Associació de Familiars i Afectats per Patologies de Creixement (AFAPAC) celebrarà el Dia Mundial de les Persones de Talla Baixa aquest dissabte 25 d’octubre a Terrassa amb un esdeveniment obert a la ciutadania. L’acte es durà a terme d’11 h a 13 h a El Vapor de Prodis (Carrer del Bruc, 46, Terrassa) i estarà centrat a visibilitzar aquesta realitat i a reivindicar una societat més justa i accessible. Hi ha aforament limitat a l’espai i cal inscripció prèvia a l’ acte.
La jornada, sota el lema «Dona espai a l’equitat», comptarà amb la participació de diverses famílies, entitats i destacats representants institucionals, com el president del Parlament, Josep Rull i Andreu, i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart i Pastor.
El manifest del Dia Mundial, serà llegit per Ester Vives, presidenta de l’associació i mare del Guillem, que plasmarà la realitat que enfronten diàriament moltes famílies afectades. El text expressar la lluita constant per aconseguir drets que haurien de ser inherents: “Quan tens un fill amb discapacitat, ja no tornes a ser només tu. Ets la mare de, el pare de… però sobretot ets algú que aprèn a lluitar —cada dia— per allò que hauria de ser simplement just.”
El document denunciarà específicament les deficiències existents en àrees fonamentals com l’educació, la sanitat, l’accessibilitat i el món laboral, alhora que farà una crida urgent a les administracions per implementar polítiques que garanteixin una igualtat real d’oportunitats: “Les persones amb talla baixa no necessiten favors. Necessiten igualtat d’oportunitats. Necessiten que les administracions hi siguin — no només avui, sinó cada dia, en cada decisió, en cada espai.”
Enguany, el símbol escollit per a la commemoració va ser el crisantem verd en una doble representació: una flor dins d’un gerro cap per avall i una altra, fresca i lliure, al damunt. El primer element simbolitza les barreres i les limitacions que continuen confinant les persones de talla baixa; el segon, l’esperança d’una vida plena. El gerro, tot i ser translúcid, recorda que encara hi ha elements de separació.
Amb aquesta potent imatge i el missatge «Dona espai a l’equitat», l’AFAPAC fa una crida a trencar les barreres i a progressar cap a un model social on tots els individus tinguin el seu lloc i se’ls escolti. L’acte es tancarà amb un espai de trobada dissenyat per compartir converses, reafirmant un dels missatges clau del manifest: “La inclusió comença així: compartint vida.”
Els pactes assistencials es poden fer amb un familiar o tercer // Foto: UOC
L’envelliment accelerat de la població catalana, amb més de 1,4 milions de persones majors de 65 anys (un 20% de les quals requerirà suport continuat en els pròxims anys, segons dades de l’Idescat 2024), està tensant el sistema públic de cures. Davant el dèficit de places públiques i l’alt cost dels serveis privats (una residència pot superar els 2.000 euros mensuals i l’atenció intensiva a domicili arribar als 1.500 euros), cada vegada més ciutadans recorren als anomenats pactes assistencials. Aquesta fórmula, sovint formalitzada davant de notari, estableix un compromís de cura per part d’un familiar o tercer a canvi de la cessió de patrimoni, com estalvis o un immoble.
El professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Daniel Rueda Estrada, defineix els pactes assistencials com » acords entre una persona gran amb limitacions i necessitats d’atenció i de cures que no pot proporcionar-se directament ella mateixa, i una altra persona o entitat que es compromet a oferir aquesta assistència «. Els serveis inclosos són amplis, abastant » des de la higiene, la mobilitat, la neteja i l’organització de la llar fins a l’acompanyament a serveis sanitaris, el control de la medicació i el suport emocional o psicològic «.
