La piscina del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès va ser l’escenari d’un acte carregat d’emoció, talent i compromís social per commemorar el Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral. Aquesta celebració única va materialitzar una col·laboració inèdita sota el lema «Una aliança històrica per viure sense límits», unint la Fundació Aspace Catalunya amb la Selecció Espanyola de Natació Artística i el C.N.Kallípolis.

Aquest esdeveniment es va concebre com un homenatge poderós a la inclusió, la superació i la importància del treball en equip, simulant la connexió entre la màxima excel·lència esportiva i la resiliència de la diversitat humana. Davant d’una audiència composta per representants institucionals, famílies, usuaris i professionals de la Fundació, sis usuaris de l’Aspace Catalunya van compartir la piscina amb les nedadores de la Selecció Nacional de Natació Artística i del Club Kallípolis en una coreografia conjunta que va ser qualificada de sensible i inspiradora.

El focus principal, no obstant això, es va situar en les persones de l’Aspace Catalunya, les quals van demostrar amb la seva participació que l’esport va més enllà de la competició, erigint-se com un mitjà eficaç per expressar-se, desenvolupar-se i crear vincles. La seva tenacitat i entusiasme van commoure profundament tots els presents, transformant la jornada en una il·lustració palpable de com la diversitat esdevé un factor d’enriquiment social. Segons la Fundació, aquesta trobada reflecteix la seva filosofia central: situar la persona al bell mig de l’acció, fomentar les oportunitats i defensar una vida plena per a tothom.

La directora general de la Fundació Aspace Catalunya, Elena Puigdevall, va subratllar la importància de donar visibilitat a realitats que, si no es viuen de prop, poden quedar ignorades. Ella va destacar: «Sovint realitats que si no et toquen de prop queden invisibilitzades. Actes com aquests donen llum a noves oportunitats, i reivindicar les necessitats d’un col·lectiu que mereix tot el nostre respecte, dedicació i esforç col·lectiu com a necessitat especial».

La coreografia va ser fruit de la col·laboració entre Berta Ferreras, exnedadora olímpica i medallista mundial de natació artística, i l’equip d’esports de l’Aspace Catalunya, aconseguint emocionar el públic que seguia l’acte en directe per streaming mitjançant el canal de YouTube de la Fundació. Les nedadores de la selecció van expressar el seu impacte personal davant la iniciativa. Iris Tió va comentar: «Ha sigut molt emocionant participar en aquesta iniciativa, se’ns ha posat la pell de gallina poder estar amb ells». Per la seva banda, Denis González va afirmar: «Ha sigut una experiència molt única. Nosaltres treballem pels nostres objectius però la fundació Aspace és una inspiració per nosaltres».

L’acte va comptar també amb l’assistència i la participació d’Anna Tarrés i el Club Kallípolis, la presència dels quals va reforçar el missatge de cooperació, sensibilitat i compromís amb la inclusió social.

Amb una trajectòria que supera els 64 anys, la Fundació Aspace Catalunya s’erigeix com una entitat de referència que promou la dignitat, la inclusió i el progrés social. Ofereix atenció integral al llarg de tota la vida a individus amb paràlisi cerebral, trastorns del neurodesenvolupament i pluridiscapacitat, alhora que brinda acompanyament amb proximitat i dedicació a les seves famílies. Aquesta jornada al CAR s’ha convertit en un acte simbòlic crucial per fer visible la situació de més de 22.000 persones amb trastorns del neurodesenvolupament, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat a Catalunya, i per reclamar una societat més justa, diversa i humana.

Manifest

El manifest de l’esdeveniment assenyala que a Catalunya hi ha més de 22.000 persones que conviuen amb paràlisi cerebral, pluridiscapacitat i trastorns complexos del neurodesenvolupament. Es tracta, segons el text, de «Persones valentes que afrontem reptes diaris i que necessitem un suport continuat i especialitzat». Totes aquestes persones tenen dret a una vida plena, amb reconeixement, oportunitats i autonomia. No obstant això, el manifest alerta que encara existeixen «barreres que dificulten els seus drets i la seva participació a la societat». Per garantir una atenció de qualitat i integral durant tot el cicle vital, s’insisteix en la necessitat d’una col·laboració estreta entre la ciutadania, les famílies, els professionals, les entitats i les administracions. Finalment, es destaca el rol fonamental de les famílies, les quals sovint assumeixen «càrregues emocionals, físiques i econòmiques importants», i es considera «imprescindible reconèixer-les i oferir-los suport per acompanyar la seva tasca sense deixar-les soles».