La Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (COCEMFE) ha presentat una bateria d’aportacions crucials al borrador del Plan Estatal de Vivienda 2026–2030. L’objectiu principal d’aquestes propostes és assegurar que la nova normativa es converteixi en una eina efectiva per garantir el dret de les persones amb discapacitat a un habitatge que sigui adequat, accessible i que promogui la vida en comunitat.
L’entitat valora positivament el fet que el borrador del Real Decreto reconegui l’accessibilitat com a “principi rector” i que consideri les persones amb discapacitat com a “grup vulnerable”. No obstant això, COCEMFE adverteix que sense la inclusió de mesures operatives i concretes, aquests avenços corren el risc de romandre només en “meres declaraciones”.
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha estat contundent en la seva argumentació: “El acceso a una vivienda adecuada es la base para una vida independiente y una plena inclusión en la sociedad”. Queiruga també va afegir una crítica a la situació actual, manifestant que “no podemos seguir permitiendo que miles de personas con discapacidad física y orgánica sigan encerradas en sus casas por falta de accesibilidad en sus edificios”.
Entre les principals esmenes presentades per l’organització, destaca la petició d’incloure una obligació legal que forci les comunidades de propietarios a executar obres d’accessibilitat quan hi resideixi una persona amb discapacitat, eliminant així l’actual dependència d’aconseguir acords veïnals. També es reclama la creació d’un Fondo Estatal de Accesibilidad Universal, que sigui estable i finalista, per tal d’assegurar la sostenibilitat financera de les intervencions en aquesta àrea i garantir-ne la continuïtat al llarg del temps.
Així mateix, COCEMFE considera indispensable establir un cupo vinculant que reservi, com a mínim, el 4% de l’habitatge protegit per a persones amb discapacitat. Aquesta mesura s’hauria de complementar amb mecanismes eficaços de control i transparència en el procés d’adjudicació. Es proposa, a més, impulsar programas de alquiler accesible que combinin les ajudes públiques amb l’adaptació dels immobles, mantenint-hi una reserva específica per al col·lectiu de persones amb discapacitat.
Anxo Queiruga ha insistit en la necessitat que “este Plan Estatal, además de reconocer a las personas con discapacidad como grupo vulnerable, debe establecer medidas específicas que garanticen nuestro acceso real y efectivo a una vivienda digna”. Ha afegit que el Pla “tiene que contemplar la creación de prestaciones públicas específicas que apoyen la transición hacia viviendas accesibles, cubran los costes derivados de la adaptación y aseguren la sostenibilidad del proyecto de vida independiente”.
L’entitat ha remarcat que la promoció d’habitatge públic accessible i adaptat a les necessitats de les persones amb discapacitat, tant en àmbits urbans com rurals, incloent-hi nous models residencials inclusius, reforçaria el dret a la vida independent, la participació social i la convivència en comunitat. Aquesta línia de treball seria coherent amb els principis d’accessibilitat universal i amb l’Estrategia de Desinstitucionalización estatal, en la qual COCEMFE també ha participat.
Finalment, l’organització defensa la incorporació d’un enfocament de gènere inclusiu i transversal que, a més de la protecció a les víctimes de violència de gènere, contempli de manera explícita les dones amb discapacitat. També és fonamental incorporar un sistema de seguiment i avaluació amb indicadors clars sobre accessibilitat i vida independent, per tal de mesurar de manera objectiva el compliment de les mesures i assegurar que tinguin un “impacto real en la vida de las personas con discapacidad”.
El president Queiruga ha conclòs subratllant que “El nuevo Plan Estatal de Vivienda es una oportunidad para que nuestro país pase del reconocimiento formal a la acción efectiva”. Així mateix, ha recordat la plena disposició de COCEMFE i el seu Movimiento Asociativo per col·laborar amb les institucions per dissenyar les mesures necessàries per garantir que “lleguen a todas las personas, vivan donde vivan, y tengan un impacto real en su calidad de vida” i desenvolupar “un modelo de vivienda verdaderamente inclusivo, accesible y respetuoso con los derechos humanos”.
