Un greu cas de discriminació lingüística a l’Hospital de Dia CPB, situat al passatge de Còrsega de Barcelona, ha derivat en una sanció administrativa i una forta denúncia per part del teixit associatiu. Una psiquiatra del centre va obligar una pacient a triar: o acceptava les sessions de teràpia en castellà o havia de renunciar al tractament. Davant la fermesa de la dona per mantenir els seus drets, la facultativa va signar l’alta hospitalària al·legant que la pacient rebutjava l’atenció, deixant-la sense assistència malgrat la seva situació de vulnerabilitat.
Les entitats sotasignants, vinculades a la defensa de la salut mental i els drets lingüístics, han expressat una profunda preocupació pel que consideren un impacte directe contra el dret fonamental a la salut. Segons les organitzacions, la llengua materna és una eina central en la reparació del patiment psíquic. La mateixa afectada ho va descriure de forma contundent: “Jo pateixo en català, i és en català que he de poder resignificar el meu patiment”.
Una vulneració dels drets humans i de la legalitat vigent
Les entitats recorden que l’actuació de la psiquiatra, que va arribar a identificar la petició d’atenció en català com un símptoma del trastorn, incompleix l’article 5 i 25 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Així mateix, subratllen que la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació empara la llengua i la salut mental com a eixos de protecció que les institucions han de garantir de manera activa.
Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya, ha estat especialment crítica amb la deslegitimació de la veu de la persona atesa: “Quan parlem de salut, i també de salut mental, parlem des de lo més profund de la nostra intimitat i cal respectar i entendre que el nostre procés de recuperació passa per respectar les nostres necessitats i els nostres drets”. Les entitats alerten que aquesta intersecció de discriminacions actua com una barrera en la recuperació i pot provocar la revictimització del pacient.
Coaccions, sancions i reclamació patrimonial
La polèmica es va estendre a la cúpula del centre quan el director mèdic de la fundació va pressionar la pacient —qui havia patit una crisi suïcida— perquè no exercís els seus drets. Tot i que el centre va negar inicialment els fets, els àudios enregistrats per la dona han estat claus perquè el Departament de Salut reconegui la denegació del tractament i apliqui una multa de 3.006 euros per infracció greu.
Amb l’assessorament legal de la Plataforma per la Llengua, la víctima reclama ara que el Servei Català de la Salut (CatSalut) assumeixi la responsabilitat patrimonial amb una indemnització de 30.000 euros. Paral·lelament, s’ha instat al Col·legi de Metges de Barcelona a intervenir per depurar les responsabilitats d’una mala pràctica que les entitats qualifiquen de dinàmica estructural que cal transformar de manera urgent.
Posicionament de les entitats de salut mental
Salut Mental Catalunya, Federació VEUS, Activament i Obertament, entitats vinculades a la defensa de la salut mental i els drets lingüístics, han fet públic un comunicat conjunt arran d’aquest cas on expressen una profunda alarma davant la denegació d’atenció en català, entenent que no es tracta d’un fet aïllat sinó d’una vulneració directa del dret fonamental a la salut. Les organitzacions sostenen que la llengua materna és una eina central i insubstituïble en els processos de comprensió i reparació del patiment psíquic. Tal com recull el manifest, la llengua és el vehicle de la intimitat, i negar-ne l’ús pot esdevenir una barrera insalvable en la recuperació, generant revictimització i un agreujament de la patologia de la persona atesa.
Un dels punts més rellevants de la denúncia és la crítica a la intersecció de discriminacions, especialment quan l’exercici d’un dret lingüístic es desplaça cap al relat clínic. Les entitats alerten que interpretar la petició de ser atès en català com si fos part de la simptomatologia de la malaltia deslegitima completament la veu i el criteri del pacient. Aquesta mirada redueix la capacitat d’autodeterminació de la persona i vulnera la seva dignitat, un fet que el sistema sanitari hauria de combatre activament en lloc de reproduir prejudicis estructurals.
En l’àmbit normatiu, les entitats recorden que l’atenció sanitària lliure de discriminacions és una obligació recollida a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació. Ambdues normatives reconeixen la llengua i la salut mental com a eixos de protecció que han de ser garantits per les institucions públiques. Defensen que el dret a rebre assistència mèdica i el dret a fer-ho en la llengua escollida són simultanis i no jeràrquics, essent essencials per a una atenció equitativa.
Finalment, Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya, subratlla que “Quan parlem de salut, i també de salut mental, parlem des de lo més profund de la nostra intimitat i cal respectar i entendre que el nostre procés de recuperació passa per respectar les nostres necessitats i els nostres drets, que tant ens han costat aconseguir”.
Tot i reconèixer els esforços de l’administració, les organitzacions exigeixen que el sistema públic assumeixi la responsabilitat de revisar i corregir aquestes situacions. Consideren imprescindible que aquests casos no es redueixin a simples malentesos puntuals, sinó que s’identifiquin com a dinàmiques estructurals que cal transformar amb urgència per garantir un sistema basat en els drets humans i la qualitat assistencial.
La Fundació CPB defensa la seva gestió lingüística
En relació a aquests fets la Fundació CPB Serveis Salut Mental va emetre un comunicat oficial argumentant que la institució va complir amb els principis de disponibilitat lingüística de l’organització. L’entitat subratlla que la psiquiatra referent va atendre la dona en català i que el tractament individual es va blindar en aquest idioma.
Des de la Fundació CPB SSM s’explica que l’únic escull va ser la impossibilitat de garantir que la totalitat de l’equip assistencial es dirigís a la pacient en català. Aquesta situació es devia a la presència d’un professional de recent incorporació que només feia uns mesos que residia i treballava al país. L’entitat sosté que: “Aquesta circumstància no suposa cap vulneració dels drets lingüístics de la pacient, atès que en tot moment se li va garantir el dret a rebre l’assistència i a expressar-se en català durant el procés assistencial”.
Davant el desacord de la usuària, que va optar per no seguir en aquell centre específic, la Fundació va oferir el trasllat a un altre dispositiu de la mateixa entitat amb el mateix programa terapèutic, una proposta que va ser acceptada per la pacient. La institució referma el seu compromís amb el català com a llengua vehicular, integrat en el seu Codi Ètic i en un Pla de Gestió Lingüística que busca enfortir el vincle terapèutic i la confiança.
En aquest sentit, i amb l’objectiu de monitorar aquests protocols, al febrer de 2025 es va crear la Comissió Operativa de Gestió Lingüística. Aquest nou òrgan té la missió de formar els professionals i avaluar els usos lingüístics per detectar mancances.
