El Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (ONU) ha emès una condemna a l’Estat espanyol per vulnerar el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a accedir a la Justícia en igualtat de condicions, segons ha informat aquest dimecres Plena Inclusió Espanya.
En el seu dictamen, el Comitè assenyala que el sistema de Justícia espanyol no va garantir els drets de defensa i un judici just d’una persona amb un 73% de discapacitat intel·lectual, condemnada el 2015 a 25 anys de presó i que actualment roman a la presó.
La denúncia va ser presentada en nom seu per Plena inclusió Espanya, amb l’argument que “en cap moment es van facilitar els ajustos de procediment” que aquesta persona necessitava per “garantir el seu dret de defensa i un judici just”.
Segons els fets contrastats, “ni la policia en detenir-lo, ni el jutjat en prestar declaració, van detectar que el presumpte acusat era una persona amb discapacitat intel·lectual”, va apuntar Plena inclusió.
Tot i això, quan aquesta condició es va acreditar davant el jutjat, “tampoc es va prendre cap mesura ni es va tenir en compte de cap manera, malgrat que Plena inclusió Castella-la Manxa va alertar d’aquesta necessitat”.
Al document, el comitè de l’ONU considera que “tant els jutges com la fiscalia haurien d’haver actuat d’ofici i amb la diligència deguda quan es van adonar de la discapacitat de l’autor”.
Així mateix, indica que l’Estat espanyol “ha de proporcionar a la persona amb discapacitat una compensació pels danys provocats i per les despeses judicials en què hagi incorregut per presentar aquesta comunicació”.
“L’Estat també té l’obligació d’oferir-li un judici amb totes les garanties”, prossegueix, i d’“assegurar que l’acusat disposi dels ajustaments procedimentals i suports necessaris d’acord amb aquesta decisió i la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat” ratificada per Espanya el 2007.
Aquesta denúncia, presentada per Plena Inclusió Espanya al Comitè sobre Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU el 2019, va ser elaborada de forma conjunta amb alumnat de la Clínica Jurídica de Drets Humans Javier Romañach, de l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid.
Inés d’Araoz, coordinadora de l’Àrea Jurídica de Plena inclusió Espanya, va qualificar d’“especialment encertada” la petició de l’ONU.