El professor alerta que el model públic és insuficient: » Hi ha un dèficit de places residencials públiques; la majoria de comunitats autònomes no compleixen la ràtio establerta per Europa de cinc places residencials per cada cent persones majors de 65 anys «. Afegeix que » l’ajuda a domicili i la teleassistència no responen a totes les necessitats, sobretot pel que fa al nombre d’hores assignades «. Aquesta situació empeny les famílies a alternatives privades. Rueda subratlla la ineficàcia del sistema: » El sistema públic d’atenció a la dependència continua sent lent, desigual i insuficient segons la comunitat autònoma, i això fa que moltes famílies busquin solucions pròpies «. Un factor addicional és » l’increment de persones grans que viuen soles, desvinculades de la societat i en situacions de soledat que sovint passen desapercebudes «. No obstant això, adverteix que no tothom pot accedir-hi, i aquesta tendència » reflecteix les desigualtats socials i la incapacitat de moltes famílies per afrontar una realitat cada cop més acusada «.
Des del punt de vista legal, la professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Tatiana Cucurull, explica que el dret comú a Espanya no conté una regulació específica d’aquest instrument, que es regeix per la regulació contractual general. A Catalunya, l’instrument més proper és el de les relacions convivencials d’ajuda mútua, regulades per la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya. La formalització davant de notari (escriptura pública) és crucial, ja que dona » fe pública i ple valor probatori de la identitat, la data i el contingut del document «. Pel que fa a les garanties, en cas d’incompliment de l’obligació d’assistència per part del prestador, el beneficiari (o els seus hereus) podria sol·licitar la resolució del pacte i la restitució dels béns, a més de les indemnitzacions corresponents, tot i que Cucurull avisa que » la prova de l’incompliment pot ser complexa, especialment pel que fa a la qualitat de l’assistència «. Afegeix que » Seria beneficiós per a la promoció i la protecció d’aquests pactes disposar d’un marc jurídic que els reguli expressament «.
Finalment, Rueda posa l’accent en la importància d’una cura integral en aquests acords. L’atenció no s’ha de centrar només en les tasques bàsiques, sinó també en les necessitats socials, emocionals i culturals de la persona: » No es tracta només d’estar net i ben alimentat: les persones som éssers socials amb necessitats de relació i afecte «. En joc hi ha la dignitat i la qualitat de vida, ja que » El cos és important, però també ho és l’ànima «.
Autora: Andrea Romanos Font: Universitat Oberta de Catalunya (UOC);
Encaminaments pododàctils per a persones cegues o amb baixa visió // Foto: AMB
El Centre T-mobilitat, espai de referència en atenció al públic codirigit per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), continua reforçant la seva aposta per l’accessibilitat i la universalitat del servei. Després d’implementar un servei d’atenció en llengua de signes per a la comunitat sorda signant el 2024, les instal·lacions i l’equip d’atenció han incorporat nous elements especialitzats per a col·lectius com ara persones amb ceguesa, discapacitat visual i neurodivergència, incloent condicions com l’autisme o el TDAH.
Pel que fa a la discapacitat visual, el centre ha instal·lat senyalització d’encaminament podotàctil a l’interior del local, pensada per facilitar la guia de les persones amb aquesta condició. A més, s’ha integrat el sistema de codis amb audiodescripció NaviLens, una tecnologia molt estesa globalment. Aquesta senyalètica es llegeix mitjançant l’app gratuïta NaviLensGO, disponible per a Android i iOS. Aquestes millores s’han dut a terme amb l’assessorament i l’expertesa de l’ONCE i de la Fundació Punt de Vista, entitat de persones afectades per lesions de la visió.
En l’àmbit de la neurodivergència, l’equip de la T-mobilitat ha rebut l’assessoria de l’associació Autism Friendly Club, especialitzada a millorar l’accessibilitat cognitiva d’institucions i empreses. Aquesta col·laboració ha inclòs formacions al personal del centre i la provisió de diferents suports. Actualment, el punt d’atenció disposa de pictogrames, un sistema de comunicació augmentativa adaptat per l’ARASAAC (Centro Aragonés para la Comunicación Aumentativa y Alternativa) per facilitar la comprensió dels tràmits i espais. A més, s’hi han habilitat paquets sensorials i un espai tranquil per promoure la regulació emocional i el descans de les persones neurodivergents durant la seva visita. També s’ha elaborat conjuntament una guia pas a pas dels tràmits, amb instruccions clares i visuals en llenguatge accessible per afavorir l’autonomia i reduir la incertesa de l’usuari.
