Arriba un nou 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. I, com cada any, aquesta data ens convida a fer-nos una pregunta imprescindible: on som realment?
Què ha canviat, què hem aconseguit i, sobretot, què continua aturat malgrat els compromisos i les promeses?
Per a les entitats del sector, la resposta és complexa. Hem continuat treballant dia rere dia, amb constància i determinació, per defensar els drets de les persones amb discapacitat, fins i tot quan no ha estat gens fàcil. Hem sostingut serveis essencials enmig de finançaments insuficients, d’incerteses i de retards que afecten la qualitat de vida de milers de persones i famílies.
Un any intens, però massa lent en resultats
Malgrat les dificultats, també hem impulsat accions de gran importància. Una d’elles ha estat la presentació del primer informe de seguiment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, elaborat pel COCARMI juntament amb totes les nostres federacions. Al llarg de l’any l’hem presentat a organismes i institucions, mostrant quin és l’estat real del compliment de la Convenció a Catalunya i quines vulneracions continuen repetint-se en àmbits tan essencials com l’accessibilitat, l’autonomia personal, l’educació, l’ocupació, els suports i la participació social. Aquest esforç col·lectiu ens recorda que ha estat un any de moltíssima feina, però sovint no correspost amb la rapidesa necessària. Les entitats empenyem, documentem i proposem, però els avenços institucionals continuen arribant massa lentament.
Entre els drets reconeguts i els drets garantits, la bretxa persisteix. I és aquí on recau la responsabilitat urgent de les administracions i del conjunt de la societat
Fites que cal reconèixer
Tot i això, el 2025 també deixa passos endavant:
D’una banda, s’ha firmat el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, un compromís llargament reclamat que fixa un full de ruta ambiciós. Ara bé, només serà útil si es tradueix en accions concretes, recursos reals i calendaris de compliment.
D’una altra, el Parlament ha aprovat recentment l’Agència Integrada Social i Sanitària, imprescindible per garantir una atenció coordinada, integral i centrada en la persona. El seu desplegament marcarà la diferència entre un avenç simbòlic i un canvi efectiu.
En tercer lloc, s’han complert dos anys del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, una fita normativa importantíssima. Però encara cal una implementació decidida, perquè massa espais, serveis i entorns continuen sent inaccessibles o exclosos.
Mirant endavant
El 2026 marcarà els 20 anys de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Vint anys d’un compromís global que continua sent la nostra brúixola. Vint anys recordant-nos que la discapacitat no és una qüestió d’assistència, sinó de drets humans, dignitat i igualtat.
Però entre els drets reconeguts i els drets garantits, la bretxa persisteix. I és aquí on recau la responsabilitat urgent de les administracions i del conjunt de la societat.
Aquest 3 de desembre ens pregunta directament: on som, i cap a on volem avançar de veritat?
És hora d’accelerar, de complir, d’actuar
Perquè, després de tot, la discapacitat no pot esperar —i nosaltres tampoc.
Mercè Batlle, presidenta del Comitè Català de Representants de les Persones amb Discapacitat (COCARMI)
