Hi ha una idea que encara pesa massa: les persones que ostenten diferència han de ser un exemple o metàfora de superació, valentia i adaptació a la realitat. Sobretot les persones amb diversitat funcional, discapacitat o dependència, que han d’inspirar a les considerades normals o més a prop de l’estàndard. Aquesta formulació implica la cosificació d’aquestes persones per part de la societat, convertir-los en objectes simbòlics que han d’il·luminar les foscors de la vida. Però no han nascut per il·luminar- nos, ni salvar-nos de res. No són símbol. Són subjectes.
Des d’aquesta convicció vam crear Transformart, un projecte que aposta per una creació artística que no maquilli la diferència ni la converteixi en espectacle emocional. Al contrari: vol qüestionar el mateix concepte d’“estàndard”. Qui decideix què és normal? A qui serveix la norma? I quanta violència invisible genera?
El projecte, parteix d’anys d’investigació en inclusió i participació cultural. No es tracta només de fer accessibles els espais, sinó de transformar el marc simbòlic des d’on mirem la diferència per generar impacte a la realitat. Música, poesia i arts escèniques esdevenen eines per canviar la mirada i repensar-nos com a comunitat.
No es tracta només de fer accessibles els espais, sinó de transformar el marc simbòlic des d’on mirem la diferència per generar impacte a la realitat
Aquest esperit pren cos també en el concert de Companyia La Diversa, dins el cicle MMM’agrada molt la música, el proper 14 de Març a les 18:30 al CC Ter. No és només un concert. És una celebració compartida, una experiència que convida el públic a participar-hi des d’una hora abans (17:30), compartint idees, prenent la veu i deixar de ser espectador passiu per formar part d’una cultura que vol ser veritablement inclusiva.
Precisament fa anys que concebo la inclusió com aquella relació horitzontal i mútuament enriquidora entre subjectes que es dona en espais suficientment alliberats d’estàndards que puguin ser reformulats per ser el lloc de tothom.
Quan la diferència deixa de ser etiqueta i esdevé llenguatge, es generen espais nous. No es tracta de integrar ningú en una norma definida per la cultura hegemònica, ni de incloure en un ens preconcebut com adequat, sinó d’acceptar que sovint cal començar de nou, participant entre totes, desconstruir i relacionar-nos per a veure què passa. Com a artistes volem convidar a transformar l’art i els espectacles per transformar la mirada. I transformar la mirada per transformar les realitats!
