En el món actual que sovint exigeix seriositat i formalisme, el sentit de l’humor emergeix com una autèntica armadura i, alhora, un pont de connexió. Per a les persones que conviuen amb una condició psicosocial, la capacitat de riure -d’un mateix, de la vida o simplement d’una bona broma- no és un luxe, sinó una eina terapèutica fonamental per a la millora de la seva qualitat de vida i la seva salut mental.
A Catalunya, on el debat sobre l’estigma de la salut mental està, per fi, sobre la taula, hem de fomentar activament l’humor no com una negació de la realitat, sinó com una estratègia d’afrontament. El sentit de l’humor té el poder de desdramatitzar, de posar distància entre la persona i els seus problemes. Quan ets capaç de riure d’una situació, agafes el control, trencant el cicle de la rumiació i l’ansietat.
El benestar que aporta és multifacètic. A nivell neurobiològic, la rialla allibera endorfines, els analgèsics naturals del cos, i dopamina, associada a la sensació de plaer i recompensa. Aquests canvis químics redueixen els nivells de cortisol -l’hormona de l’estrès- i, amb el temps, milloren l’estat d’ànim general i reforcen el sistema immunològic. No és casualitat que la “teràpia de la rialla” s’utilitzi en diversos entorns sanitaris.
A més del benefici individual, la gresca actua com un potent agent social. Compartir moments de riure en un grup fomenta la connexió social i trenca l’aïllament. Un acudit o una situació còmica compartida pot ser una expressió de vulnerabilitat acceptada, normalitzant les dificultats i construint un entorn inclusiu on sentir-se un mateix està permès.
A Catalunya, on el debat sobre l’estigma de la salut mental està, per fi, sobre la taula, hem de fomentar activament l’humor no com una negació de la realitat, sinó com una estratègia d’afrontament
Així, el sentit de l’humor és una habilitat que es pot entrenar. Aquí teniu alguns hàbits concrets, que us poden ajudar:
- Incorpora una petita dosi d’humor diàriament: mira un vídeo còmic curt, escolta un podcast d’humor o llegeix una tira còmica. No cal que sigui sempre “humor intel·ligent”; de vegades, el que és absurd és el més terapèutic.
- Practica l’habilitat de riure de les teves pròpies petites pífies. Això redueix l’autocrítica destructiva i et fa sentir menys jutjat pels altres.
- Porta un petit quadern on anotis les frases, situacions o acudits que et fan riure durant el dia. Revisar aquesta llista quan et sentis baix d’ànim pot ser un reforç ràpid i positiu.
- Busca la part exagerada o absurda de les situacions estressants. Fer una “caricatura mental” del problema pot ajudar a desinflar la seva càrrega emocional.
En definitiva, l’humor és una medicina de baix cost i sense efectes secundaris que tots tenim a l’abast. Hem de promoure’l en programes de rehabilitació, grups de suport i, sobretot, en el dia a dia, com un dret i una habilitat que ajuda a les persones amb condicions psicosocials a viure una vida més plena, amb més llum i menys ombres.