Com a complement, s’ha creat un vídeo interactiu que cobreix les principals situacions que poden experimentar els usuaris de la T-mobilitat, des de l’alta al sistema o la càrrega de títols fins a dubtes durant els desplaçaments. Aquest contingut ha estat desenvolupat per la plataforma web AutisMIND, un projecte col·laboratiu que produeix vídeos especialitzats per ajudar les persones amb autisme a gestionar aspectes quotidians. Totes les iniciatives de millora es poden consultar al web de la T-mobilitat.
Atenció a la comunitat sorda signant
Ja des del 2024, el Centre va implementar un servei d’atenció en llengua de signes, en català, espanyol i anglès, per a la comunitat sorda signant, gràcies a l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Aquest servei l’ofereix una persona sorda signant de l’equip del Centre d’Atenció i Informació, i permet concertar una visita presencial per a tràmits de la T-mobilitat o programar una videotrucada. El servei es pot sol·licitar a través de canals com el Telegram (T-mobilitat Atenció) o el telèfon gratuït 900 928 900. A més, el col·lectiu signant disposa d’un vídeo amb indicacions bàsiques per demanar una targeta personalitzada o donar-se d’alta.
La incorporació de tots aquests serveis inclusius s’emmarca dins l’objectiu del projecte T-mobilitat de comptar amb un equip d’atenció integrat per persones amb diferents capacitats, buscant una atenció plenament inclusiva per a tota la ciutadania. Actualment, el 30% de l’equip del centre d’atenció i informació de la T-mobilitat està format per persones amb diversitat funcional. El Centre està ubicat a la Granvia de l’Hospitalet de Llobregat, 16-20, prop de la Ciutat de la Justícia i just a la sortida de la parada d’FGC d’Ildefons Cerdà. El seu disseny prioritza l’accessibilitat universal, sense barreres arquitectòniques, i inclou mobiliari adaptat i elements facilitadors com ara bucles magnètics. Es pot demanar cita prèvia des del web T-mobilitat per a tràmits relatius a la T-mobilitat o la T-metropolitana, evitant així esperes.
Guanyadors/es del quart torneig solidari de pàdel // Foto: Sant Tomàs
El quart torneig de pàdel de Sant Tomàs, celebrat aquest darrer cap de setmana al Club Tennis Vic, ha consolidat la seva trajectòria com a esdeveniment d’esport inclusiu, solidari i competitiu. La cita va registrar un nou rècord de participació amb 124 jugadors i jugadores, xifra que representa un augment de 10 participants respecte a l’edició anterior. Aquesta competició permet a l’entitat recaptar fons essencials per fomentar els hàbits de vida saludables entre les persones a qui atén.
L’increment més notable de jugadors es va produir a la categoria d’iniciació, passant de les 8 parelles de l’any passat a les 13 d’aquesta edició. Aquesta categoria està especialment dissenyada per a persones amb discapacitat intel·lectual o sense experiència prèvia en aquest esport. El director general de l’entitat, Ricard Aceves, va mostrar la seva satisfacció per aquesta dada: “Ens fa estar molt orgullosos perquè l’aposta del torneig, a part de la recaptació, sempre ha estat la de fomentar hàbits saludables entre les persones que atenem i aquest augment ens demostra que ho estem aconseguint”.
El torneig va comptar amb un total de cinc categories: la ja esmentada d’iniciació i quatre més: masculina i femenina C, i masculina i femenina B. Tots els guanyadors i finalistes de cada categoria van ser premiats. Els campions d’iniciació van ser Xevi Casellas i Sergi Quero. Pel que fa a les altres categories, els triomfadors van ser Pau Parés i Eloi Puig (masculina C), Núria Badia i Laia Riudalbàs (femenina C), David Vila i Andreu Montmany (masculina B), i Cati Terradellas i Imma Valls (femenina B). Els premiats i finalistes van rebre vals per adquirir material esportiu a la botiga Estel de Vic, una llonganissa geganta de Can Duran, unes ulleres de la marca Woody’s, un lot d’obsequis d’Abacus i un lot d’espècies de Teixidor. A més, es va realitzar un sorteig amb més de 20 regals entre la totalitat de participants.
