Dissabte, 6 març 2021
Inici Entrevistes Quim Lisorgas: "Vivim en una societat on si ets ‘normal’ tires endavant...

Quim Lisorgas: “Vivim en una societat on si ets ‘normal’ tires endavant i si no ho ets et treuen del mapa”

quim-lisorgas
Quim Lisorgas // Foto: Imatge cedida per Quim Lisorgas

Quim Lisorgas interpreta actualment l’Hèctor a la sèrie ‘Com si fos ahir’ de TV3. En aquesta entrevista ens parla sense embuts de la seva vida, ha respost a les preguntes i té molt clar quin és el seu somni. Ell vol ser actor!!!    

Quan vaig néixer la meva mare va notar que alguna cosa no funcionava bé, perquè els meus ulls, anaven com bojos. Al cap d’uns dies la meva mare va dur-me a l’Hospital de Can Ruti a fer rehabilitació i li van dir que el seu fill seria un vegetal, que no caminaria i que em moriria. Llavors la meva mare no va parar i vam tornar al cap d’una setmana.   

No vaig deixar de fer rehabilitació ni d’anar al logopeda, i a l’Hospital del Mar vam tenir la gran sort de que hi havia un metge que es dedicava a estudiar les malalties rares …, però desgraciadament va morir en un accident de cotxe i van passar a tractar-me uns altres metges. Van seguir investigant les malalties rares i no va ser fins als 18 anys que van diagnosticar-me possible síndrome de Joubert.  Es molt lleu, però ho sóc!   

Jo durant aquest temps he seguit fent rehabilitació i he fet molta logopèdia i m’he esforçat molt per ser on sóc ara. I estic molt agraït a la meva mare per no haver llençat la tovallola en cap moment .  

ARC Soluciones publi

Així doncs com  recordes la teva infantesa?    

Vaig tenir una infantesa molt feliç. Abans de voler ser actor jugava a futbol sala. No vaig caminar fins els 5 anys. Jo feia futbol sala al meu poble en un equip de Vilassar de Mar. Llavors un veí nostre del poble li va dir a ma mare, apunta’l a futbol que s’ho passarà molt bé, quan van apuntar-me a futbol van veure que jo només corria cap endavant i cap enrere, no sabia corre ni cap un costat ni cap a l’altre, i això em va motivar a fer més coses igual que els altres. Als 9 i 10 anys tot era teatre i teatre, i fins ara.    

Quins records tens de l’època escolar?    

Tinc molts bons records de l’època escolar. A Primària era a una escola on aprenia molt, però a part  i per a mi és lo fonamental, a part de fer-hi amics aprenia a com afrontar la vida quotidiana i em quedo amb això. Vaig tenir uns professors maquíssims que m’ajudaven molt, tant en els estudis com en la resta i estic molt satisfet d’aquella època.    

En quin moment vas saber que volies ser actor?    

Va ser a 5é de primària. Tenia una professora que feia teatre, perquè li agradava i encara li agrada. Jo vaig anar a provar una sessió d’aquell taller de teatre i em va encantar. Aquell mateix dia estaven assajant  “Els Pastorets” i em va encantar el personal i l’ambient que hi havia dalt de l’escenari i també fora. A part m’encantava a l’hora d’interpretar el personatge… què li passava al personatge… i com era anímicament… etc i des de llavors he continuat actuant i fins ara.   

Què et van dir a casa?     

A casa van estar molt feliços de veure que el seu fill volia ser actor, a més em van donar suport en tot moment, fins arribar on sóc ara i s’ho van prendre molt bé.  

Quin paper juga Facebook a la teva carrera com actor?    

L’any 2013 vaig fer una ESO adaptada i no em van voler donar la titulació i arran d’aquesta negativa vaig trobar un concurs per les xarxes socials, (Facebook) on tu feies un vídeo explicant qualsevol cosa. Jo vaig denunciar que no m’havien donat la titulació però també deia que volia ser actor professional, ja que sense titulació no podem estudiar per a ser actors. 

Com vas arribar a formar part del repartiment de la pel·lícula de Leticia Dolera “Requisitos para ser una persona normal”?    

