
Marta Villanueva Cendán és la màxima responsable de les polítiques relacionades amb les persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona. La nova presidenta de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat (IMPD) prové d’un àmbit molt relacionat amb el col·lectiu com és el de la salut -ha exercit com a infermera a la Unitat de Cures Intensives Quirúrgiques (UCIQ) de l’Hospital Clínic-. En aquesta entrevista ens parla de les línies d’actuació i els reptes que afronta el consistori a la seva àrea durant aquesta legislatura.
Vostè arriba de l’àmbit de la salut i porta pocs mesos com a regidora de l’àrea de les persones amb discapacitat. Li ha donat temps a fer-se una composició de lloc de les necessitats del col·lectiu?
Tot i que es tracta d’un col·lectiu bastant complex, estic fent tot el possible per aterrar lo abans possible en el sector. M’agrada implicar-me i conèixer de primera mà tot. Per això aquest estiu vaig estar visitant les zones de bany assistit per a persones amb discapacitat de la ciutat. També he començat a visitar alguns equipaments i serveis municipals en companyia del gran equip de tècnics de que disposa l’ajuntament en aquest àmbit. També he començat a visitar algunes de les entitats del sector, amb la voluntat de mantenir un diàleg obert i productiu amb tothom per cobrir les necessitats del col·lectiu.
Barcelona té més de 150.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda, un 9,5% de la població. Creu que des de l’ajuntament es donen tots els suports que necessiten les persones amb discapacitat de la ciutat?
Des de l’ajuntament sempre s’ha fet una tasca activa a favor de les persones amb discapacitat que ha provocat molts canvis a la ciutat. No en va som un referent a nivell europeu en accessibilitat. Però no només per a les persones amb discapacitat. També per a la gent gran, que actualment representa un 21,7% de la població de Barcelona. Tota aquesta gent també necessita una ciutat més accessible i adaptada per tenir una bona qualitat de vida. En aquest sentit l’IMPD també s’ha de transformar per cobrir les situacions de dependència que provoca aquest context d’envelliment de la població. Com? fent polítiques més transversals, aconseguint una mobilitat sostenible, un transport públic més accessible per a tothom i la supressió de barreres arquitectòniques.
Un dels grans problemes que tenen les administracions amb les persones amb discapacitat és la comunicació, que no sempre és accessible per a tothom. Com pensen superar aquestes barreres?
Hem fet molts avenços en aquest sentit, i actualment utilitzem tot tipus de recursos per fer la informació accessible a les persones amb discapacitat. Per a les persones amb discapacitat auditiva s’han instal·lat als equipaments municipals bucles magnètics, i per les persones amb problemes de comprensió, s’utilitza la lectura fàcil. També s’han incorporat els pictogrames per facilitar la informació a les persones amb autisme, i en el cas de les persones amb discapacitat visual s’utilitza el sistema braille, entre d’altres mesures.
Seguint amb aquesta problemàtica, molts cops les persones amb discapacitat no poden accedir als serveis de l’administració perquè no tenen els recursos ni els coneixements tecnològics per utilitzar les noves tecnologies de la comunicació. Com pensen treballar per reduir aquesta bretxa digital?
L’IMPD té una oficina de suport en aquest sentit per a les persones amb discapacitat. Treballem per reduir aquesta bretxa digital i crear una societat més democràtica i inclusiva que no deixi ningú enrere.
Barcelona està considerada com una de les ciutats més accessibles d’Europa. Quines mesures pretén aplicar el consistori per seguir mereixent aquest reconeixement?
Com bé dieu, Barcelona sempre ha estat un referent en accessibilitat, però no volem parar de treballar, i per això ens anem marcant nous objectius. Un dels reptes més imminents en aquest àmbit és el nou Pla d’Accessibilitat de la ciutat i les seves polítiques que tindran un impacte molt important en la vida de les persones.
Un altre dels aspectes clau per a la plena inclusió de les persones amb discapacitat és la seva inclusió laboral. Quines polítiques aplicaran en aquest àmbit durant la seva legislatura?
