Em vaig presentar a unes oposicions de l’Administració de l’Estat per a persones amb discapacitat intel·lectual de la mà de l’entitat Aprodisca. Fèiem les classes telemàtiques perquè hi havia COVID. Treballava a l’entitat i portava un pis amb suport. Vaig fer l’examen a Madrid, a la Universitat Complutense, i vaig sortir content perquè em sentia confiat. Després de l’examen, l’espera per saber la nota va ser un temps de nervis. Vaig aprovar els mèrits i l’examen, i havia guanyat una plaça a l’Administració pública de l’Estat. Uns dies després van sortir les destinacions: em va tocar Tarragona, a la Delegació d’Economia i Hisenda.
Si l’empresa ordinària no compleix el 2% de treballadors amb discapacitat, perquè prefereix pagar la multa i s’ha acabat, anem malament
Però malauradament aquesta oposició no la pot fer tothom. No es contempla a les persones amb discapacitat intel·lectual que tenen grans necessitats de suport, que necessiten l’ajuda de l’Administració per contribuir i tenir accés a la feina. És una gran xacra que s’ha de solucionar, que tinguin una feina, que la societat contribueixi, que hi hagi una inclusió real i efectiva. Si l’empresa ordinària no compleix el 2% de treballadors amb discapacitat, perquè prefereix pagar la multa i s’ha acabat, anem malament.
Que les persones amb discapacitat puguin treballar a l’Administració és un repte que nosaltres ens esforcem a aconseguir. Guanyar una plaça és un goig, és una integració a la societat i poder dir que això és inclusió et canvia la vida. A la feina et fan sentir un més, et donen responsabilitat. Hem d’anar cap a l’empresa ordinària.
