Fotos: Ignasi Arauz
M’agradaria presentar-vos a la Mariona Lleixà Bertran, una enamorada dels castells i un molt bon exemple d’integració. Forma part dels castellers de Barcelona. La Mariona ha estat dintre de un castell en algunes ocasions però ella mateixa reconeix que s’està molt millor fora mirant el cel ja que estar dintre es una mica “agobio“.
Admet que no sabria viure sense fer castells, i ens confessa que els seus castells preferits son els castells de 9. Durant la preparació de l’entrevista Laura Rami ens va comentar que “la Mariona es molt sincera i no menteix mai”.
Quants anys tens?
Tinc 28 anys
Com vas entrar al món dels castells?
Vaig entrar per la meva família, la meva mare i els meus germans ja formaven part de la colla des de fa temps.
Et sents integrada a la colla?
Depèn del moment, però si hagués de fer una valoració en una escala de l’1 al 10 la meva nota seria un 7 perquè no és lo habitual, però si que més d’una vegada he sentit rebuig.
Vols dir que t’has sentit discriminada en algun moment?
No, en tot moment m’he sentit acollida i estimada per tothom.
Què has après dels castells que puguis aplicar a la vida?
Moltes coses, però he après a concentrar-me. Força, equilibri, valor i seny.
Però quina altre paraula afegiries per a definir els castells?
Jo afegiria importància personal.
Què et resulta més difícil d’assimilar, un mal moment a la vida o fer llenya en una diada important amb la plaça plena?
Et diria que fer llenya amb la plaça plena.
Quines sensacions vas sentir quant et van donar la camisa?
Vaig sentir molta il·lusió. Ja fa anys que la vaig rebre.