Aquest és un tema al que donem molta importància des de l’ajuntament. Amb la col·laboració amb altres entitats com Barcelona Activa desenvolupem polítiques que afavoreixin la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. Cal buscar els perfils professionals que més es demanen per crear noves oportunitats i cercar talent entre el col·lectiu. La inclusió laboral de les persones amb discapacitat és una necessitat més, com ho és l’habitatge, el lleure, l’accessibilitat, etc. La seva inclusió laboral també és una oportunitat per donar-los visibilitat.
Les dones amb discapacitat són una figura que pateix una doble discriminació: per ser dones i per tenir una discapacitat. Aplicaran mesures específiques des de la seva àrea per lluitar contra aquest estigma?
En aquest tema ho tenim molt clar. Cal sensibilitzar sobre aquesta doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat i aplicar polítiques públiques que lluitin per trencar aquest estigma.
Un altre àmbit al què dona molta importància el col·lectiu de les persones amb discapacitat és seva inclusió en el món cultural de la ciutat. L’Ajuntament té previst seguir invertint per apropar la cultura al col·lectiu? De quina manera?
Nosaltres veiem l’accés a la cultura i al lleure de les persones amb discapacitat des d’un punt de vista dels drets. En aquest sentit treballem amb la xarxa Apropa Cultura, Un altre àmbit al que donem molta importància és el joc inclusiu per a infants i joves amb discapacitat. Volem triplicar el nombre de zones de joc inclusiu a la ciutat perquè tothom tingui accés al dret al lleure a prop de casa seva.
El Servei d’Assistència Personal per a les persones amb discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona és també un model seguir a tot l’Estat, però encara el gaudeixen poques persones. Estan treballant perquè s’ampliï a més persones del col·lectiu?
Aquest servei s’ha consolidat al llarg dels anys, i ara estem col·laborant amb la Generalitat de Catalunya perquè sigui un model sostenible. Per això estem explorant alternatives amb altres serveis relacionats amb la dependència. Aquesta és una línia de treball de futur.
Parlant ja a ‘IMPD, que vostè presideix, compta amb la participació de persones amb discapacitat al Consell Rector, però ho fan a títol individual. No creu que per tancar el cercle de la plena participació del col·lectiu s’hauria de comptar també amb les entitats del sector.
És veritat que l’òrgan de govern de l’IMPD està constituït per persones amb discapacitat, però no ens tanquem a que també hi participin les entitats del sector. De fet, actualment unes 70 entitats formen part de la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI), i són aquestes les que a la fi dissenyaran les polítiques públiques de les persones amb discapacitat, ja que són les que coneixen millor el sector i les seves necessitats.
Quins són els reptes que s’han posat dins l’Àrea de les Persones amb Discapacitat per aquesta legislatura?
El primer repte que tenim per davant és la creació de l’Oficina d’Accessibilitat Universal. També treballarem en la generació de polítiques per fer el transport públic més accessible, i com ja he comentat abans, triplicarem les zones de joc inclusiu a la ciutat, perquè tothom tingui una d’aquestes zones a 15 minuts de casa seva.
D’altra banda, ampliarem els punts de bany assistit a les platges de Barcelona. En aquest sentit ja està previst inaugurar un quart espai el proper estiu.
Un altre dels reptes per aquesta legislatura és potenciar el servei de transport especial i veure com podem aplicar la intel·ligència artificial en els nostres serveis destinats a les persones amb discapacitat.
Per últim destacaria com a repte, revisar el model del servei d’assistència personal per fer-lo compatible amb altres serveis de dependència.
Com desitjaria que si li recordés des del col·lectiu en el seu pas per l’IMPD?
És una pregunta que sembla fàcil però que és molt difícil. Jo diria que m’agradaria poder aportar alguna cosa per trencar el marc mental de l’estigma contra les persones amb discapacitat, i poder caminar cap a una transversalitat des de les polítiques públiques per crear una societat democràtica, inclusiva, i de drets que no deixi ningú enrere.