Gairebé 700.000 persones amb discapacitat es troben ocupades en el mercat laboral espanyol, el que representa un 2,9% de la població activa total. No obstant això, una part molt considerable de la població en edat de treballar amb discapacitat, que arriba als 1,95 milions de persones, es manté al marge del mercat laboral.
Així ho indiquen les dades recentment analitzades per la Fundación de las Cajas de Ahorro (Funcas), basades en l’última estadística de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’informe subratlla la marcada disparitat en les taxes d’activitat: mentre que la taxa per a la població sense discapacitat era del 78% el 2023, la de les persones amb discapacitat se situava notablement més baixa, amb només un 35%.
Heterogeneïtat del col·lectiu i influència del tipus de discapacitat
El grup de les persones amb discapacitat es caracteritza per una gran heterogeneïtat, tant pel que fa a la seva composició per sexe i edat, com per la tipologia i el grau de la discapacitat, factors que impacten directament en la seva integració tant social com laboral.
La prevalença de la discapacitat en les edats laborals (de 16 a 64 anys) és lleugerament superior en els homes (6,9%) en comparació amb les dones (5,5%), si bé aquesta diferència relativa es va escurçant amb l’augment de l’edat. L’anàlisi per trams d’edat mostra una prevalença del 2,7% en el grup de 16 a 24 anys, s’eleva fins al 3,3% entre els 25 i 44 anys, i assoleix gairebé el 10% en la franja de 45 a 64 anys.
La Funcas posa de manifest la complexitat de la situació, indicant que »en línies generals, la participació laboral i els ingressos de les persones amb discapacitat continuen condicionats per múltiples obstacles que, més enllà de les limitacions funcionals i de la situació de dependència, tenen a veure també amb factors organitzatius, culturals i d’accessibilitat que no sempre són insalvables».
Existeix una notable diversitat en l’activitat en funció del tipus de discapacitat. La taxa d’activitat per a aquelles persones amb una discapacitat relacionada amb el sistema auditiu (61%) s’apropa a la de la població sense discapacitat. En contraposició, les discapacitats psicosocials i les intel·lectuals presenten taxes significativament inferiors (27% i 34%, respectivament), mentre que les físiques ocupen un espai intermedi. Com és previsible, el grau de discapacitat és un factor determinant: en el segment amb un grau del 75% o superior, la taxa d’activitat cau fins a l’11%.
Escletxa salarial i de gènere
La integració laboral del col·lectiu també es fa palesa en la diferència salarial amb la població sense discapacitat. Segons l’INE, els assalariats amb discapacitat perceben, de mitjana, el 81% del sou anual de la resta de la població, amb una distància salarial menor entre els més joves.
Finalment, la Funcas destaca un fet significatiu pel que fa a la bretxa salarial de gènere: aquesta diferència, calculada en termes de salari per hora treballada, és inferior en el col·lectiu amb discapacitat que en el col·lectiu sense discapacitat, arribant gairebé a desaparèixer completament l’any 2022.
