El Tercer Sector i diferents col·legis professionals han constituït la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya, amb l’objectiu de “reclamar unes polítiques públiques que assegurin la cobertura dels drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals”.
Així arrenca el Manifest fundacional de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya que van llegir els portaveus de les organitzacions signants ahir durant l’acte de constitució d’aquesta Mesa.
La Mesa ha nascut per denunciar amb major contundència la “situació crítica en què es troba el sector” i reclamar “la necessitat urgent de garantir una inversió adequada per donar una resposta de qualitat als col·lectius més vulnerables i, alhora, assegurar unes condicions de treball dignes” als professionals.
D’altra banda, la Mesa insta “al Govern i al Parlament de Catalunya a construir els consensos necessaris per garantir uns pressupostos 2020 que assegurin el desplegament de les polítiques socials i reverteixin de forma immediata la situació d’infrafinançament crònic que ha patit el sector durant més de 10 anys”.
Els sindicats, les patronals, les organitzacions del Tercer Sector i els col·legis professionals de l’àmbit social demanen “una aposta decidida per passar del 0,5% del PIB actual al 2% d’inversió mitjana en els diferents països del nostre entorn”, i entre les polítiques socials que reclamen desplegar s’hi inclouen la Llei de Dependència, la Renda Garantida de Ciutadania, l’actualització de l’IRSC, l’habitatge social, el Pacte Nacional per la Interculturalitat, l’Agència Catalana de Protecció Social, la Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, el suport a les famílies i les mesures per erradicar la violència masclista. L’objectiu en conjunt és “situar el sector social i d’atenció a les persones com a pilar fonamental – i estratègic – de l’Estat del Benestar, al costat de salut i educació”.
Els agents de l’àmbit social han subratllat que el 75% de les persones que treballen al sector són dones i plantegen com a mínim imprescindible que el finançament públic permeti no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros. En aquesta línia, aposten per “avançar cap a l’equiparació de condicions laborals de tots els professionals, independentment de la forma de gestió, directa o externalitzada”, i assenyalen que es tracta en tot cas de serveis públics i cal aplicar la premissa ‘a igual feina, igual salari’.
La Mesa s’ha posat a caminar des del mateix moment del seu naixement, demanant reunions urgents amb els màxims representants polítics tant del Govern com dels partits per iniciar un diàleg efectiu que permeti avançar en la construcció d’un sector social fort i capaç d’assegurar la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals.
La Mesa unitària en defensa del sector social ha estat constituïda per les següents entitats: ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La Confederació del Tercer Sector Social, La Unió, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, UGT i UPIMIR.
