L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha estat l’encarregada d’organitzar aquest divendres una jornada a Viladecans amb l’objectiu de donar a conèixer la futura Declaració metropolitana per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. Aquest document pretén establir els fonaments per aconseguir una metròpolis accessible, cohesionada i on es garanteixi el dret a un treball digne. L’acció pública que es proposa vol situar la diversitat funcional com un valor col·lectiu i evitar qualsevol mena d’exclusió.
La proposta, que neix d’un ampli consens assolit en el si de la Taula Social Metropolitana, es traslladarà properament al Consell Metropolità per a la seva valoració i aprovació definitiva. Atès que la inserció laboral és una fita que sobrepassa les competències d’una única institució, el projecte busca coordinar els esforços dels ajuntaments, el teixit empresarial, les entitats de caràcter social i els diferents agents econòmics i sindicals.
Durant l’obertura de l’esdeveniment, la consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’AMB, Olga Morales, ha manifestat que “el valor d’aquesta Declaració és la voluntat de generar un marc compartit d’acció entre ajuntaments, entitats socials, agents econòmics i sindicals i el conjunt de les institucions implicades”. En aquest sentit, Olga Morales ha defensat fermament que “les administracions públiques hem de liderar aquest canvi amb coherència i exemplaritat, promoure una contractació pública més inclusiva, incorporar clàusules socials i garantir l’accessibilitat universal”.
Aliances per una ocupació ordinària i de qualitat
La gènesi d’aquest document es troba en un acord estratègic entre l’AMB i la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica Francesc Layret (COCEMFE Barcelona). En el procés hi ha tingut un pes fonamental la Taula Social Metropolitana i un grup motor integrat per l’Ajuntament de Cervelló, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat i Trastorn Mental del Baix Llobregat, a més de les ja esmentades COCEMFE Barcelona i l’AMB. Durant la fase de redacció s’han inclòs les reflexions de la Taula del Tercer Sector, CCOO, UGT, PIMEC i Foment del Treball per connectar el text amb el teixit socioeconòmic real.
Entre els propòsits clau detallats a la declaració es troba el progrés cap a entorns laborals inclusius, la millora de la capacitació professional, la incorporació de la mirada de gènere i l’envelliment actiu, de la mateixa manera que la consolidació d’una governança institucional de caràcter metropolità. Segons ha valorat la directora de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Ester Pujol, “la idea central és clara: les persones amb discapacitat han de poder accedir al mercat laboral ordinari en igualtat de condicions. I això implica no només generar més ocupació, sinó generar ocupació digna, estable i de qualitat”. De la mateixa manera, Ester Pujol ha recalcat que “la Declaració aposta per eliminar barreres, reforçar l’accessibilitat universal, impulsar la formació i les competències digitals, incorporar una mirada interseccional i millorar la coordinació entre administracions, entitats socials i agents econòmics”.
Per la seva banda, el president de COCEMFE Barcelona, Javier Rojano, ha remarcat la necessitat d’abandonar actituds paternalistes: “les persones amb discapacitat no volem ser considerades subjectes passius de protecció, volem permanentment tenir igualtat d’oportunitats, autonomia, participació plena, i accés real al mercat laboral: la feina és una eina essencial d’inclusió social i de vida independent. La inclusió laboral permet construir una metròpolis més justa on totes les persones puguin aportar el seu talent i valor”.
Un diagnòstic demogràfic i laboral preocupant
La necessitat de formalitzar aquesta declaració s’empara en l’evolució de les dades del col·lectiu recollides entre els anys 2019 i 2024. El volum total de ciutadans amb una discapacitat reconeguda a la metròpolis de Barcelona s’ha elevat un 15 %, sumant més de 43.000 persones. Aquest increment ha afectat especialment les dones amb un augment del 17,1 %, en contraposició al repunt del 12,5 % identificat en els homes. Paral·lelament, els indicadors demostren un envelliment generalitzat del col·lectiu, atès que el segment de població d’entre 16 i 44 anys s’ha contret un 5,2 %, mentre que la franja de majors de 45 anys s’ha incrementat un lleuger 0,2 %. També és remarcable el creixement de la discapacitat severa, que escala un 26 %.
L’altra cara de la moneda és la paràlisi que pateix l’accés al mercat de treball. El nombre global de contractes destinats a persones amb discapacitat s’ha reduït dràsticament un 34 % des de l’any 2019. Això es tradueix en una taxa de contractació metropolitana estancada entorn de l’1,5 % sobre la població total, amb un atur registrat inflexible que se situa en el 6,11 % l’any 2024.
L’anàlisi també posa de manifest una problemàtica de segregació i precarietat. Els centres especials de treball mantenen el monopoli de la contractació absorbint el 73 % de l’ocupació d’aquestes persones en el territori metropolità. A més a més, els treballadors pateixen una severa bretxa salarial del 25,1 %, ja que reben una retribució mitjana anual de 26.696 € en comparació amb els 35.623 € de la resta d’assalariats. Aquesta desigualtat es complementa amb una incidència més alta del treball a temps parcial que arriba al 28 % i una forta concentració sectorial en activitats econòmiques de baix valor afegit.
