
Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a escala global, amb l’aterosclerosi com a origen comú. Aquesta patologia, caracteritzada per l’enduriment i estrenyiment de les artèries a causa de la inflamació i l’acumulació de greix, requereix una detecció precoç malgrat el control de factors de risc com el colesterol, la hipertensió o el tabaquisme. Ara, una nova investigació liderada pel Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i publicada a la prestigiosa revista Nature ha identificat un metabòlit intestinal que podria revolucionar-ne el diagnòstic i tractament.
L’estudi ha revelat que el propionat d’imidazole (ImP), un metabòlit generat exclusivament per bacteris intestinals, es detecta en sang en les primeres etapes de l’aterosclerosi activa. Annalaura Mastrangelo, investigadora del CNIC i primera autora de l’estudi, explica que aquest metabòlit “està produït exclusivament per bacteris de l’intestí” i que la seva presència en sang “es relaciona amb el desenvolupament d’aterosclerosi activa en persones aparentment sanes”.
El descobriment de Mastrangelo és especialment rellevant pel seu potencial diagnòstic. Segons ella, “detectar aquest marcador en sang representa un gran avantatge ja que les proves actuals requereixen tècniques d’imatge avançada complexes i costoses que no estan cobertes per la seguretat social. Els nivells d’ImP en sang ofereixen un marcador amb valor diagnòstic per facilitar la identificació de persones sanes que tenen aterosclerosi activa i possibilitar-ne el tractament precoç”.
Però la importància d’aquesta troballa va més enllà del diagnòstic. Iñaki Robles-Vera, també primer autor de l’estudi, afegeix: “No tan sols vam observar que l’ImP està elevat en persones amb aterosclerosi, sinó que és un agent causal de la malaltia. El consum d’ImP va provocar l’aparició de plaques a les artèries en models animals d’aterosclerosi. L’ImP activa el receptor imidazolínic de tipus 1 (I1R) i genera un augment de la inflamació sistèmica que contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosi”.
Aquest avenç obre una nova via de tractament, segons David Sancho, cap del laboratori d’Immunobiologia i líder de l’estudi. La recerca ha demostrat que l’ús de blocadors del receptor I1R pot prevenir la inducció d’aterosclerosi per ImP i fins i tot reduir la progressió de la malaltia en models de ratolí. “Això obre la possibilitat futura d’un tractament combinat del bloqueig d’I1R juntament amb el bloqueig de la producció de colesterol per aconseguir un efecte que esperem que sigui sinèrgic i que previngui el desenvolupament d’aterosclerosi”, assegura David Sancho.
Aquests descobriments, finançats amb 967.620,20 € per la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa”, podrien canviar radicalment el panorama de la prevenció i el tractament de l’aterosclerosi. Sancho conclou: “Així, en lloc de centrar-se únicament en el colesterol i altres factors clàssics, en el futur es podria analitzar la presència d’ImP en sang com a senyal de risc. Al CNIC estem treballant per desenvolupar fàrmacs que bloquegin els efectes perjudicials d’ImP”. Aquesta investigació ha estat una col·laboració global, amb la participació de diverses institucions nacionals i internacionals.
Font: Fundació “la Caixa”


