Abans de res, vull dedicar aquest nomenament a totes les funcionàries i a tots els funcionaris amb discapacitat que cada dia desenvolupeu la vostra feina amb professionalitat, esforç i compromís al servei de la ciutadania. Sou la prova que la discapacitat no defineix la capacitat, el talent ni la vocació de servei públic. Moltes vegades, a més de complir amb les vostres responsabilitats professionals, heu de fer front a barreres que encara persisteixen dins la nostra societat i, fins i tot, dins de les nostres administracions. Aquest reconeixement és també vostre.
Hi ha moments que tenen una significació especial. Moments que et recorden d’on vens, tot el camí recorregut i, sobretot, la responsabilitat que comporta continuar avançant. Per a mi, formar part de la Junta Directiva de l’Associació d’Empleats Públics amb Discapacitat és un d’aquests moments.
Assumeixo aquest repte amb il·lusió, gratitud i una profunda consciència del que representa. És per a mi tot un honor, un compromís i una responsabilitat poder contribuir al treball d’una entitat que defensa els drets, la igualtat d’oportunitats i la plena participació de les persones amb discapacitat dins l’administració pública.
Aquest nomenament no l’entenc com un reconeixement individual, sinó com una oportunitat per continuar donant veu a moltes persones que, dia rere dia, han de superar barreres que sovint passen desapercebudes. Barreres físiques, comunicatives, burocràtiques o actitudinals que encara dificulten la plena inclusió laboral i social. Formar part de la junta significa poder treballar perquè aquestes barreres siguin cada vegada menys presents.
Però aquest moment també té una dimensió personal molt especial. Al llarg dels anys he tingut l’oportunitat de compartir la meva experiència com a persona amb discapacitat a través de conferències, articles, entrevistes i, especialment, mitjançant el projecte Plantant Cara. Un projecte que va néixer amb la voluntat de generar diàleg, reflexió i consciència social, i que m’ha permès conèixer històries extraordinàries de superació, compromís i transformació.
Els grans canvis no els impulsa una sola persona. Els fan possibles les comunitats, les associacions i les persones que decideixen implicar-se per construir una societat millor
Si alguna cosa he après durant aquest recorregut és que els grans canvis no els impulsa una sola persona. Els fan possibles les comunitats, les associacions i les persones que decideixen implicar-se per construir una societat millor. És precisament en aquest esperit col·lectiu on rau la força de l’Associació d’Empleats Públics amb Discapacitat.
Per això vull aprofitar aquestes línies per expressar el meu més sincer agraïment a totes les persones que han confiat en mi especialment als tres membres de la junta, als quals em poso a la seva disposició. Rebo aquest reconeixement amb humilitat i amb el convenciment que encara queda molta feina per fer. Continuarem treballant per una administració més accessible, més inclusiva i més sensible a la diversitat humana.
També vull reconèixer la tasca de totes aquelles persones que, des de diferents àmbits, fa anys que dediquen temps i esforç a defensar els drets de les persones amb discapacitat. Molts dels avenços que avui considerem normals són fruit de la seva perseverança, de la seva capacitat de diàleg i de la seva voluntat de no rendir-se davant les dificultats.
Assumir aquesta responsabilitat és també un compromís amb els valors que han guiat sempre la meva trajectòria: la defensa de la dignitat, la igualtat d’oportunitats, la participació activa i la convicció que totes les persones tenen molt a aportar quan disposen de les eines i els suports adequats.
Començo aquesta etapa amb ganes d’aprendre, d’escoltar i de sumar esforços. Amb la convicció que la inclusió real no es construeix només amb discursos, sinó amb accions concretes, amb compromisos ferms i amb la participació de tothom.Perquè encara hi ha obstacles per superar. Encara hi ha drets per garantir. Encara hi ha veus que necessiten ser escoltades.I perquè, ara més que mai, toca continuar plantant cara. Junts.
Vull acabar també amb un missatge a totes les persones amb discapacitat: no deixeu que ningú defineixi els vostres límits. La discapacitat no determina qui sou ni fins on podeu arribar. Continuem fent sentir la nostra veu, reivindicant els nostres drets i demostrant cada dia tot el que som capaços d’aportar. Junts i juntes, seguim plantant cara a les barreres i obrint camí per a les generacions futures.