Vaig fer un càsting previ, i  la Leticia va veure el meu vídeo del Facebook.  

Ets feliç?    

Jo des de sempre era feliç … fins i tot era feliç en el moment que vaig sortir de la panxa de la meva mare. Però si que ara d’alguna manera estic més alliberat  perquè durant tota la meva vida m’han dit que no a coses. M’han prohibit fer cursos de teatre pel simple fet de ser un noi amb algun tipus de tipologia prèvia i ara em sento realitzat i m’he tret un pes molt gran i estic alliberat.   

Quins son els teus requisits per a …?    

Els meus requisits són molt senzills i molt fàcils… no necessito cap requisit per ser feliç. Hp soc amb poca cosa. Sóc així de senzill.      

Actualment et podem veure a la sèrie dels migdies de TV3 “Com si fos ahir” interpretant a l’Hèctor, com ho estàs vivint?    

Ho estic vivint  amb molta intensitat, molta il·lusió, de fet des de petit volia que arribés aquest moment, i ara he tingut la gran oportunitat d’estar a l’equip de la sèrie de TV3  “Com si fos ahir”, i és una feina meravellosa. Tinc uns companys meravellosos.  Estic content i feliç per aquesta oportunitat i espero que aquest sigui l’inici d’alguna cosa …     

L’Hèctor pot ajudar a fer entendre a la societat la diferencia i fer visibles les persones amb discapacitat? Què en penses?    

L’Hèctor ajudarà moltíssim a fer visible l’invisible, perquè desgraciadament vivim en un món on si ets “normal“ pots tirar endavant però si ets “discapacitat” et treuen del mapa, i lo graciós de la discapacitat, és que tothom tenim una certa discapacitat.  L’Hèctor farà pensar i reflexionar i ajudarà a fer veure a les persones amb discapacitat  des d’un altre punt de vista.  

Que és el Club dels Bolats?    

El club dels Bolats és un programa de Sant Cugat Ràdio, que va començar fa quatre anys, però degut a la pandèmia del Covid 19 ho hem parat tot. El Club dels Bolats està format per cinc o sis persones, dues persones amb diversitat funcional, i la durada del programa és de 55 minuts. Està produït i realitzat a Catalunya i fem entrevistes a artistes i músics emergents. Aquest any fèiem cinc anys però degut al coronavirus està tot parat i esperem continuar l’any vinent o quan la situació millori. 

Com veus el teu futur?    

El meu futur el veig bé!  Soc una persona molt optimista, que vol veure el  got mig ple, però no vull parlar del futur, procuro viure el present i prendre’m la vida com si cada dia fos l’últim de la meva vida, i el futur no sé que em depara, potser en el futur estaré parat i sense fer res.  Això no es pot dir mai, jo visc el present i el present ara és la sèrie dels migdies de TV3 i el futur ja veurem.    

Per completar l’entrevista he demanat a l’actor Aitor Galisteo, company de repartiment del Quim a la sèrie “Com si fos ahir“, com és en Quim al plató i durant el rodatge.   

Quina relació tens amb la Discapacitat?  

No en tinc massa…    

Com és en Quim com actor?  

A mi m’agrada molt el rigor amb el que treballa.   

Com vas preparar la teva relació amb ell a la sèrie?  

La veritat és que va ser tot molt espontani.  Ens vam trobar per primera vegada el dia de la gravació.  

Com et vas preparar tu al saber que tindries un germà  com l’Hèctor?  

Res a destacar, la veritat. Vaig creure que havia d’actuar com amb qualsevol altre company  

Que destacaries del Quim com actor?  

La seva espontaneïtat i el seu rigor  

Quin consell li donaries?  

Jo? Consells? Que aprengui del mitjà audiovisual tot el que pugui!   

Subscripció Newsletter (50% de descompte)

Amb notícies, agenda, subvencions, convocatòries, ofertes, recursos...i molt més

Amb motiu del 5è aniversari del Diari de la Discapacitat, aquest mes de febrer, pots tenir la subscripció a meitat de preu durant el primer any. APROFITA AQUESTA OPORTUNITAT!!

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-

ÚLTIMES NOTÍCIES