El passat divendres 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, vaig assistir a un esdeveniment sobre la pobresa i les dificultats que viuen moltes famílies en la criança dels seus fills i filles. L’acte, organitzat per la Taula del Tercer Sector, va posar sobre la taula els problemes socials relacionats amb la discapacitat, la família i la pobresa, i va comptar amb diverses veus expertes i testimonis directes.
Jo vaig participar en la tercera taula, juntament amb el meu company Artur Fernández, del Servei d’Inclusió Escolar de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD). Vaig tenir l’oportunitat de compartir la meva experiència sobre les mancances del sistema actual i com aquestes afecten directament a famílies amb necessitats específiques.
També va assistir a l’acte la consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez Bravo, a qui es van traslladar directament demandes i propostes per millorar les polítiques socials en aquest àmbit.
La inclusió real encara és una assignatura pendent, i sovint es confon amb una integració superficial que no garanteix els drets ni la dignitat de tothom
Durant l’acte es van donar a conèixer algunes dades realment impactants, com ara que el 80% de les famílies amb dret a ajudes per la criança a Catalunya no les reben. Aquesta dada evidencia un sistema ineficient i ple de barreres administratives que sovint deixa enrere les persones que més suport necessitem.
En el meu cas, vaig intervenir per parlar dels problemes en la inclusió que ens trobem les persones en situació de discapacitat intel·lectual, destacant que “falta molt de suport, hi ha massa paternalisme, prejudicis i poca empatia”. La inclusió real encara és una assignatura pendent, i sovint es confon amb una integració superficial que no garanteix els drets ni la dignitat de tothom.
Aquests actes són importants per visibilitzar davant la societat els problemes reals amb què ens trobem moltes persones en situació de discapacitat o de pobresa. És imprescindible que l’administració escolti les nostres veus i que s’impulsin polítiques valentes, amb recursos suficients, per garantir una criança digna i igualitària per a totes les famílies.
Autora: Montserrat Vilarrasa / Equip de redacció d’Èxit21
