L’equip de la càtedra Contra l’Estigma de Grup 5 i la Universitat Complutense de Madrid han realitzat l’estudi estudi Conviviendo un añi con la Covid-19: Estudio longitudinal del impacto psicológico de la Covid-19 en la población española (PSI-Covid-19) per analitzar l’impacte psicològic de la pandèmia de la Covid-19 en la població espanyola, des de l’inici del confinament en el mes de març de 2020.
La mostra de la primera avaluació d’aquest estudi està composta d’un total de 3.473 persones. Aquest quart informe es basa en les respostes de 550 persones d’aquesta mostra inicial. Es tracta d’un estudi dinàmic i longitudinal que permet conèixer l’impacte de la situació en quatre moments temporals: des de l’inici de la situació de quarantena i primeres setmanes d’alarma; una avaluació passades de quatre a tres setmanes de quarantena; una tercera etapa un cop superada la situació d’alarma i emergència decretades; i una última mesura un any després. Aquesta visió permet oferir una panoràmica de la situació real de la població en cadascun dels moments clau de la pandèmia.
Com afecta la situació a la nostra salut psicològica?
Els resultats indiquen que l’impacte de la situació derivada per la pandèmia durant 12 mesos està sent més alt en el gènere femení i les persones més joves, tot i que les persones de més edat i les del grup de 31-59 anys hagin sofert un major nombre de successos estressants i hagin pogut veure més afectades a nivell mèdic pel virus.
Als 12 mesos des de l’inici de la pandèmia a Espanya, un 40% de la mostra va revelar haver tingut algun problema de salut mental en l’últim any, dels quals el 23,4% assenyala haver rebut algun tipus d’atenció per aquests problemes, sent la Psicoteràpia presencial i a distància dels recursos més utilitzats (pel 62% de la població), seguit de la intervenció Psiquiàtric / farmacològic presencial i a distància (25%). Pel que fa a les barreres en l’ús de serveis de salut mental, les persones assenyalen no haver sol·licitat ajuda principalment per aquests motius: poder manejar els problemes per si mateix (40%), perquè els seus problemes van millorar sols (20%), i per no poder pagar un tractament (20%).
Què revelen aquests resultats?
Tot i la disminució dels efectes psicològics amb la superació de la crisi inicial i relaxació de les mesures de confinament al juny de 2020, la població espanyola està patint un desgast psicològic derivat de la vivència d’importants successos vitals estressants, i estem lluny encara d’una recuperació psicològica total, ja que després de 12 mesos la situació de pandèmia s’ha mantingut i és previsible que segueixi fins que no s’arribi a la immunitat de ramat i a la progressiva recuperació de l’activitat econòmica.
En aquest sentit els resultats de l’estudi subratllen la importància de: 1) Augmentar la detecció de problemes de salut mental en la població general des de l’atenció primària i la seva posterior intervenció, augmentat els recursos públics de atenció a la salut mental; 2) La necessitat de prendre mesures per contrarestar la discriminació que poden patir alguns grups vulnerables; 3) Promoure iniciatives que redueixin la soledat no desitjada; 4) Afavorir el benestar espiritual de la població per esmorteir l’impacte de la crisi generada per la Covid-19.
Amb l’objectiu de cobrir en part aquestes quatre necessitats detectades en aquest estudi, els membres de la Càtedra extraordinària UCM – Grup 5 Contra l’Estigma han elaborat un llibre que recopila tres guies amb indicacions per mitigar la discriminació i la solitud i augmentar el benestar espiritual. Cadascuna d’aquestes guies recull els resultats principals de l’estudi Psi-Covid-19, inclou recomanacions a la població general per reduir la discriminació, disminuir la soledat no desitjada i afavorir el benestar espiritual, i recull enllaços d’interès i telèfons de contacte per rebre ajuda psicològica.