Aquesta iniciativa d’esport accessible, inclusiu i saludable a la comarca va comptar amb la col·laboració d’una vintena d’empreses i institucions. Els beneficis obtinguts en l’edició anterior ja van permetre realitzar accions com la reserva d’un carril propi a la piscina de Manlleu durant set mesos, l’organització d’un berenar saludable, activitats físiques adaptades, tallers nutricionals, classes de pàdel, una jornada esportiva amb esmorzar i l’adquisició d’un aparell multifuncional per al treball de força.
Amb aquest tipus de competicions, Sant Tomàs persegueix l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones vinculades a l’entitat, donat que les persones amb discapacitat intel·lectual presenten una taxa d’obesitat un 13% superior a la de la població general. Aquest col·lectiu també té un risc més elevat de patir patologies com diabetis, hipertensió o càrregues musculars. L’entitat busca divulgar la importància de la pràctica d’exercici físic i el gaudi de l’esport entre les persones que atén per fomentar l’activitat física.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona // Foto: Ajuntament de Barcelona
L’alcalde de la capital de Catalunya, Jaume Collboni, és el següent convidat en la nostra secció. En aquesta entrevista, que agraeixo col·lectivament, el batlle ens parla d’una Barcelona dinàmica que aspira ser cada dia més inclusiva i que representi el batec de les persones amb capacitats diverses tot ajudant a que tothom pugui trobar allò que necessita per viure amb dignitat. Estic segur que tant l’alcalde com la resta de ciutadania de Barcelona, té la vocació d’ajudar a aconseguir una justícia social veraç. Els hi convido a seguir perseguint aquest noble objectiu i a fer el possible perquè arribi quan abans. També un agraïment a tot l’equip de l’alcaldia de Barcelona per les facilitats, l’empatia i la comunicació.
Qui és Jaume Collboni?
Soc una persona que ha estat vinculada al moviment social i sindical des de jove. Primer a l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya i després a la UGT i el PSC. Sempre he treballat per la justícia social i per aconseguir una societat més inclusiva que ofereixi oportunitats per a tothom. He estat regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona des del juny de 2015, i des del 2023 soc l’alcalde de la ciutat. Considero que és la millor feina del món.
Què és per a tu una discapacitat?
Des de l’Ajuntament creiem que és important que pensem en les discapacitats com a dificultats concretes de l’entorn i de la societat per adaptar-se a les persones, i no d’una persona a títol individual. En aquest cas, pensem en la discapacitat com un repte a resoldre a nivell d’accessibilitat i inclusió. Treballem per fer una ciutat accessible per a totes les persones, tant a nivell físic, com intel·lectual i comunicatiu. Totes les persones necessitem, en algun moment de les nostres vides, tant per a nosaltres com per als nostres familiars, algun servei de suport i que la ciutat sigui plenament accessible. La nostra feina és garantir que totes les persones d’aquesta ciutat puguin gaudir d’una vida plena i en igualtat de condicions.
Tens alguna persona propera amb discapacitat?
No en tinc cap, però he conegut a moltes persones amb discapacitat que m’han permès conèixer els seus problemes i les seves demandes. Des de les meves responsabilitats, sempre he intentat treballar per donar-hi resposta i trobar solucions.
Creus que Barcelona es troba adaptada pel col·lectiu de persones amb discapacitat?
Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició històrica de suport a les persones amb discapacitat. És una de les ciutats més accessibles a nivell europeu, referent per a moltes ciutats i que obre camí amb el seu compromís amb l’accessibilitat i la inclusió. En poden ser exemple l’accessibilitat de la xarxa de transports metropolitans de Barcelona, diferents espais a via pública, les àrees de joc infantil accessibles o diversos actes de cultura popular adaptats a celebracions com la Mercè, els Tres Tombs, les festes majors de cada districte o les cavalcades de Reis. Encara queda feina per fer i la farem, però cal posar en valor la feina feta fins ara.
Quines mesures ha pres el vostre ajuntament respecte les persones amb discapacitat?
