Dimecres, 29 juny 2022
Dimecres, 29 juny 2022
IniciEntrevistesMarc Sarrats: "Des de la ideologia vull ajudar amb el que pugui...

Marc Sarrats: “Des de la ideologia vull ajudar amb el que pugui perquè avancem cap a una societat més inclusiva” 

marc sarrats
Marc Sarrats és humorista i guionista // Foto: (imatge cedida per Marc Sarrats)

Marc Sarrats (Humorista, guionista). El podem veure cada dijous al programa “Està passant” de TV3 presentat per Toni Soler en la seva secció “La Competi“, encara que en aquesta ocasió en principi no parlarem d’humor.  

Us poso una mica en situació… el dia contra el Bullying el també col·laborador de Rac105 va fer el que segons la meva opinió és un acte de valentia. Va deixar l’humor a un costat i va parlar d’ell reconeixent públicament que va fer bullying. El mateix Sarrats en feia referència així    

He triat alguns fragments que son dignes de reflexió: “Jo he fet bullying a l’escola, de primer a quart d’ESO sobretot, una mica menys a batxillerat”. “Si no teniu clar si allò que li feu a un company o companya és bullying, definitivament és bullying”.  “Estàs creant els teus fantasmes de demà”. “Seràs un mal record en les ments d’aquestes persones. Seràs un obstacle a superar durant molts, molts anys”. “Mai tindràs el perdó d’aquesta persona. Company, ets el dolent d’aquesta història”. 

banner newsletter oferta 50%

I tancava la seva secció amb un missatge per als qui han patit, pateixen o patiran abús escolar. “Aguanteu. Esteu aprenent a aguantar molt abans que tothom. I tothom n’ha d’acabar aprenent”.  

Per a qui encara no et conegui qui es Marc Sarrats? 

Un còmic i guionista català nascut l’any 90 a Barcelona. 

Vas sorprendre a molta gent quant el dia contra el bullying vas admetre que tu havies fet bullyng…però en quin moment vas decidir donar la cara? Has tingut més reaccions positives o negatives? 

Vaig creure, equivocadament, que podia utilitzar l’altaveu mediàtic que tinc per transmetre un missatge als nens i joves que ens escolten a diari a la radio. Em vaig equivocar en el fet de fer-ho més que no pas en el contingut del missatge. 

Ni sóc educador, ni mediador, ni tinc cap coneixement sobre assetjament escolar més enllà de la pròpia experiència, (que, sigui dit de pas, es va exagerar a les xarxes fins a uns nivells ridículs amb l’únic objectiu d’alimentar la polèmica). 

La meva feina és fer humor i m’hauria d’haver cenyit a això. Hi ha hagut més crítiques negatives que positives a les xarxes (i tampoc n’estic segur del tot) i més positives que negatives a la cara. 

Quina relació tens amb la DisCapacitat? 

No sé si entenc la pregunta del tot bé. En qualsevol cas, no conec gaire persones amb diversitat funcional, i amb les que conec no hi tinc una relació que mai hagi catalogat com “relació amb la discapacitat”. No crec que sigui la persona idònia per aprofundir gaire en aquest tema. 

La meva relació amb la discapacitat és, suposo, des de la ideologia, ajudar amb el que pugui perquè avancem cap a una societat més inclusiva. 

Alguna vegada per feina t’han demanat que canviïs algun tret de la teva personalitat? 

De moment no. És més, crec que sóc una persona molt afortunada que ha aconseguit arribar a certes feines gràcies a una personalitat (o personatge) determinat. Sí que alguna vegada m’han demanat que rebaixi el to sobre algun tema, però gairebé mai m’he sentit censurat en un àmbit professional. Sí que, sovint però, m’he auto-revisat abans de proferir alguna opinió o fer algun acudit. 

Creus que es pot fer humor de tot? 

Crec que sí, sempre i quant aquest humor no tingui com a objectiu perpetuar estigmes o ridiculitzar col·lectius històricament oprimits. Se’ls pot fer servir per articular una broma però no en poden ser l’objectiu. 

Ens estem tornant censuradors en tots els àmbits? 

Estem avançant cap a una societat més diversa i inclusiva, a poc a poc, i això genera friccions. No ens estem tornant més censuradors però sí que estem posant en entredit coses que sempre s’havien dit amb naturalitat i ara veiem que poden ser qüestionables. 

Què et fa enfadar d’aquesta societat? I perquè? 

Em fa enfadar que sovint, per defensar una causa justa, es recorre a una superioritat moral hipòcrita que fa que els interlocutors d’un debat es deshumanitzin els uns als altres. I aquí només s’hauria de deshumanitzar el feixisme. 

Segueixes fent-te autoboicot? 

Sempre. La quantitat desorbitada de feina que vaig acceptar al setembre de manera força inconscient m’ha dut a descuidar la meva pròpia validació sobre allò que faig i només escoltar la dels demés. I això ha sigut l’autoboicot al que m’he hagut d’enfrontar aquest any i que hi posaré remei l’any vinent. 

On ets més tu a la tele o a la ràdio? 

En realitat a cap dels dos llocs. Sóc una caricatura de mi mateix. Una versió de cara al públic que prioritza donar espectacle més que no pas mostrar-se. 

Com vas arribar a “Està passant”? 

Arrel de fer monòlegs a diferents bars i teatres vaig accedir a fer una prova per al programa l’estiu passat. Va agradar i em van contractar.

Com valores la teva feina a TV3? 

Crec que, com tot, té diverses cares. Per una banda penso que he encertat amb el format de “La Competi” perquè és un contingut ràpid i entenedor que permet fer humor a costa de tres premisses molt senzilles. La gent no es perd. Per altra banda he de reconèixer que la tele té un factor de repetició que no m’acaba d’agradar. Jo m’avorreixo bastant de pressa de les coses i hi ha setmanes que em faig força mandra fent exactament el mateix que la setmana anterior. I a la ràdio ja ni t’ho explico. 

Et consideres més mediàtic o més maniàtic? 

Mediàtic. No tinc gaire manies. És una cosa bona que tinc, suposo.  

Abans de finalitzar aquest reportatge m’agradaria agrair a en Marc la seva predisposició per a parlar del tema i com  li he comentat a ell personalment jo vaig patir bullying i sincerament aquest testimoni mereix tot el meu respecte i suport.

Se’l ha criticat per haver-ho fet i jo voldria trencar una llança al seu favor perquè ok! prou abús escolar però quant una persona té el suficient valor com per admetre els seus errors es digne de felicitació. No dic que estigui bé fer bullying, tot el contrari, però siguem capaços de reconèixer quan una persona admet els seus errors.

Si no és que estem demostrant que no em après res.  

Diari de la DisCapacitat Oferta Newsletter 50% descompte

Ara per només 7,99 € durant el primer any rebràs al teu correu cada dia tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya. No deixis escapar aquesta oportunitat!!

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content