Diumenge, 3 desembre 2023
- PUBLICITAT -spot_img
IniciOPINIÓ“Pains & Gains”

“Pains & Gains”

campanya 25N diba
Pains & Gains

Al curs d’Aprendre i Emprendre d’ESADE estic estudiant la manera d’avaluar les oportunitats de negoci des d’una perspectiva de Pains & Gains una cosa així com “dolor i guanys”. Em sento una mica incòmode amb aquesta manera de mirar els negocis. És com pensar que els jugadors de borsa no tenen consciència social.

El problema amb aquesta manera de veure el negoci té a veure amb la meva síndrome de supervivent i el trastorn posttraumàtic. No vull pensar en les coses horribles que m’han passat amb el meu accident, però no em sento còmode enfocar-ho tot amb una actitud positiva. Es diu que allò que no et mata et fa més fort. És també una crítica a l’article que vaig escriure sobre l’esport de risc extrem. La diferència és que a l’esport extrem la persona és voluntària, i el meu accident va ser involuntari.

El problema de veure les coses així és que es tendeix a ignorar les dificultats quan es presenten. Penses que els problemes et fan més fort i resilient. Moltes organitzacions creuen que poden fer-ho tot, i resistir a les experiències negatives. Les persones d’aquestes organitzacions actuen com a superhomes, fins a fregar el masclisme. No veuen la complexitat de l’ésser humà. Pensen que estàs a favor o en contra. No hi ha termes mitjans.

Les persones i la societat han d’aprendre a ser més empàtiques, flexibles, híbrides, i dinàmiques. Empàtic és entendre la complexitat dels éssers humans, en què siguin adaptables i creatius a cada situació. Flexible és ser mal·leable als processos de vida que ens fan feliços, i ser capaços d’acceptar noves maneres de fer. Quan tenim diversitat a la nostra vida, parlem de ser híbrids sent capaços d’accedir a una multiplicitat de coses. Finalment, la societat ha de ser dinàmica i poder canviar amb el temps i incloure totes les persones.

Campanya 25N Diputació de Barcelona

Aquesta és la quarta manera d’enfrontar-se al passat, present i futur de la meva vida. No vull enfonsar-me a la misèria dels aspectes horribles del meu accident. Tampoc vull forçar-me a veure el positiu de les meves desgràcies. No vull veure’l com una cosa inamovible, que el passat determina el meu futur. Vull tenir l’esperança d’un futur millor ple de noves oportunitats. La felicitat és la cerca de la felicitat.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Robert de Miguel
Robert de Miguelhttps://rwdmm.weebly.com/
Sóc de Barcelona. Arquitecte educat a UPC i Harvard University. Fa uns anys vaig patir un accident de cotxe a Equador i ara m’estic recuperant d'una diversitat funcional. Tinc el meu propi Studio d’arquitectura accessible

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content