El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la nova llei per a l’extensió i el reforç dels drets de les persones amb discapacitat a la inclusió, l’autonomia personal i l’accessibilitat universal. Aquesta reforma modifica el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència amb l’objectiu d’adequar el seu articulat al text de l’article 49 de la Constitució Espanyola, reformat l’any 2024, i d’incorporar «mesures d’extensió de drets i de reforç dels suports a la participació comunitària de les persones amb discapacitat».
Durant la votació final, la Cambra Baixa ha acceptat un conjunt d’esmenes aprovades prèviament pel Senat, entre les quals figuren modificacions al preàmbul, a diversos articles i la inclusió de noves disposicions addicionals, transitòries i finals. No obstant això, la Mesa del Congrés dels Diputats va acordar dimarts no sotmetre a votació un bloc d’esmenes de la Cambra Alta en haver expressat el Govern d’Espanya la seva disconformitat per a la tramitació plenària.
Inclusió, visió de gènere i servei de teleassistència
La nova norma situa la promoció i protecció dels drets de les dones i de la infància amb discapacitat en el centre de les polítiques públiques, incorporant formalment la perspectiva de gènere i interseccional com a principi rector. D’aquesta manera, el text estableix «la garantia de mecanismes accessibles i especialitzats d’atenció, denúncia i protecció. Així mateix, promouran la seva autonomia personal i el desenvolupament d’un projecte de vida independent d’acord amb la seva edat i circumstàncies». Les persones amb discapacitat víctimes de violència masclista «seran titulars del dret a rebre suports adequats per garantir la seva seguretat, autonomia personal i plena participació en la societat», la qual cosa inclou l’accés prioritari a assistència personal suficient i necessària, així com mesures específiques de prevenció i detecció en entorns institucionalitzats.
Així mateix, el text reconeix el servei de teleassistència com a dret subjectiu per a totes les persones en situació de dependència. La iniciativa reorienta aquest recurs cap a una atenció contínua, personalitzada i adaptada a les preferències de la persona, en coherència amb els criteris d’acreditació i qualitat acordats pel Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència. D’altra banda, la legislació regula per primer cop la protecció de les persones amb discapacitat en l’àmbit de la intel·ligència artificial i fixa terminis resolutoris específics per als procediments sancionadors en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat.
Garanties en salut mental, habitatge i sector assegurador
En matèria de salut mental, la llei fixa que «totes les intervencions sanitàries i assistencials en l’àmbit de la salut mental s’hauran de basar en el consentiment lliure i informat de la persona», limitant els internaments involuntaris per raó de discapacitat exclusivament a supòsits d’urgència vital. A més, l’atenció i l’orientació psicològica acompanyaran tot el procés rehabilitador per garantir el màxim desenvolupament de la personalitat i el suport a l’entorn familiar directament vinculat.
Per afavorir la vida independent i el procés de desinstitucionalització, el Capítol V reserva un mínim d’un 4% d’habitatges accessibles en les noves promocions. També es modifica la Llei de Propietat Horitzontal per facilitar l’execució d’obres d’accessibilitat en comunitats de veïns, obligant l’Administració General de l’Estat i la resta d’administracions públiques a consignar crèdits suficients en els seus pressupostos per a ajuts i subvencions de reforma d’edificis. Paral·lelament, la reforma de la Llei de Contracte de Segur vetarà qualsevol discriminació en la contractació de pòlisses per motiu de discapacitat, prohibint «la denegació de l’accés a la contractació, l’establiment de procediments diferenciats respecte dels habitualment emprats per l’assegurador, així com la imposició de condicions més gravoses o de cobertures o prestacions menys favorables per raó de discapacitat, llevat que concorrin causes meves objectives, justificades, proporcionades i documentades de forma prèvia».
Atenció en els processos judicials i darrera fase parlamentària
Durant el seu tram en comissió, el text va incorporar la nova figura de la persona experta facilitadora processal, la funció principal de la qual serà «donar suport a la persona amb discapacitat perquè aquesta comprengui i prengui decisions informades, assegurant-se que tot el procés judicial s’expliqui adequadament a través d’un llenguatge comprensible i fàcil, i que es proporcionin els ajustos i els suports de tot tipus adequats». Aquest professional haurà d’identificar les necessitats d’adaptació de l’entorn i explicar la naturalesa d’aquests ajustos tant a l’autoritat judicial com a les parts implicades.
La tramitació d’aquesta iniciativa del Govern d’Espanya, presentada originàriament el juliol de 2025 i admesa a tràmit per la Mesa de la Cambra al novembre del mateix any, va superar el dictamen de la Comissió de Consum i Drets Socials el passat 9 de juliol. Després de sol·licitar-se l’avocació al Ple el 12 de febrer i obtenir l’aprovació per majoria simple, la norma va ser remesa al Senat, on es van introduir 58 esmenes. Amb la resolució final del debat plenari al Congrés dels Diputats, la llei conclou el seu percurs parlamentari i queda a punt per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i posterior entrada en vigor.
