La petició de Plena inclusió per garantir la plena inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual es dirigeix a les comunitats autònomes i coincideix amb la ratificació, per part del Consell de Ministres, de l’avantprojecte de reforma de la Llei de drets de les persones amb discapacitat i la Llei de dependència. Aquesta modificació adapta la legislació a la reforma constitucional aprovada pel Congrés dels Diputats el febrer del 2024, modificant-ne l’article 4.
En l’actualitat, molts dels serveis destinats a persones amb discapacitat intel·lectual es presten fora del seu entorn habitual, fet que provoca processos de desarrelament i la ruptura amb la seva trajectòria vital, la seva xarxa de relacions i els espais on han desenvolupat la seva vida.
Davant aquesta realitat, Plena inclusió denuncia la pràctica dels trasllats forçosos de persones amb discapacitat intel·lectual a residències per a persones majors de 65 anys, una decisió que sovint es pren sense el seu consentiment. Segons Tomás A. Sancho, president de Plena Inclusió Madrid i membre de la Junta Directiva de Plena inclusió Espanya, “es tracta d’una manera d’actuar poc respectuosa i inhumana, en decidir el futur de les persones sense preguntar-les abans si estan d’acord o no”.
Aquest col·lectiu, un dels més vulnerables de la societat, sovint no disposa de les eines necessàries per afrontar canvis dràstics en la seva vida, fet que pot generar problemes de comportament, alteracions en la salut mental i desestabilització emocional.
Plena inclusió, que dóna suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (com síndrome de Down, autisme, paràlisi cerebral i altres), reclama que es garanteixi el dret d’aquestes persones a desenvolupar el seu projecte vital en companyia de les entitats que les han acompanyat durant tota la seva vida.
Aprofitant el marc de la reforma legislativa, l’organització insta l’Executiu a introduir millores que ajudin a superar les restriccions que afronten aquestes persones i les seves famílies. Aquesta demanda també es fonamenta en l’article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que reconeix “el dret en igualtat de condicions de totes les persones amb discapacitat a viure de forma independent i a ser incloses en la comunitat, amb la llibertat d’escollir i controlar la seva vida”.