L’Ajuntament de Barcelona, durant aquest mandat, està redefinint i donant un impuls als serveis municipals que vetllen per l’accessibilitat sota el paraigua de la nova Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal. L’objectiu és fer un salt d’escala en l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per l’accessibilitat i avançar de forma transversal en l’accessibilitat de productes o serveis municipals. L’Oficina Tècnica neix amb aquesta finalitat, treballar per garantir l’accessibilitat a la ciutat de Barcelona amb un enfocament transversal, de planificació, elaboració i aplicació del marc normatiu local de l’accessibilitat i de foment de l’accessibilitat física, cognitiva i sensorial, i prestar suport i acompanyament al compliment de la nova llei, el Codi d’Accessibilitat, a tota la corporació municipal i a tots els seus serveis.
L’Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal neix amb la finalitat de treballar per garantir l’accessibilitat a la ciutat de Barcelona amb un enfocament transversal, de planificació, elaboració i aplicació del marc normatiu local de l’accessibilitat i de foment de l’accessibilitat física, cognitiva i sensorial
A més a més, estem treballant per garantir la inclusió dels infants amb discapacitat en els casals d’estiu o en extraescolars esportives a través de diferents convocatòries de subvencions. Una altra mesura destacable ha estat la renovació de la flota d’autobusos adaptats que gestionem per tal de garantir el trasllat a centres ocupacionals, centres de dia, etc. D’altra banda, hem volgut també reforçar el servei de suport al bany a les nostres platges per a les persones amb discapacitat, ampliant fins a 4 els punts de servei i construint un canviador inclusiu a la Barceloneta, a més dels 3 canviadors inclusius modulars.
Com creus que des del municipalisme podeu ajudar en fer una societat més inclusiva?
La política que es fa a nivell local té un impacte molt més directe en les persones. Gràcies a la proximitat amb la ciutadania podem treballar en xarxa amb el col·lectiu i amb les entitats de la discapacitat per tal de construir plegats una societat més inclusiva. Per tal de garantir aquesta participació comptem amb xarxes com la XAVI (Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent) o la XIB (Xarxa per a la Inclusió Laboral de Barcelona) on treballem per millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitat.
Cada quan mantens reunió amb una entitat de les persones amb diversitat funcional?
Ja abans de ser alcalde havia mantingut diverses reunions amb entitats i persones amb diversitat funcional. En concret, des que sóc alcalde he visitat les seus de dues entitats vinculades a les persones amb diversitat funcional per conèixer la gran feina que fan. Des del govern, la regidora responsable de les polítiques vinculades a les persones amb discapacitat ha mantingut diverses reunions amb les entitats, i des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat hi ha una relació permanent amb les persones i entitats amb diversitat funcional.
Teniu alguna regidoria que treballi a favor de les polítiques de discapacitat?
Sí, la Regidoria de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, representada i dirigida per la Sra. Marta Villanueva Cendán. A més, actua com a presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), l’instrument que vetlla per garantir els drets de les persones amb discapacitat reconeguts a la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat.
Què penses sobre la tasca que desenvolupa el tercer sector?
El tercer sector és fonamental per marcar el rumb de la política, especialment a nivell municipal. Les entitats del sector de la discapacitat estan molt ben organitzades, tenen molta relació amb l’Ajuntament i són un agent clau per a la millora de la ciutat i per poder gestionar serveis públics en l’àmbit de la discapacitat. Orienten i participen de molts processos de definició i fiscalització de la política pública i, a més, són el vincle directe amb les persones a qui representen.
De quina manera creus que l’ajuntament d’una ciutat pot ajudar a les entitats del tercer sector?
Reconeixent el seu paper, creant espais de participació on poder dissenyar i construir polítiques públiques i proporcionant recursos i un finançament adequat.
Què els hi diries a les persones diagnosticades d’una discapacitat i a les seves famílies que veuen com l’ajuntament de Barcelona i d’altres institucions no atenen correctament les seves necessitats?
