Plena Inclusión España ha llançat una alerta urgent sobre la situació d’extrema vulnerabilitat que viuen les dones i nenes amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament davant el tràfic de sers humans. Després de mesos de treball conjunt amb entitats de referència, l’organització ha publicat el document “Trata de mujeres y niñas con discapacidad intelectual. Miradas compartidas y propuestas de cambios”. L’informe subratlla que aquest fenomen delictiu roman ocult per a les institucions, la qual cosa impedeix una protecció efectiva de les víctimes.
La publicació és el fruit d’un grup de treball multidisciplinari integrat per Women Enabled International, Plena inclusión Madrid, Fundación A LA PAR, Amaranta (Fundación de las Adoratrices), APRAMP, Asociación Estatal Sexualidad y Discapacidad i la Fundación de la Abogacía de España. Aquesta col·laboració ha permès identificar una realitat que, segons Natalia Pérez, coordinadora de la publicació, genera un patiment profund: “Hablamos de una realidad invisible que genera mucho dolor a las personas y a sus familias. Por eso hemos acometido la tarea de compartir experiencias y comenzar a trabajar sobre un tema muy desconocido”.
Un dels principals obstacles detectats és la manca de consciència social i la inexistència de dades estadístiques que permetin analitzar l’abast real del problema. Cristina Vallelado, responsable de Dona de Plena Inclusión España, insisteix que aquesta carència d’informació dificulta el disseny de polítiques públiques: “A esta situación se suma la falta de datos desagregados y de investigaciones específicas, lo que dificulta dimensionar el problema y diseñar políticas públicas eficaces”.
Mancances en la identificació i la formació especialitzada
L’informe posa de manifest la falta d’eines adaptades per detectar la discapacitat intel·lectual en entorns d’explotació. En aquest sentit, les organitzacions reclamen formació específica per a les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, equips de carrer, operadors jurídics i serveis sanitaris. Actualment, molts recursos d’acollida no són accessibles ni contemplen la interseccionalitat de gènere i discapacitat, la qual cosa deixa les víctimes en una situació de doble desemparament.
Per revertir aquesta situació, el document proposa quatre eixos d’actuació urgents:
- Reconeixement polític: Incloure aquesta realitat específica en l’agenda de les polítiques públiques contra el tràfic i l’explotació.
- Millora diagnòstica: Implementar protocols per identificar la discapacitat intel·lectual en contextos policials i judicials de tràfic de sers humans.
- Accessibilitat universal: Garantir que els entorns de denúncia i acollida siguin segurs, on les dones se sentin escoltades i respectades, amb els temps i suports que requereixen.
- Xarxa de suport: Enfortir la coordinació entre l’administració pública i el teixit associatiu per oferir respostes coherents i eficaces.
Des de Plena Inclusión es recorda que cap entitat pot afrontar aquest repte de forma aïllada. La resposta ha de ser transversal, implicant els àmbits de la salut mental, la justícia, les migracions i la lluita contra la violència de gènere. El nou document vol servir de full de ruta perquè les veus de les dones amb discapacitat deixin de ser ignorades en la lluita global contra l’explotació sexual.
Secció patrocinada per
