Al març es realitzen les preinscripcions escolars. Prèviament els pares dels alumnes que passen a l’ESO ja han visitat els centres intentant veure quin pot anar millor pels fills. Les famílies amb infants amb NEE (Necessitats educatives especials) fan una cerca més acurada, ja que les seves preferències van guiades per les circumstàncies específiques dels infants. Generalment, per guiar-se, porten mesos parlant amb els centres, EAPS, els tutors, els psicopedagogs, fisioterapeutes, etc.
Al mes de maig del 2024, a la Comissió Inclusiva del districte de Sant Andreu, ens van arribar queixes de pares per irregularitats a la preinscripció. Es tractava de casos concrets de vulneració de drets a l’assignació de places d’ofici a l’ESO per a NEE. Aquests casos eren tant per a infants que volien continuar a l’escola pública inclusiva (ordinària), com per a altres que passaven a l’especial.
Quan vam iniciar aquesta denuncia es van anar sumant famílies d’altres districtes, ja que és un problema que es dóna a tota Barcelona. Pels testimonis rebuts aquesta situació es repeteix cada any. Fins i tot també va sumar-se alguna família que no anava a l’ESO encara.
Ens vam trobar amb infants que no només és que no anessin a parar a les seves preferències en la prescripció, sinó que els enviaven a projectes en molts casos oposats de manera radical al que necessitaven.
Com a exemples, estava el cas d’un infant amb una malaltia degenerativa greu (que li provoca una discapacitat motora que limita la seva mobilitat i que l’obliga a anar en cadira de rodes en trajectes llargs), al que li van assignar una plaça d’ofici a 5 parades de metro de casa seva, induint amb això a una dependència total dels seus pares i del cotxe, no fomentant l’autonomia com la llei indica, havent escollit un centre a prop de casa que li permetia ser independent. Hi ha manca de comunicació i transparència en el procés de preinscripció. Les famílies no reben cap informació i se senten desvalgudes, abandonades per l’administració
També estava el cas d’un nen de 12 anys, amb necessitat de suport de SIEI però amb capacitat per fer una ESO adaptada, al que van assignar d’ofici a un centre de preparació per entrar al món laboral (PFI) dirigit a alumnat de 14 a 20 anys i lluny de casa seva, amb horari de nois grans (9-14 h) sense extraescolars, ni menjador, ni projectes de relació amb l’entorn, religiós, sense paritat de gènere… A més de no respectar el seu ritme de desenvolupament (més lent), tampoc el seu dret a escollir professió limitant-los a l’escassa oferta d’un centre que no havien escollit.
En el camí que vam iniciar d’acompanyament a aquestes famílies vam veure d’aprop el pelegrinatge de burocràcia administrativa que travessen (reclamacions, recursos d’alçada, etc.).
Per començar, no se sap com va el procés ni com l’assignació de les places. Hi ha manca de comunicació i transparència en el procés de preinscripció. Les famílies no reben cap informació i se senten desvalgudes, abandonades per l’administració, sense que ningú no els expliqui perquè un nen entra a un centre i un altre no. La situació és la mateixa tant per a les escoles ordinàries com per a places a l’escola especial.
Sorgeixen moltes preguntes entre les famílies: Com funciona l’assignació de places NEE? Quin paper té l’EAP a la transició a secundària? Es consideren les recomanacions dels professors? Serveixen de res les recomanacions de psicopedagogs? Quin criteri segueixen perquè entri un o altre si no han parlat amb els pares?
Vam donar suport a aquestes famílies fent pública aquesta denúncia tocant les portes del Consorci d’Educació de Barcelona a través de les nostres xarxes, de mitjans de comunicació i convocant fins i tot una manifestació davant del consorci, on vam rebre el suport de diverses entitats. Aprofitem per agrair la solidaritat de l’aFFac, així com el suport de mitjans de televisió i de premsa escrita com aquest, on ens han donat veu. Igualment associacions i persones corrents que es van solidaritzar amb les famílies.
A les nostres queixes el consorci va respondre que un percentatge important van obtenir la seva primera preferència però, no van dir res de la resta, que no eren una quantitat menor. A la comissió considerem que les places NEE s’haurien d’atendre de manera prioritària, perquè es tracta de col·lectius vulnerables.
Volíem visibilitzar aquesta realitat i invitar a la reflexió, a prendre consciència del desgast i l’angoixa afegida que els mals procediments causen en famílies que de per si tenen ja una important càrrega. Els seus requeriments no són capritxos.
Sol·licitem al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que regula el procés de preinscripció i matrícula de l’alumnat als centres del Servei d’Educació de Catalunya, i al consorci d’Educació, que el gestiona a Barcelona, que que es mirin millor aquests expedients i faciliten, en la mesura del possible, la transparència del procés d’assignació de places. No són només números, darrere hi ha famílies que necessiten anticipar on aniran els fills, preparar el material d’inici de classe i no estar fins a l’última setmana de juliol patint sense respostes.
Andrea Rodríguez Espinoza – Comissió Inclusiva del Districte de St. Andreu