Som conscients que queden moltes necessitats per cobrir, tal i com ens manifesten les entitats, persones amb discapacitat i famílies de les quals estem molt a pop. Per això treballem per anar donant resposta a necessitats, com, per exemple, de conciliació familiar a través d’un projecte que ofereix hores de suport especialitzat o estades de cap de setmana amb pernoctació.
Què els hi diries a les persones diagnosticades d’una discapacitat i que es volen dedicar a la política?
Que endavant. És molt important que les persones se sentin ben representades i que tots els col·lectius disposin d’espais de visibilitat i participació, tal i com indica l’article 29 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Què els hi diries a les empreses que busquen excuses per no contractar persones amb discapacitat?
Que, més enllà de la vulneració de drets que suposa aquest fet, estan perdent talent i una gran oportunitat per aportar valor a la seva empresa. La diversitat és riquesa.
Quins són els teus referents?
He tingut com a referents moltes persones que he conegut al llarg de la meva vida sindical i política. Persones compromeses que han treballat tota la vida per millorar les condicions de vida del ciutadans i ciutadanes del nostre país. Però si he de citar un referent polític, aquest és Harvey Milk, primer responsable polític declaradament homosexual que va ser elegit per a un càrrec públic als Estats Units. En el seu cas, al anys 70, a San Francisco. Ell va obrir moltes portes als que vam venir després. A nivell personal, els meus pares han sigut sempre un referent per a mi.
Què et sembla que existeixi el Diari de la DisCapacitat?
Una molt bona notícia per al col·lectiu i un bon indicador de la qualitat democràtica i dels mitjans del país.
La consellera de Drets Socials i Inclusió durant la seva intervenció // Foto: Generalitat de Catalunya
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, van visitar aquest dilluns les obres d’un nou centre assistencial a la ciutat de Barcelona impulsat pelGrup Som Via. Aquest nou equipament per a persones amb discapacitat, que ja ha rebut fons europeus Next Generation, es convertirà en un espai de referència per al sector.
Durant la visita a les instal·lacions, la consellera Martínez Bravo va destacar la rellevància del projecte. Segons va manifestar, les noves instal·lacions «representaran molt bé la qualitat dels espais residencials» a la qual aspira la Generalitat. A més, va subratllar la col·laboració institucional: “Unim forces mitjançant els fons Next Generation i la concertació d’aquestes places per construir una xarxa de serveis públics d’excel·lència amb un compromís ferm per les persones amb discapacitat intel·lectual”.
El projecte, anomenat Centre Residencial Natzaret – Complex Assistencial Maria Auxiliadora, que està sent executat pel Grup SOM VIA –un conjunt d’entitats sense ànim de lucre enfocat a la inclusió i defensa dels drets en l’àmbit de la salut mental i la diversitat funcional intel·lectual–, consisteix en la construcció d’un nou equipament d’habitatges amb serveis. L’objectiu és atendre persones amb discapacitat intel·lectual i autisme d’elevada complexitat.
Aquest futur centre tindrà una capacitat per acollir fins a 60 persones. Els usuaris s’organitzaran en un total de 10 unitats de convivència de sis persones cadascuna. Aquestes unitats disposaran d’habitacions dobles o individuals, i també de diversos espais comuns com una sala o un menjador. L’equipament seguirà un model desinstitucionalitzador, centrat a garantir la vida independent dels usuaris i promoure la seva autonomia, tot afavorint la vida activa i en comunitat.
Per a la realització d’aquest projecte, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha gestionat una subvenció provinent dels fons europeus Next Generation que ascendeix a 2,2 milions d’euros.
La regidora de salut, persones amb discapacitat i estratègia contra la soledat de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, i la vicepresidenta del Grup SOM VIA, Carmen Armengol, també van participar en l’acte d’aquest dilluns. A més, hi van assistir diversos alts càrrecs del Departament de Drets Socials i Inclusió: el secretari general del Departament, Raúl Moreno Montaña; el director general d’Acreditació i Provisió de Serveis, Xema Gil Meneses; el director general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Toni Galiano Barajas, i la directora dels Serveis Territorials de Drets Socials i Inclusió a Barcelona, Carme Esquirol Jiménez.
