
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha titllat de “decebedor” l’acord de pressupostos entre el Govern i el PSC en l’àmbit de Drets Socials. Segons ACRA, aquest acord perpetua l’infra finançament del sector i no permet abordar adequadament els reptes en l’àmbit de l’atenció a la gent gran en situació de dependència.
La presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, ha explicat que l’augment del 5% de les tarifes públiques és insuficient i posa en perill tant als professionals com a les empreses i les entitats del sector. Això, segons ACRA, fa necessari millorar el finançament per garantir millors salaris i la sostenibilitat dels operadors de la xarxa pública de serveis socials.
Tot i que el pressupost presentat ahir a la Comissió de Drets Socials al Parlament de Catalunya preveu un increment general del 8,7%, la realitat és que la partida destinada a tarifes i salaris dels professionals només augmenta en 115 milions d’euros. Aquesta xifra es considera insuficient atès l’infra finançament històric del sector d’atenció a la gent gran en situació de dependència.
Segons ACRA, en els últims tretze anys, el preu de la plaça de residència de grau III finançada públicament només ha augmentat un 13%, passant dels 1.869 € del 2010 als 2.124 € del 2023. Aquesta actualització es considera insuficient si es té en compte que els salaris han pujat un 20% de mitjana al llarg del mateix període. A més, aquesta situació es veu agreujada si s’hi sumen altres costos vinculats a l’energia i l’alimentació, que han experimentat un augment significatiu en els últims anys.
ACRA reclama un pacte de país i un acord de tots els grups parlamentaris per finançar l’atenció a la dependència al mateix nivell que molts països europeus del nostre entorn. La presidenta d’ACRA destaca la necessitat de no quedar-se a la cua d’Europa en inversió i alerta que sense inversió adequada, no hi haurà professionals disposats a treballar als recursos assistencials. A més, ACRA adverteix sobre la manca d’eines per fer front al creixement demogràfic previst per al 2050, que requerirà més recursos assistencials.