La Confederació Salut Mental Espanya ha publicat l’Informe sobre l’estat dels Drets Humans en Salut Mental, 2024, una publicació anual que analitza la situació dels drets humans de les persones amb problemes de salut mental a Espanya. Aquest document, elaborat per la Comissió de Defensa de Drets Humans de la Confederació amb el suport del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, busca combatre prejudicis i proposar millores significatives. Aquest és el desè any consecutiu que l’entitat denuncia les vulneracions de drets i les deficiències en l’atenció sociosanitària, alhora que destaca èxits i bones pràctiques.
Nel González Zapico, president de Salut Mental Espanya, valora la trajectòria d’aquesta dècada: “Si fem vista enrere i analitzem aquells primers informes, ens adonem que, en molts aspectes, la situació amb prou feines ha evolucionat. Queda molt per fer: les vulneracions de drets estan a l’ordre del dia.” Per la seva banda, Irene Muñoz Escandell, assessora jurídica i coordinadora de la Comissió de Defensa de Drets Humans, ha fet una crida per aprofundir en canvis estructurals. “El dolor humà, lluny de disminuir, no fa més que incrementar-se. És cert que els avenços en la mitigació del dolor físic són inqüestionables, però sembla que no hem aconseguit un avenç equivalent en la mitigació del dolor psíquic, més aviat al contrari. De fet, a la nostra societat, molts dels malestars que patim tenen un component polític, és a dir impulsats des de la voluntat política,” assenyala.
Vulneracions de drets en l’àmbit infantojuvenil
L’informe posa de manifest una greu vulneració dels drets fonamentals de nens, nenes i adolescents en l’àmbit de la salut mental. La Confederació exigeix un canvi de paradigma que posi el benestar emocional dels menors al centre de les polítiques públiques. Els problemes de salut mental en aquesta franja d’edat han augmentat, vinculats a càrregues psicosocials, econòmiques i de salut física. El Baròmetre d’UNICEF Espanya 2023-2024 revela que el 41,1% dels joves d’entre 13 i 18 anys manifesta o creu haver tingut un problema de salut mental en l’últim any. No obstant això, més de la meitat (51,4%) no ha demanat ajuda, i el 56% no cerca suport al seu centre educatiu per manca de confiança en el professorat o orientació.
La Confederació també denuncia l’ús de mesures com la contenció, l’aïllament i la sobremedicació en nens i adolescents, reclamant l’aplicació de mesures alternatives menys lesives i un nou paradigma de cures. Per millorar la situació, es proposa enfortir els serveis de prevenció i detecció precoç en Atenció Primària, crear una xarxa específica de salut mental per a menors de 0 a 18 anys, i assolir les zero contencions. També es suggereix millorar la coordinació entre centres educatius i sanitaris, impulsar la figura del Coordinador de Benestar i Protecció de la Infància, i sensibilitzar sobre salut mental a través d’una assignatura d’educació emocional a les escoles.
Sensellarisme, infrahabitatge i barreres a l’ocupació
L’accés a un habitatge digne continua sent una vulneració estructural que impacta directament en la salut mental. Muñoz Escandell subratlla que “El problema de l’habitatge, íntimament relacionat amb un altre, com és l’accés a l’ocupació, ha produït un increment del nombre de persones que, sense recursos, es veuen abocades a viure al carrer i, per tant, exposades a patir problemes de salut mental, entre molts altres, o a l’agreujament dels que tinguessin prèviament”. L’informe recomana flexibilitzar els recursos del sistema sanitari per facilitar l’adherència de les persones sense llar i insta a una visió multidimensional de l’exclusió residencial de les dones, que consideri altres formes d’habitatge insegur no contemplades en els recomptes nocturns.
En l’àmbit de l’ocupació, els prejudicis associats a l’estigma generen nombrosos obstacles invisibles que impedeixen la inserció laboral de les persones amb problemes de salut mental. “Aquests prejudicis es tradueixen en conductes discriminatòries que, amb informes com aquest, volem treure a la llum perquè, des de la presa de consciència, s’adoptin les mesures necessàries per fer-hi front,” assegura Muñoz. Les recomanacions inclouen impulsar polítiques inclusives en l’ocupació, garantir la igualtat de tracte i capacitar els agents ocupadors en salut mental.
