Actualment, a Espanya, la depressió és la novena malaltia crònica (amb més de tres mesos de durada) més freqüent entre la població major de quinze anys, a més, suposa la principal causa de discapacitat a nivell mundial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que el 25% de la població tindrà algun tipus de problema de salut mental al llarg de vida. El suïcidi és la segona causa de mort en persones de 15 a 29 anys. Segons l’Enquesta Europea de la Salut a Espanya, 2 de cada 10 persones han sentit un augment de la sensació de decaïment i un descens de l’interès per les coses durant la pandèmia i 1 de cada 3 persones reporten alts nivells d’angoixa. És evident que amb aquestes dades parlar de salut mental és necessari si volem avançar i millorar pel que fa a salut tant individual com social es refereix.
“La saluts és un estat de complet de benestar físic, mental i social, no només l’absència d’afeccions o malaltia”, segons l’OMS. Aquesta definició, a més de col·locar la salut mental en un pla principal, allunya la concepció de la salut com la no-malaltia. En aquest sentit, hem d’entendre la salut mental i tenir-ne cura com alguna cosa més que l’absència de trastorns.
Durant molts anys, tot allò relatiu a la salut mental ia la cura d’aquesta han estat tractats com un tema tabú, estigmatitzant aquelles persones que pel motiu que fos acudien a teràpia, quedant aquest espai reservat per a “bojos i boges” “dèbils” o“inestables”, entre moltes altres etiquetes amb connotacions negatives. D’aquesta manera, una cosa que en altres especialitats de la cura de la salut és vist com una cosa quotidiana, acudir a teràpia definia no només allò que les persones eren i sinó allò que valien. Potser a causa d’això, encara avui dia cal lluitar contra moltes creences associades al treball psicològic i a la recerca d’ajuda professional per millorar la qualitat de la nostra salut.
Possiblement a causa de la pandèmia i les conseqüències psicològiques que aquesta ha tingut (i està tenint) en gran part de la població, la salut mental es postula com un dels principals temes de debat el que obre la porta a desestigmatitzar el paper de la teràpia. En aquest camí cap a la normalització i visibilització del treball psicològic, és important saber que la psicologia és una disciplina científica que compta amb evidència sòlida i que quan es duu a terme per professionals qualificats permet aprendre estratègies i eines que ens ajudin a millorar la nostra salut mental i per tant la salut general.
En resum, anar a teràpia o demanar ajuda no ens defineix, no ens fa més valents ni més febles, simplement ens identifica com a persones que volen sentir-se bé, que volen tenir salut.
Laura Pineda Rebollo – Psicòloga en Centro Médico Complutense (Grupo Virtus)