Una persona amb cadira de rodes davant un edifici d’habitatges // Foto: Arxiu
La Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (COCEMFE) ha presentat una bateria d’aportacions crucials al borrador del Plan Estatal de Vivienda 2026–2030. L’objectiu principal d’aquestes propostes és assegurar que la nova normativa es converteixi en una eina efectiva per garantir el dret de les persones amb discapacitat a un habitatge que sigui adequat, accessible i que promogui la vida en comunitat.
L’entitat valora positivament el fet que el borrador del Real Decreto reconegui l’accessibilitat com a «principi rector» i que consideri les persones amb discapacitat com a «grup vulnerable». No obstant això, COCEMFE adverteix que sense la inclusió de mesures operatives i concretes, aquests avenços corren el risc de romandre només en «meres declaraciones».
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha estat contundent en la seva argumentació: «El acceso a una vivienda adecuada es la base para una vida independiente y una plena inclusión en la sociedad”. Queiruga també va afegir una crítica a la situació actual, manifestant que «no podemos seguir permitiendo que miles de personas con discapacidad física y orgánica sigan encerradas en sus casas por falta de accesibilidad en sus edificios”.
Entre les principals esmenes presentades per l’organització, destaca la petició d’incloure una obligació legal que forci les comunidades de propietarios a executar obres d’accessibilitat quan hi resideixi una persona amb discapacitat, eliminant així l’actual dependència d’aconseguir acords veïnals. També es reclama la creació d’un Fondo Estatal de Accesibilidad Universal, que sigui estable i finalista, per tal d’assegurar la sostenibilitat financera de les intervencions en aquesta àrea i garantir-ne la continuïtat al llarg del temps.
Així mateix, COCEMFE considera indispensable establir un cupo vinculant que reservi, com a mínim, el 4% de l’habitatge protegit per a persones amb discapacitat. Aquesta mesura s’hauria de complementar amb mecanismes eficaços de control i transparència en el procés d’adjudicació. Es proposa, a més, impulsar programas de alquiler accesible que combinin les ajudes públiques amb l’adaptació dels immobles, mantenint-hi una reserva específica per al col·lectiu de persones amb discapacitat.
Anxo Queiruga ha insistit en la necessitat que «este Plan Estatal, además de reconocer a las personas con discapacidad como grupo vulnerable, debe establecer medidas específicas que garanticen nuestro acceso real y efectivo a una vivienda digna». Ha afegit que el Pla«tiene que contemplar la creación de prestaciones públicas específicas que apoyen la transición hacia viviendas accesibles, cubran los costes derivados de la adaptación y aseguren la sostenibilidad del proyecto de vida independiente».
L’entitat ha remarcat que la promoció d’habitatge públic accessible i adaptat a les necessitats de les persones amb discapacitat, tant en àmbits urbans com rurals, incloent-hi nous models residencials inclusius, reforçaria el dret a la vida independent, la participació social i la convivència en comunitat. Aquesta línia de treball seria coherent amb els principis d’accessibilitat universal i amb l’Estrategia de Desinstitucionalización estatal, en la qual COCEMFE també ha participat.
Finalment, l’organització defensa la incorporació d’un enfocament de gènere inclusiu i transversal que, a més de la protecció a les víctimes de violència de gènere, contempli de manera explícita les dones amb discapacitat. També és fonamental incorporar un sistema de seguiment i avaluació amb indicadors clars sobre accessibilitat i vida independent, per tal de mesurar de manera objectiva el compliment de les mesures i assegurar que tinguin un «impacto real en la vida de las personas con discapacidad».
El president Queiruga ha conclòs subratllant que «El nuevo Plan Estatal de Vivienda es una oportunidad para que nuestro país pase del reconocimiento formal a la acción efectiva”. Així mateix, ha recordat la plena disposició de COCEMFE i el seu Movimiento Asociativo per col·laborar amb les institucions per dissenyar les mesures necessàries per garantir que «lleguen a todas las personas, vivan donde vivan, y tengan un impacto real en su calidad de vida» i desenvolupar «un modelo de vivienda verdaderamente inclusivo, accesible y respetuoso con los derechos humanos».