Salut mental i dona
L’informe dedica un apartat a la sobrecàrrega mental de les dones en l’àmbit laboral, relacionada amb l’estrès, les llargues jornades, la major càrrega de responsabilitats domèstiques i el treball amb dolor, segons l’estudi de Deloitte ‘Dones a la feina 2024’. Salut Mental Espanya aposta per fomentar la flexibilitat i l’equilibri entre la vida laboral i personal.
Pel que fa a la violència masclista, l’estudi ‘Dona i Salut Mental’ (2018) revela que el 81% de les dones entrevistades amb problemes de salut mental havia patit violència de gènere, agreujada per l’aïllament i la manca de suport. El Projecte JULIA, impulsat per l’entitat, aposta per estratègies de benestar emocional com l’apoderament de les dones i la creació de xarxes de suport.
La capacitat jurídica, en escac
El document detalla problemes en la implementació de la Llei 8/2021, que va instaurar un nou sistema de suports per a l’exercici de la capacitat jurídica. Una de les vulneracions persisteix amb l’article 763 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que regula l’internament forçós autoritzat judicialment, contravenint l’article 14 CDPD (Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat). Això, en la pràctica, sovint es tradueix en una preeminència del dictamen mèdic que tracta la persona en crisi com a incapaç de prendre decisions sobre la seva salut i llibertat.
L’informe assenyala la necessitat de formació per als operadors jurídics i de pedagogia, ja que encara es qüestiona la discapacitat de les persones amb problemes de salut mental. Es proposa crear un sistema de suport flexible i proporcional a les necessitats de cada persona, que inclogui la metodologia de suport entre parells i l’assistència personal. Altres propostes inclouen un protocol d’accés a la justícia, el desenvolupament reglamentari de la figura de la persona facilitadora i la promoció de les voluntats anticipades.
Situacions de risc i accessibilitat psicosocial
Una demanda persistent és la regulació de l’accessibilitat psicosocial, per tal de crear entorns inclusius per a les persones amb problemes de salut mental. Salut Mental Espanya proposa modificar el Text Refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social per establir i regular les condicions d’aquesta accessibilitat.
L’informe 2024 també aprofundeix en el dret a la seguretat i protecció en situacions de risc, emergències humanitàries i desastres naturals, visibilitzant el suport de la Confederació davant esdeveniments com la DANA a la Comunitat Valenciana.
Finalment, per garantir una atenció de qualitat en salut mental, es reclama l’adopció d’una perspectiva basada en els drets humans en les polítiques públiques, humanitzar el sistema posant les persones al centre i incorporant aquelles amb experiència pròpia com a subjectes actius, apostar per un enfocament preventiu i la detecció primerenca, reforçar l’atenció primària i desenvolupar sistemes oberts a les Unitats Hospitalàries d’Aguts.
L’Informe sobre l’estat dels Drets Humans en Salut Mental respon a la Línia 1 del Pla Estratègic 2024-2028 de la Confederació Salut Mental Espanya: La defensa de drets, lluita contra l’estigma i la incidència política i social. La seva elaboració es nodreix de diverses fonts, incloent testimonis en primera persona, notícies, informes d’entitats i les consultes i denúncies rebudes a través de l’Observatori Estatal de Salut Mental, Drets i Igualtat i el Servei d’Orientació.
La iniciativa, basada en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, va sorgir el 2015 del moviment associatiu de Salut Mental Espanya. La Comissió de Defensa de Drets Humans, creada el 2009, és l’encarregada d’elaborar aquests informes amb el doble objectiu de denunciar i sensibilitzar sobre els drets humans. L’Informe 2024 va ser presentat davant un fòrum d’experts al V Congrés Nacional i II Internacional de Dret de la Discapacitat a Ciudad Real.
