El canvi demogràfic transformat en una reducció progressiva de la població activa amenaça la sostenibilitat econòmica i la competitivitat de les empreses a l’Estat espanyol. Un informe publicat per l’Observatori de la Vulnerabilitat i l’Ocupació de la Fundació Adecco, titulat Inclusió i Ocupació davant el repte demogràfic, alerta que entre els anys 2030 i 2050 Espanya patirà la pèrdua neta d’1,8 milions de persones en edat de treballar —aquelles compreses entre els 16 i els 64 anys—, el que suposa una retallada del 5,4%. En paral·lel, el volum de ciutadans de més de 64 anys s’incrementarà en 4,8 milions d’individus, passant dels 11,5 milions el 2030 als 16,3 milions el 2050.
Aquesta dinàmica s’explica per la jubilació massiva de les generacions del baby boom i la generació X, les quals no trobaran un relleu generacional suficient a causa de la caiguda de la natalitat iniciada en la dècada de 2010. Malgrat que el màxim de població potencialment activa s’assolirà el 2033 amb 33,7 milions de persones, la tendència descendents posterior demanarà solucions estructurals. Darrere d’aquestes xifres, el talent sènior continuarà tenint un pes decisiu, ja que el grup de 50 a 64 anys representarà un 32,7% de la força laboral el 2050.
La inclusió de la discapacitat com a reserva estratègica
Davant la manca de professionals i les dificultats creixents per cobrir llocs de treball vacants, la incorporació de segments de la població històricament marginats es converteix en una necessitat imperiosa. L’estudi remarca que la inclusió laboral de les persones amb discapacitat —que actualment presenten una baixa taxa d’activitat del 35,4%—, així com de les dones en risc d’exclusió o els desocupats de llarga durada, funciona com una palanca estratègica indispensable per eixamplar la base del mercat laboral.
En aquest context, Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco i de sostenibilitat de The Adecco Group, emfatitza la gravetat del moment: “El desafiament demogràfic exigeix canviar la forma en què Espanya entén i mobilitza el talent. La inclusió s’ha de situar al centre d’aquesta resposta: no ens podem permetre que persones amb discapacitat, dones en risc d’exclusió i altres persones amb dificultats d’accés a l’ocupació romanguin al marge quan les empreses afronten una creixent escassetat de professionals”.
Francisco Mesonero incideix especialment en el canvi de mentalitat que ha de fer el teixit empresarial en relació amb la diversitat i l’accessibilitat: “La inclusió no es pot entendre com una qüestió filantròpica, sinó com una palanca estratègica de competitivitat, especialment davant el creixent dèficit de professionals. Això exigeix revisar els processos de selecció i promoció, garantir l’accessibilitat i l’adaptació dels llocs de treball, afavorir la reconciliació i combatre els prejudicis que encara condicionen l’accés a l’ocupació d’alguns segments de la població”.
Noves polítiques de gestió del talent i productivitat
A banda d’integrar els col·lectius en situació de vulnerabilitat, l’anàlisi de la Fundació Adecco assenyala que caldrà lluitar contra l’edatisme per retenir el talent de més edat i afavorir trajectòries laborals més llargues, flexibles i saludables. Així mateix, s’aposta per articular una immigració ordenada i connectada amb les necessitats reals de contractació, millorar la formació contínua i la qualificació professional, i aprofitar eines com la intel·ligència artificial i la digitalització per augmentar la productivitat. Finalment, l’informe recorda la importància de reduir l’absentisme laboral, que el 2025 va assolir el seu màxim històric del 7,6% de les hores pactades segons dades de The Adecco Institute.
